Taxa rosa: per què les dones paguen més pels seus productes personals?

Potser no te n'havies adonat, però els productes d'higiene íntima femenina estan gravats amb el mateix IVA que un ram de flors o un bon sopar a qualsevol restaurant. Fixa't la propera vegada que vagis al supermercat o a la farmàcia: aquests productes es venen amb el 10% d'IVA, en comptes del 4% que s'aplica als béns de primera necessitat, com el pa, els medicaments i, fins i tot, els llibres. Això es coneix com la taxa tampó.

La diferència va més enllà. Molts articles són més cars en la versió femenina que en la masculina. Les fulles d'afaitar d'un sol ús són l'exemple més habitual. Les roses, per a dones, tendeixen a ser més cares i hi ha qui ho atribueix a qüestions de màrqueting. Aquesta disparitat s'anomena popularment taxa rosa i, juntament amb la taxa tampó, perjudica econòmicament les dones.

L'actual Govern ha anunciat la seva intenció de posar remei a la taxa tampó. El seu objectiu és aplicar l'IVA superreduït, el del 4%, a les compreses, els tampons i les copes menstruals. De fet, aquesta mesura es va arribar a incloure en el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2019, que finalment no va tirar endavant.

Com es reflectirà a la butxaca de les dones aquesta possible rebaixa de l’IVA?

Si finalment la proposta tira endavant i s'aplica l'IVA superreduït als productes femenins, el primer efecte podria ser aquest: si avui una caixa de 48 tampons de qualitat bàsica té un cost d'uns 2,75 euros, amb l'IVA del 4% passaria a ser de 2,60 euros, 15 cèntims menys. Una caixa de 36 tampons compactes, per exemple, passaria de costar 5,50 euros a 5,20 euros, la qual cosa suposa un estalvi de 30 cèntims.

Si ens fixem en les compreses, un paquet de 14 unitats costa actualment al voltant dels 2,20 euros. Amb la rebaixa de l'IVA, les dones es podrien estalviar uns 12 cèntims.

L'impacte no és menyspreable si tenim en compte que una dona té uns 450 períodes menstruals al llarg de la vida, és a dir, necessitarà utilitzar aquests productes durant més de 1.800 dies, l'equivalent a cinc anys.

Es calcula que amb aquesta mesura l'Estat deixarà de recaptar 18 milions d'euros anuals. No obstant això, no és clar que aquesta reducció faci abaratir els preus.

La rebaixa de l’IVA reduirà directament el preu dels productes d’higiene femenins?

Aquesta rebaixa de l'IVA potser no afecta directament la butxaca de les dones. No seria la primera vegada que una mesura similar es tradueix en una pujada de preus encoberta. És el que va passar quan l'Executiu de Pedro Sánchez va rebaixar el juliol del 2018 l'IVA del cinema del 21% al 10%, i va revertir així la polèmica decisió de l'anterior Govern d'incrementar l'IVA cultural del 10% al 21%. Bona part de les sales de cinema, en comptes de rebaixar el preu de venda al públic de l'entrada, van decidir no repercutir la baixada impositiva i deixar-la com estava, argumentant que quan es va apujar l'IVA tampoc es va incrementar el preu final de l'entrada. "Una cosa és l'impost amb el qual es grava un producte i una altra el preu al qual decideix vendre el productor o comerciant o el distribuïdor, que moltes vegades decideix que una llauna sigui més cara a Canàries que a la Península per les despeses de transport", explica José María Mollinedo, secretari general del sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA).

En què es percep la taxa rosa?

Nombrosos estudis internacionals han denunciat en els últims anys la diferència de preus entre productes enfocats al mercat femení i els destinats al masculí. Parlem d'articles idèntics, amb l'única diferència de tenir alguns detalls o l'embalatge de color rosa, per exemple. També del cost d'anar a tallar-se els cabells a una mateixa perruqueria o portar a la tintoreria una camisa d'home o una brusa de dona.

