Montse Aguer: “Tindrem més temps per cuidar els visitants dels museus”

Des de fa 20 anys al castell de Púbol, que Dalí va comprar a Gala perquè es retirés a la localitat de la Pera (Baix Empordà), s'hi poden veure les exposicions de petit format de la Fundació Gala-Salvador Dalí. El 14 de març estava previst inaugurar l'última, dedicada a la relació entre la parella i el dissenyador Cristian Dior. Però les mesures adoptades aquell mateix dia per evitar l'avanç de la covid-19 van impedir que s'inaugurés. I així roman, tancada i esperant la reobertura, com la resta dels edificis del triangle dalinià, amb la casa de Portlligat i el Teatre Museu de Figueres.

El Govern central va decretar, dins de la fase 1 de desconfinament, que els museus podien obrir l'11 de maig, però els amants de Dalí i el seu món s'hauran d'esperar uns dies més. “No obrirem l'11 ni durant tot el maig. El comitè de crisi que es va crear després del tancament es planteja diverses possibilitats, però sempre a partir del juny. Estem analitzant les mesures d'higiene, seguretat i distanciament; la venda majoritària d'entrades per internet i el pagament electrònic, i estudiant, en el cas del Teatre Museu, com pautar el recorregut, creant un itinerari per controlar el distanciament entre persones i així aplicar la reducció d'aforaments a un terç. I encara que tenim experiència en la gestió de cues, ja que rebem més d'un milió de visitants als tres centres, tot plegat no és fàcil”, explica Montse Aguer i Teixidor (Figueres, 1963), directora dels Museus Dalí des del 2015, davant la situació que s'ha creat aquests dos mesos.

“Estem en contacte amb el sector, però aquest museu té les seves peculiaritats: és privat, de petites dimensions, però pel flux de visitants és equivalent a un gran museu. És un cas singular”, remarca Aguer, que també dirigeix el Centre d'Estudis Dalinians. Tampoc se sap si obriran els tres centres alhora o ho faran esglaonadament.

La Fundació Dalí ha obtingut, fins ara, uns ingressos anuals que ronden els 15 milions d'euros, derivats, sobretot, de la venda d'entrades als visitants, al voltant d'un 80% estrangers, respecte al 12% de català i un 10% de la resta d'Espanya. Ara això canviarà: “De turistes n'hi haurà pocs. Sempre hem incidit en el visitant local, però ara ho farem més perquè és el que té més possibilitats de visitar-nos; també el francès, majoritari als nostres centres, sobretot del sud del país. És un temps de plantejar-se noves estratègies, de trobar el nostre nou lloc al món. Ara com ara, als museus, al món, la incertesa no permet planificar gaire”.

Aguer considera que aquest canvi de paradigma pot ser positiu: “Ara tenim temps per reflexionar i estar en contacte amb altres museus i dialogar entre nosaltres. La reducció prevista de visitants permetrà tenir una relació més individual amb l'obra; poder estar-hi més temps i més a prop”. I pel que fa als seus museus: “Es podrà fer més incidència en la recerca i en les noves lectures que permet un personatge tan polièdric com Dalí, que va de la ciència fins a la publicitat. Entrarem en una nova museologia en la qual el servei a la comunitat tindrà més pes, es valorarà més el visitant i tindrem més temps per cuidar-lo”.

També creu que la percepció dels museus canviarà: “La mirada del visitant serà diferent i la del personal del museu també perquè no som els mateixos que fa dos mesos. Aquest canvi afectarà la nostra manera de relacionar-nos amb el museu, que segur que es traduirà en més silenci i reflexió”.

La falta de recursos a curt termini portarà a un canvi d'estratègia: “La Fundació té una bona gestió, però cal adaptar-se als nous temps que han arribat d'una manera ràpida i dràstica. Per això, demanarem col·laboració per primera vegada a les administracions que formen part del nostre patronat: el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments de Figueres i Cadaqués, perquè s'impliquin econòmicament i els museus puguin seguir funcionant”. També es busca l'esponsorització d'entitats per poder dur a terme activitats i exposicions. “Aquesta situació accelera algunes estratègies que se solen cuinar a foc lent i d'altres queden latents fins a nous temps”.

Exposició estrella

Com l'exposició estrella d'aquesta temporada, que s'inaugurava l'1 de novembre i que tenia com a protagonista El Crist de Portlligat; una obra adquirida el 1952 per l'Ajuntament de Glasgow i que no ha tornat mai a Espanya des de llavors. “S'ajorna fins a una nova data; possiblement el 2021. Estem en converses amb Glasgow i no crec que hi hagi problemes perquè tots estem més receptius per acceptar els canvis que ens venen imposats”. Per substituir-la, assegura Aguer, “es treballa en una de nova a partir de fons propis; serà molt interessant”, tot i que no en dona més detalls.

En el cas de l'exposició de Púbol, Aguer assegura que es prorrogarà fins al 2021 i pel que fa a les grans retrospectives, com les de Mònaco i Moscou, que tanta difusió exterior donen a Dalí, creu que, malgrat tot, es mantindran: “Estem veient si es manté la prevista per al 2021 i continuem treballant en altres per al 2023 i el 2024”.

Coincidint amb el confinament, el Teatre Museu va estrenar nova visita virtual que ha fet que la pàgina web del centre registrés un rècord de visites. De totes maneres, Aguer considera que “el fet presencial, poder estar en contacte directe amb l'obra és fonamental i té un potencial que no té el context digital i que tots dos han d'arribar a retroalimentar-se”.

Dalí i Gala portaven a Portlligat una mena de confinament voluntari, pintant, llegint i navegant a les cales del voltant. “Crec que ara portarien aquesta situació com molts artistes. Dalí pintant al seu taller, pensant i escrivint, sense els seus viatges a Nova York ni París i segur que amb molt d'interès per la ciència. Estic convençuda que voldria tenir un gran coneixement de la pandèmia des del punt de vista científic i visual”.