El comerç carrega contra Torra per no suavitzar el confinament a Barcelona

El coronavirus ens ha minat la salut però no ha de matar l'economia. La idea era compartida per la patronal de la petita i mitja empresa (Pimec), comerciants i el gremi de restauració davant la posició de la Generalitat de mantenir Barcelona en la fase 0. Si la setmana passada el disgust d'aquests dos amplis sectors de l'economia va ser notable perquè la capital no feia el primer pas en la desescalada, ahir dimecres Roger Pallarols, president dels restauradors, confiava que el Govern central rectifiqui Quim Torra.

“Entenc totes les raons i els indicadors sanitaris, però també hem d'evitar entre tots que la pandèmia del coronavirus pugui provocar, també, la mort econòmica”, apuntava Àlex Goñi, president de Pimec comerç, molt crític amb l'actitud del Govern i que divendres passat, en una reunió amb el president Torra, ja el va alertar de la urgència de l'obertura comercial. Goñi assegura que els comerços ja han passat dos finals de mes amb les portes tancades, que estan asfixiats econòmicament i que no se'ls pot exigir més: “Tots s'han preparat per poder obrir, complint els protocols, instal·lant mampares i tenint-ho tot a punt i està demostrat, com passa en el sector de l'alimentació, que la gent fa cua i que es pot garantir la distància de seguretat”.

El directiu de Pimec va instar dimecres l'Ajuntament, en una reunió del Pacte per Barcelona, a ajudar precisament en tot el que fos possible perquè la ciutat passi a la fase 1. En aquesta fase, els comerços –de menys de 400 metres quadrats i que siguin fora dels centres comercials– poden retornar a l'activitat amb una limitació de l'aforament i complint les indicacions sanitàries.

Mentrestant, cada vegada són més els comerços dels eixos de barris que aquesta setmana han apujat les persianes amb el sistema de la cita prèvia. Botigues de moda, de roba per a la llar, sabateries i negocis d'electrodomèstics d'eixos com el de la Rambla del Poblenou, l'avinguda Gaudí, Gran de Gràcia o el passeig Maragall han obert en un intent de recuperar l'activitat i ingressar alguna cosa després de dos mesos d'aturada. Segons Barcelona Comerç, que agrupa 5.500 comerços de 23 eixos dels districtes, si la setmana passada van ser un 15% els que van obrir amb aquest sistema, des d'aquest dilluns s'hi han sumat entre un 10% i un 20% més. La fundació Barcelona Comerç es va posicionar ahir en contra del criteri restrictiu de la Generalitat i va insistir que s'aixequin les restriccions per a l'obertura comercial.

Si els eixos comercials de les zones més turístiques de la ciutat calculaven, segons una enquesta als seus associats, que un 35% dels negocis no podran tornar a obrir després de la crisi, l'impacte en l'activitat dels eixos dels barris es preveu més desigual, encara que a Barcelona Comerç donen per fet que hi haurà tancaments de negocis que no podran aguantar. La capital catalana té uns 60.000 comerços de proximitat que contribueixen en bona mesura al 14,4% del PIB de la ciutat.

Per als 9.000 bars i restaurants de Barcelona que esperen poder obrir les terrasses, la posició de la Generalitat que la ciutat ha d'esperar a passar a la fase 1 és un “desastre”, en paraules de Roger Pallarols, president del gremi que els agrupa. Pallarols considera que la Generalitat s'equivoca i que el Govern central l'ha de rectificar: “La situació és crítica. Hi ha milers de persones que esperen recomençar a treballar. No hem de deixar que el coronavirus guanyi la batalla de la destrucció de l'economia”.

Organitzar les terrasses

Restauradors i comerciants no donen per perduda la batalla i esperen que dilluns terrasses i comerços puguin obrir. Per això, Barcelona Oberta, Barcelona Comerç i el gremi de restauració han creat un equip de professionals, amb tècnics de les tres entitats, per agilitar les tramitacions dels restauradors en les seves peticions d'obertura o creixement de terrasses.

Una decisió que ja va anunciar l'Ajuntament la setmana passada per contribuir a la reactivació econòmica i ampliar l'espai públic a costa del cotxe. Els restauradors proposen que es tracti d'una “comunicació” prèvia a l'ocupació i que després els tècnics municipals les revisin.