“Abans de tenir el pis buit, millor que l’ocupi un metge”

Mónica Álvarez, productora de 44 anys, passa el confinament a casa de la seva mare. “No és que tingui problemes de salut ni res d'això, però està sola i volia fer-li companyia”. El pis on viu normalment, al barri de la Barceloneta de Barcelona, està desocupat. “Abans de tenir el pis buit, millor que l'ocupi un metge o algú que ho necessiti”, reflexiona Álvarez, una de les 74 persones a Espanya –més de 300 a tot el món– que han posat el seu habitatge a disposició del personal mèdic perquè puguin allotjar-s'hi mentre duri la pandèmia.

Álvarez va oferir el seu pis després de rebre un missatge de Home Exchange, una plataforma d'intercanvi gratuït de cases de la qual és sòcia. No s'ho va pensar dues vegades. “Tinc una tia que treballa en un hospital de Sevilla. Si necessités un habitatge per descansar o per protegir els seus familiars, m'agradaria que algú també l'ajudés”, afirma. Però la iniciativa no va sorgir de l'empresa, sinó dels usuaris. “Ens van escriure dient que volien posar casa seva a la disposició dels treballadors sanitaris i ens van demanar que ho canalitzéssim”, explica Pilar Manrique, portaveu de Home Exchange Espanya.

“Els sanitaris estan treballant gairebé 24 hores al dia, i de vegades la distància a la feina és un problema i necessiten una casa més a prop per descansar. O tenen por de contagiar els seus familiars i prefereixen estar aïllats”, explica Manrique. En condicions normals, el web permet fer intercanvis gratuïts a través de punts: l'“amfitrió” guanya punts cada vegada que acull un “convidat”, mentre que aquest els gasta. La plataforma verifica les cases i cobreix amb una assegurança els eventuals danys. En el cas del coronavirus, va crear un canal específic de solidaritat per posar en contacte els propietaris amb els sanitaris.

En la majoria de casos, es tracta de segones residències. Com la de Luis Cebrián a Mijas (Màlaga), un apartament de dues habitacions amb terrassa. El tenia llogat per 1.000 euros, com a allotjament turístic, per al mes de maig. Però la pandèmia el va obligar a cancel·lar-ho i el Luis, arquitecte madrileny de 49 anys, va decidir treure'n profit d'una altra manera. “O llogo l'apartament, o l'intercanvio gratis, o hi vaig jo. L'habitatge el tinc per fer-lo servir, no perquè estigui buit”, diu el Luis, que anuncia aquesta casa al web amb un títol amable: “Oberta a sanitaris en quarantena”. “Està pensat per a metges, però també em sembla bé si hi van policies, guàrdies civils o altres persones que ho necessitin. Com si és un senyor que ha agafat el virus i s'ha d'aïllar de la seva família”, diu. “Els que solem fer intercanvis tenim alguna cosa guanyada, perquè saps que la gent tracta bé casa teva”.

El Luis encara no ha rebut missatges de gent interessada. “Potser és que Màlaga, i Andalusia en general, és una zona menys afectada… Jo el tinc obert fins al juliol, a veure si hi ha sort”. La Mónica, en canvi, sí que ha rebut propostes. La primera, d'una metgessa de Vall d’Hebron, que el va descartar per la ubicació (l'hospital és a la part alta de Barcelona, més a prop de la muntanya, i la casa de la Mónica és al costat de la platja). La segona és d'un sanitari que va a treballar a l'Hospital del Mar –aquest sí, molt a prop–, però que encara ha d'enviar la documentació que l'acredita com a treballador sanitari.

La tasca de Home Exchange és precisament aquesta: verificar que tot sigui correcte i posar en contacte amfitrions i convidats perquè “l'intercanvi es faci amb tranquil·litat”. D'altra banda, són els socis els que “es posen d'acord per tancar els detalls”. Els intercanvis d'oci, d'altra banda, estan aturats. Entre els usuaris hi ha “incertesa”. “Ens transmeten que, ja de cara a l'estiu, escolliran destinacions més locals i no tant intercanvis a l'estranger. Intercanviar la casa pot ser una manera més amable de reprendre la normalitat: no és el mateix anar a un hotel que a una casa on només hi seràs tu".