La pirueta de Bartomeu

Ara que no hi ha futbol, Josep Maria Bartomeu s'ha posat a jugar amb la junta i, tenint en compte les seves decisions, se sent més capità que mai, com si fos Leo Messi. Al president el mou també l'obsessió per la Champions, el trofeu sobre el qual va edificar el seu regnat el 2015 i amb el qual pretén honrar el seu comiat el 2021, i no desisteix a activar el projecte urbanístic de l'Espai Barça. Una empresa arriscada i també obligada a revisar-se per la seva grandiloqüència i inversió desmesurada, tant que de vegades evoca el pas de les Corts al Camp Nou (1957), temps de Kubala, heroi abans de Messi.

Bartomeu es desviu per l'equip de Messi i les seves aspiracions de regnar a Europa. També sospira per tenir una sortida tan apoteòsica com va ser la seva elecció després de Berlín, per la qual cosa és capaç de sacrificar els directius que calgui, abocat com està el consell a complaure el vestidor, a no qüestionar el president i a no condicionar els comicis del 2021. Torna el caïnisme just abans d'unes eleccions que podrien suposar la reaparició, oberta o de manera encoberta, de Joan Laporta i Sandro Rosell, ja protagonistes el 2003.

El model de gestió de Bartomeu no té res a veure amb el de Laporta ni amb el de Rosell. A partir del patrocini de Qatar i d'una economia de guerra, la junta de Rosell va rebaixar el deute, va controlar la massa salarial, va generar beneficis i va corregir el descontrol de l'últim any de Laporta, a qui van portar als tribunals de mala manera en una fallida acció de responsabilitat el 2010. Ningú es va acarnissar amb Bartomeu mentre va ser vicepresident, va generar fins i tot certa compassió quan va substituir el dimitit Rosell pel fitxatge de Neymar i fins i tot se'l va aplaudir quan va convocar eleccions el 2015.

L'èxit va encegar Bartomeu i des de llavors ja no va actuar com un gestor, sinó que exerceix de manera plenipotenciària, emparat en una àrea presidencial destinada a glossar el seu mandat. Set vicepresidents han estat convidats a sortir o han renunciat: Javier Faus, Susana Monje, Manuel Arroyo, Carles Vilarrubí, Jordi Mestre i ara Emili Rousaud i Enrique Tombas. També ha deixat el càrrec Jordi Monés i ho faran Silvio Elías, Josep Pont i Jordi Calsamiglia. I han desfilat també quatre directors esportius: Andoni Zubizarreta, Robert Fernández, Pep Segura i Éric Abidal.

Hi ha un denominador comú en les crisis: les tensions econòmiques per atendre les necessitats esportives i la manera d'actuar del president, la paraula del qual s'anteposa als acords col·legiats i sempre està al servei del vestidor del Camp Nou. Bartomeu ha degradat ara Rousaud, Tombas, Elías i Font per haver estat crítics amb algun executiu i amb el president, per plantejar la possibilitat d'avançar les eleccions, per sol·licitar una auditoria externa pel conflicte de les xarxes socials, el Barçagate, i per discutir sobre la retallada de salaris a l'ERTO.

Les queixes del vestidor

Els futbolistes es van queixar a Bartomeu perquè es van filtrar les seves negociacions per rebaixar-se el sou. Algun directiu va sostenir que la proposta del consell havia de ser més alta que la del 70% finalment acceptada i va considerar que la resposta dels jugadors va ser pobra si es té en compte la que havien signat la Juve o el Bayern Munic. Els més insatisfets han estat els ara assenyalats i els que van exigir una investigació sobre el Barçagate denunciat per la Cadena Ser.

A Rousaud li consta que es va fraccionar en factures de 200.000 euros el pagament a I3 Ventures, l'empresa dedicada a millorar la imatge del club a les xarxes i a difamar alguns jugadors i opositors, per així evitar la intervenció del comitè d'adjudicació i el control de comptes del qual formava part com a vicepresident del Barça. El consell va encarregar al final una auditoria externa que serà examinada per la comissió delegada formada pel president, els vicepresidents, la secretària Maria Teixidor i el CEO Óscar Grau. No és casual que Bartomeu s'asseguri una decisió favorable amb la sortida de Tombas i Rousaud.

Els directius depurats consideren que el Barçagate és el detonant del cisma: Bartomeu fiscalitzarà la seva obra, amenaçada per una situació econòmica molt greu, amb directius de la seva confiança com Jordi Moix, encarregat també de l'àrea de patrimoni, mentre que el tresorer serà David Bellver, íntim de Rosell. Al mateix temps, Jaume Masferrer podria recuperar el seu càrrec de director de l'àrea presidencial, del qual va ser suspès pel Barçagate. A costa de ser acusat de nepotisme i traïció per haver destituït directius per telèfon, Bartomeu exigeix lleialtat per aconseguir la Champions i materialitzar l'Espai Barça. El seu repte és cohesionar la junta de la mateixa manera que el de Messi és cohesionar l'equip.

El fi justificaria els mitjans al Camp Nou.