El TNC obrirà temporada amb un ‘Decameró’ d’homenatge a Pasolini fet amb monòlegs

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) projecta obrir la propera temporada a finals de setembre o principis d'octubre amb un espectacle entorn del Decameró de Pasolini com a homenatge al cineasta i intel·lectual, de qui es commemora el centenari del naixement, i en la consideració que l'obra original de Boccaccio és molt adequada per als temps de pandèmia. El muntatge consistirà en 10 monòlegs (de manera que els intèrprets no hauran d'estar junts) que interpretaran 10 actors i actrius i que ja estan escrivint una sèrie d'autors del país i estrangers, entre els quals hi ha Valère Novarina, Najat el Hachmi, Narcís Comadira, Cristina Morales, Perejaume, Marta Marin-Dòmine o Gregorio Luri. Hi haurà també textos del mateix Pasolini i de Josep Maria Benet i Jornet, desaparegut recentment. L'espectacle s'estrenarà a la Sala Petita i es calcula que la Sala Gran no entrarà en funcionament fins al desembre.

El TNC, que segons les previsions confia a participar aquest estiu al festival Grec amb dos espectacles (o potser més) i al Cruïlla (24 concerts als jardins del teatre), oferirà la temporada vinent 27 espectacles (els títols s'anunciaran aviat en roda de premsa), entre els quals hi haurà 9 produccions pròpies i 10 coproduccions, i continuarà respectant la paritat (12 espectacles d'autores i 11 d'autors, 11 direccions de dones i 13 d'homes). Es recuperarà part de la programació suspesa aquesta temporada, especialment el cicle Pioneres (i tornarà l'espectacle Solitud), dedicat a les primeres dramaturgues catalanes, i hi haurà una sèrie de muntatges sobre el teatre musical del Paral·lel durant els anys vint i trenta del segle XX.

La programació tindrà un doble format amb una versió simultània en línia (amb abonament digital), que es pretén que sigui de gran qualitat i creativa i no el “simple enregistrament” dels espectacles. El director artístic del TNC, Xavier Albertí, que afrontarà la seva última temporada al capdavant del teatre (dirigirà un espectacle sobre la Barcelona dels anys trenta d'una dramaturga catalana a la Sala Gran en el tancament de la temporada), i la directora executiva Mònica Campos han presentat aquest dimarts els plans del teatre i l'informe de danys del que ha suposat la crisi sanitària de la covid-19 per a la institució (s'han suspès 119 funcions i els ingressos han caigut en picat). No és fàcil tornar a la normalitat, han destacat tots dos.

Albertí –el nom de qui el substituirà es coneixerà abans d'estiu– ha subratllat que el TNC pretén tornar a fer teatre en la mesura que sigui possible i confiant que “la realitat no torni a interferir-hi”. Ha assenyalat que a diferència d'altres teatres no han posat en streaming els seus espectacles durant el tancament atès que això, com que el TNC és un ens públic, els presentava problemes legals relacionats amb els drets d'imatge. Però projecten que la nova temporada –en previsió del que pugui passar, però també com a “aposta de futur”– tingui una potent versió en línia que no consistirà simplement en l'enregistrament, “sinó que serà un producte audiovisual de qualitat” i que inclourà informació complementària, a més de subtítols en castellà i anglès.

“Després de l’apocalipsi”

La part presencial de la programació es troba sotmesa encara a totes les incerteses vinculades a com podrà ser el teatre en els propers mesos i que es van esvaint molt a poc a poc, amb temes que inclouen des de l'ús de lavabos, el vestíbul o el guarda-roba fins a la utilització de mascaretes transparents per als actors i la desinfecció de l'attrezzo. “La nova temporada començarà després d'una apocalipsi, que significa tant la fi com el principi d'un temps nou”, ha reflexionat Albertí, que ha recalcat que “no es pot fer com si no hagués passat res”. El director ha defensat la part de la programació dedicada al teatre musical dels anys vint i trenta al Paral·lel. “Pot semblar frívol, però és testimoni d'una època de supervivència entre grans convulsions històriques”.

Sobre l'arrencada de la temporada amb un homenatge a Pasolini ha insistit que el cineasta “és un personatge essencial per entendre el segle XX i les seves crisis” i ha assenyalat l'oportunitat d'escollir una de les seves creacions emblemàtiques com és la versió cinematogràfica del Decameró, de la qual es commemoren els 50 anys. L'obra de Boccaccio, ha recordat, s'inspira en la pesta del segle XV i d'alguna manera va significar el trànsit de l'edat mitjana al Renaixement. “Parla d'una apocalipsi”, ha apuntat, i és una obra clau, la Trilogia de la vida (Els contes de Canterbury i Les mil i una nits) de Pasolini que després abjuraria de tot amb Saló. “El nostre Decameró”, ha continuat, és un encàrrec a 10 persones perquè escriguin monòlegs de 10 minuts que ens facin reflexionar sobre la nostra pròpia apocalipsi, on anem, quines eines ens calen”. El fet que es tracti de monòlegs –amb alguna intervenció performàtica– serveix perquè es garanteixi el respecte dels protocols que es puguin adoptar sobre les representacions escèniques.

D'altra banda, no ha volgut concretar quina serà la presència del TNC al Grec aquest estiu perquè estima que li correspon anunciar-la a la direcció del festival. No obstant això, ha deixat clar que molt està encara en l'aire i que el Grec “serà un banc de proves per a tothom”. Segons Albertí i Campos és essencial que la gent “no hagi de triar entre salut i cultura. El coronavirus, han explicat, va suposar la frenada d'una temporada al TNC que anava a tota marxa, amb un 84% d'ocupació, 75.000 espectadors i rècord d'abonaments. Albertí ha subratllat que l'esforç del TNC es destinarà prioritàriament a la contractació de professionals per intentar pal·liar tant com sigui possible la catàstrofe del sector, tot i que sigui a costa de disminuir el pressupost en partides com l'escenogràfica. En la nova temporada treballaran 170 actors i actrius i un total de 340 professionals del teatre.