Un estudi encarregat per la Conselleria d'Economia de la Comunitat Valenciana confirmava l'existència d'aquesta taxa rosa als comerços de la regió, amb preus un 7% superiors en la versió femenina. En higiene, perfumeria i talls a les perruqueries va ser on van trobar més casos.

Facua també va fer el 2018 un estudi que destapava un augment del 171% del preu de les fulles d'afaitar per a dones. Per exemple, el paquet de 20 maquinetes amb dues fulles d'una determinada marca costava 1,75 euros, respecte als 2,30 euros del paquet de 10 unitats idèntiques, però de color rosa. Van denunciar també que una altra marca cobrava el mateix preu però el paquet destinat a l'afaitat dels homes tenia 12 unitats, mentre que el que era per a les dones només en tenia sis. És a dir, el preu era el doble.

Més diferències. El comparador de preus Idealo va fer un estudi similar amb perfums per a homes i per a dones el 2018. Va concloure que a Espanya el 74% de les fragàncies de la mateixa marca són més cares en la versió per a dones. El preu mitjà se situava en 0,66 euros per mil·lilitre, mentre que el de la versió masculina en 0,57 euros per mil·lilitre, és a dir, nou cèntims més barat, una diferència que s'ha mantingut al llarg del 2019. Idealo també va trobar aquesta diferència en altres estudis sobre sabates –entre el 3% i 7% d'increment– i rellotges de polsera –fins a un 12% més. Però hi ha molts més casos: cremes depilatòries, desodorants, productes de papereria, fins i tot les joguines.

A Espanya no s'han fet estudis formals per determinar el cost addicional que això suposa, però la revista Forbes va calcular que el 2014 aquesta taxa costava a les dones nord-americanes més de 1.300 dòlars l'any.

Aquesta taxa rosa és una discriminació econòmica?

No tothom veu en aquesta diferència de preus una discriminació cap a la dona, sinó una qüestió d'estratègia de màrqueting, en la qual les marques ofereixen un producte específic per a elles. "No hi veig discriminació per gènere. El que sí que hi ha és una discriminació de preu a l'alça per tenir un producte que creus que encaixa millor amb la teva personalitat o estil de vida", afirma María Gómez Campillo, especialista en Màrqueting i Comunicació i professora d'Esic. “Les dones valoren més altres aspectes del producte, com la personalització, el color o una edició limitada. I estan disposades a pagar més per aquests motius".

La veritat és que en general els experts creuen que aquestes diferències es deuen a decisions de màrqueting que es basen en el fet que la dona pagarà més per una cosa més estètica o que s'ajusti més als seus estereotips. “El color rosa és un exemple, tot i que només el 3% de les dones diuen que és el seu color preferit", critica Gemma Cernuda, conferenciant i fundadora d'Ellas Deciden, una agència especialitzada en comunicació en femení.

Cernuda creu que hi ha un abús i una predisposició a pensar que les dones "pagarem més per un mateix producte, només perquè posa 'per a dones'. O sigui, de color rosa. Sense cap més valor, ni extra, ni atribut", la qual cosa en la seva opinió és "una aixecada de camisa".

Gerard Costa, professor del departament de Màrqueting d'ESADE, sí que veu una raó per a aquest preu més alt, ja que "com que són edicions específiques, són sèries més petites amb aspectes funcionals, colors, envasos diferents, que comporten un cost de producció més elevat". En qualsevol cas, des del seu punt de vista, la tendència és que aquestes diferències es redueixin: "Quan depèn de l'estratègia de màrqueting, les empreses prefereixen que no les acusin de sexistes, tot i que aquesta no sigui la raó, i imposar una imatge de bones pràctiques, de bons ciutadans que eviten les comparacions. Quan depèn del consumidor o consumidora, encara que es continuen mantenint molts hàbits, per descomptat hi ha una tendència creixent a fer una compra més racional".