Visita surrealista al CaixaForum

A Salvador Dalí li hauria encantat. El 1936, durant l’Exposició Internacional Surrealista de Londres, es va vestir de bussejador per fer una conferència, escafandre inclòs, per visualitzar que s’estava capbussant en la ment humana. Per això, si visqués, no hauria dubtat a posar-se una mascareta per visitar l’exposició sobre la intensa relació entre surrealisme i disseny que va tancar les seves portes de manera prematura el 13 de març per evitar l’avenç de la covid-19 i que aquest dilluns, després de 81 dies, tornava a obrir les portes al CaixaForum de Barcelona, la nau capitana que la Fundació Bancària La Caixa té repartida a set ciutats més: Madrid, Saragossa, Sevilla, Girona Tarragona, Lleida i Palma, que també tornaven a acollir visitants per veure les exposicions que van quedar truncades, com la dedicada al fenomen dels vampirs a Madrid, el luxe assiri a Saragossa, el París de Toulouse-Lautrec a Sevilla, els faraons a Tarragona, les avantguardes històriques a Lleida i l’Apollo XI a Girona. Totes s’han prorrogat fins al final de l’estiu; sent dels primers centres culturals que obren en aquestes ciutats després de la irrupció de la pandèmia.

Abans de les 10 del matí una trentena de persones ja esperaven l’obertura de portes del centre. Rere la porta giratòria els esperava la Jordina, que amablement els demanava a tots que es desinfectessin les mans amb el gel (que es dispensava de manera automàtica, sense haver de pressionar el dispensador) i els proporcionava una mascareta si no en tenien, cosa que no va fer falta als primers visitants, acostumats ja al nou complement. També els esperava la cúpula dirigent d’aquests centres culturals que a tot Espanya van rebre l’any passat més de set milions de visitants. Entre ells, Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació i responsable de tots els CaixaForum, que immortalitzava, amb cara de satisfacció amb el seu mòbil, l’esperat moment.

En una espècie d’ordenat ritual, a poc a poc la sala de l’exposició Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 1924-2020 va començar a rebre les primeres visites. La majoria eren persones soles, moltes parelles i algun pare amb els seus fills que, més enllà de les mascaretes i la distància de seguretat, no semblaven sentir que la seva visita fos diferent d'abans que la covid-19 aparegués en les seves vides. L’Adrià i l’Helena, abillats amb mascaretes confeccionades amb la mateixa tela que ella lluïa com a diadema, expliquen que no volien perdre’s l’oportunitat: “És un dia festiu i hem volgut acabar el passeig diari venint a veure l’exposició”, explica ell, mentre que ella puntualitza que consideren que és important que la quotidianitat passi “no només per poder fer una cervesa a la terrassa”. Ells són dues de les 300 persones que havien reservat l’entrada per acudir aquest dilluns festiu al centre cultural de Barcelona. Un total de 600 per a tots els centres d’Espanya. En dies normals, el CaixaForum Barcelona rep la visita de 1.500 persones, 2.500 diumenge i dies festius.

Els centres de Madrid i Barcelona, en fase 1, han d’obrir amb un aforament reduït a un terç, una cosa que no serà cap problema, tal com va explicar Durán dimecres passat a aquest diari, ja que les sales de Barcelona i Madrid tenen un aforament de 295 i 336 persones respectivament; per la qual cosa quedaran reduïdes a 131 i 112 persones alhora. “Ja ens agradaria tenir aquest nombre de persones a tota hora”, va dir Durán. A Sevilla, Saragossa i Palma la fase 2 els permet tenir dos terços d’aforament.

Pel Jordi, un altre dels visitants, la mascareta no és cap inconvenient. “Ja ens hem acostumat a utilitzar-les i fins i tot gairebé permeten apropar-te més a les peces, sabent que no els afectarà la teva presència. I en el cas d’aquest centre, amb espais amplis, no noto que sigui un problema la distància de seguretat”. És el mateix que explica la Mireia, que semblava abstreta davant del Bust de dona retrospectiva, que Salvador Dalí va fer el 1933, tres anys abans de la seva conferència, a partir de coses impensables, com un tinter i una barra de pa, a més d’un munt de formigues que recorren el rostre de la maniquí. “S’agraeix que hi hagi poca gent, es gaudeix molt més, és més còmode”, explica.

L’acció de Dalí a Londres amb l’escafandre gairebé li va costar la vida, ja que li impedia respirar i per poc s’asfixia davant la incredulitat dels assistents, que pensaven que formava part de l’excentricitat del pintor. L’ús obligatori de mascaretes en llocs tancats és el millor recurs per evitar el contagi pel coronavirus, per la qual cosa Dalí, com sempre, va ser una espècie de precursor, i els visitants d’aquest dilluns, a Barcelona, semblaven tan surrealistes com l’artista de Portlligat.