_
_
_
_
_

Celebració de la vida i de la família artística per obrir el Grec

Baró d’Evel aplega tres generacions a ‘A tocar!’, un espectacle de poesia visual, circ i paraula, sense animals

Jacinto Antón
Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, de Baró d’Evel, a l'amfiteatre.
Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, de Baró d’Evel, a l'amfiteatre. Alejandro Garcia (EFE)

El teatre Grec ja està preparat per a la inauguració del festival d'estiu de Barcelona en format de nova normalitat, que com ha dit aquest dimarts al matí a l'amfiteatre el director de la cita, Cesc Casadesús, és més aviat una reinvenció de la vida a la qual estàvem acostumats. L'espai de Montjuïc presenta un aspecte inusual: s'han retirat cadires fins a deixar les que queden a un metre i mig de distància les unes de les altres (això permetrà seguir la funció sense mascareta), cosa que fa omnipresent la pedra de les graderies originals. L'aforament ha quedat reduït a unes 800 localitats i es trigarà uns 35 minuts a entrar, amb zones d'espera habilitades i ocupació de les localitats per torns. L'espectacle inaugural, que s'estrena el dia 30 en una funció especial d'obertura amb el públic format per personal sanitari –convidat com a reconeixement al seu esforç durant la pandèmia– i alguns polítics (estan convocat els ministres de Cultura i Sanitat), és A tocar!, de Baró d’Evel, que repetiran la representació l'endemà per a una segona inauguració més estàndard.

Per fi, després de diversos intents de reclutar-los, el grup que ara és en el seu millor moment després del seu gran èxit amb Falaise –estrenat també al festival– en l'inici de temporada al Lliure, obrirà el Grec. Ho fa, no obstant això, en un format i unes condicions que no són les habituals: acostumen a assajar els seus espectacles tres anys i aquí han tingut poquíssim temps. De la precarietat amb la qual han hagut de treballar dona fe que avui mateix es veien físicament per primera vegada alguns dels intèrprets, que fins ara es relacionaven virtualment. A tocar! és, a més, un espectacle híbrid, que incorpora diversos artistes afins (d'aquí la fórmula “Baró d’Evel i convidats”), entre els quals el pintor i escenògraf Frederic Amat, el músic Refree amb Lina, el guitarrista Nicolás Lafourest, l'actriu Imma Colomer, la ballarina María Muñoz i el pallasso Tortell Poltrona. I caldrà veure com casen les parts. D'altra banda, encara que Baró d’Evel és famós per l'aparició en els seus muntatges de cavalls i còrvids (integrats meravellosament) i l'entorn de l'amfiteatre és ple de vida silvestre (capgrossos a l'estany, aus de tota mena als jardins i un pollet de gavina que el personal de seguretat perseguia aquest matí), a A tocar! no hi apareix cap animal, una cosa que decebrà molts seguidors de la companyia però evitarà ferir algunes sensibilitats municipals...

Más información
‘A tocar!’, de Baró d’Evel, obrirà un Grec limitat que es reinventa per la pandèmia
Barcelona manté el Grec amb 80 produccions i aforaments reduïts

En la presentació avui, la francesa Camille Decourtye i el català Blaï Mateu, responsables del grup, han definit l'espectacle (després que ella pugés àgilment sobre d'ell per a les fotografies) com una celebració de la vida i de la família o la tribu artística, a més d'un recordatori de la nostra fragilitat –”fragilitat sense por”–, a través de la poesia visual, la paraula, el circ i la música. Tres generacions pujaran a l'escenari, la dels creadors, la dels seus fills (la de Decourtye i Mateu, la Rita, de sis anys) i la dels grans: Amat, la mateixa Colomer i el pare de Blaï Mateu, el pallasso Tortell Poltrona.

Un repte

“És un grup multigeneracional, ara toca fer comunitat”, ha assenyalat Decourtye, que ha subratllat la necessitat que tenien de “tornar a imaginar” i de tornar al món de la creació. “Essencialitat, responsabilitat i poesia”, serien, ha dit, les tres paraules que defineixen el treball que han realitzat. “Nosaltres ens identifiquem com a poesia visual”, ha afegit Blaï Mateu, “encara que aquí hi ha una aportació de llenguatges diferents, un ventall ampli, una chance, i s'ofereix un exercici d'estil que ve molt donat per la situació i les seves pautes de temps i de distància”. L'artista ha reflexionat: “Ja veurem com ens en sortim, un repte en la línia nostra de provar sempre coses noves”.

Mateu ha precisat que en tot cas A tocar!, que dura entre 60 i 70 minuts, és una festa, perquè significa poder tornar a actuar. “És una celebració en un moment molt especial i emotiu, una possibilitat de reenganxar-se a la vida, de reconnectar-se els uns amb els altres”.

En la representació, ha explicat, hi haurà projeccions sobre la paret de pedra de la muntanya, un veritable penya-segat que sembla un gest a Falaise. Dels convidats assenyala que, amb bona part de la seva companyia a França, han recorregut a la seva “família d'aquí”, família natural i artística. A l'espectacle, “tots els llenguatges estaran a la mateixa altura i tothom vindrà a fer el que sap fer”. De l'aparició del seu pare ha apuntat: “El pallasso és qui ens pot parlar de tu a tu ara, en aquests temps”.

La parella de directors ha coincidit que avui el teatre “és tan necessari com poder sortir” i cal fer-li recuperar el protagonisme que ha perdut durant la crisi. Camille Decourtye ha estat una de les artistes a les quals el president francès Emmanuel Macron ha consultat l'opinió sobre la situació dels professionals durant i després de la pandèmia. Han explicat que han passat el confinament al camp, on s'han sentit uns privilegiats i han pogut ser al mateix lloc fixos per primera vegada “des que vam sortir de l'escola de circ”.

Companyia conscienciada

Baró d’Evel es troba immers, han explicat, en una reflexió sobre la manera d'ajustar el seu treball a les idees que comparteixen sobre la responsabilitat individual per contribuir a la salut del món. En aquest sentit estudien com fer les gires internacionals per causar el menor impacte per emissions de CO2 i altres qüestions que els interpel·len “com a ciutadans del planeta”. Consideren que el món cultural ha de ser especialment responsable amb aquests temes i per exemple, apunten, s'hauria de ser curós amb el que s'ofereix als bars i restaurants dels teatres. I ja que són una companyia conscienciada, com porten això d'actuar amb animals? “El nostre treball amb ells és amb la idea de trobar noves maneres de relacionar-nos-hi”, ha explicat Decourtye. “No estem gens en el vell món de la dominació de l'animal. Sempre intentem llançar llum sobre la nostra relació amb ells. Ara hi ha una hipersensibilitat que en bona part prové de gent que no té cap relació amb els animals. Nosaltres vivim amb ells en la nostra quotidianitat i no hi tenim cap problema. Hi ha una complicitat”.

De l'embolic amb la venda d'entrades, que ha generat protestes, Cesc Casadesús, ha assenyalat: “Em sap molt de greu el que ha passat, es van col·lapsar els serveis per internet perquè la gent insistia una vegada i una altra, cosa que no és normal i evidencia les ganes que hi ha d'assistir a espectacles. Però nosaltres tenim les possibilitats que tenim, hi ha els aforaments que hi ha”. Mateu ha intervingut per assenyalar que el col·lapse per aconseguir entrades “és un bon senyal, podria haver passat que la gent es replegués i està evidenciant que considera el teatre una cosa prioritària”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_