La Guàrdia Civil acusa Tous de farcir les joies per “abaratir costos”

Tous incompleix la llei en comercialitzar peces de joieria farcides d'un material no metàl·lic, assegura un informe de la Guàrdia Civil aportat al sumari de la investigació que té oberta contra l'empresa l'Audiència Nacional per presumpta estafa i publicitat enganyosa. L'informe afirma que “s'intueix que la finalitat d'aquesta pràctica és abaratir costos”, atès que es manté el pes i l'aparença d'una peça sòlida. 

Les proves fetes davant de notari per l'associació de consumidors i usuaris de joies Consujoya, que va ser qui va denunciar el cas, permeten a la Guàrdia Civil de Còrdova sostenir en el seu informe que Tous comercialitza sota la denominació de plata de primera llei peces que “estan farcides d'un material no metàl·lic”. Una pràctica que, segons l'anàlisi de la legislació que fan els investigadors, no és legal. El farciment de peces de metalls preciosos només es permet, afegeix l'informe, “en tres casos que no es corresponen amb els estudiats”: es pot utilitzar per donar estabilitat només a recipients, canelobres o similars, però “no per a peces de joieria”.

La Guàrdia Civil assegura també que el laboratori encarregat del contrast –la marca que es grava en els objectes fets amb metalls preciosos com a garantia de la seva puresa– ha de “verificar la densitat i la llei” i assenyala que el laboratori Applus Laboratories amb el qual treballa Tous “hauria d'haver detectat la presència d'un material no metàl·lic”. Afegeix que la llei obliga que la composició sigui la mateixa en totes les parts de l'objecte, i conclou: “Aquestes peces no haurien d'haver estat contrastades mai com de plata de primera llei”. Els investigadors creuen que l'empresa està “en connivència” amb el laboratori.

Josep Maria Bosch, director general de Tous, va reconèixer dimecres davant del jutge que les peces de plata amb la forma de l'icònic osset de la marca estan farcides d'un material similar al metacrilat, però va afegir que es tracta d'una tècnica permesa per la llei, segons van informar fonts jurídiques. “Estem satisfets de com ha transcorregut la compareixença”, va assegurar després Tous en un comunicat. L'Associació Espanyola de Joiers, Argenters i Rellotgers va sortir en defensa de la companyia catalana amb un altre comunicat en què va assegurar que la llei espanyola permet la fabricació d'objectes amb metalls preciosos amb farciments i que la tecnologia que fa servir Tous és “comuna, normal i habitual en el sector”.

Aquesta tècnica, anomenada electroforming o electroconformació, va ser la protagonista de l'interrogatori al qual va sotmetre la Fiscalia el responsable de Tous. “Els farciments formen part de la tècnica de l'electroconformació que permeten dotar la joia de volum i variar-ne el disseny”, assegura, per la seva banda, el comunicat de l'associació de joiers, en línia amb el que va declarar en seu judicial el responsable de Tous. L'associació afegeix que l'ús d'aquest farciment no redueix la llei d'aliatge, és a dir, que una joia de plata pot portar-ne i continuar sent una joia de plata de primera llei.

Els dos penjolls de Tous que l'associació denunciant va portar al laboratori Ecomep el desembre del 2018 perquè n'analitzés el contingut de plata eren “de comercialització il·legal”, assegura l'informe, que va signar el director, Fernando López Gómez, i al qual va accedir EL PAÍS. El document conclou que les peces “no es poden contrastar” perquè el reglament de la Llei de Metalls Preciosos ho impedeix quan contenen un farciment metàl·lic diferent dels que enumera la norma. López va declarar davant la Guàrdia Civil i va assenyalar que les peces eren bijuteria, no joies, segons va publicar El Independiente.

La companyia ha presentat un recurs contra la interlocutòria del jutge Santiago Pedraz en el qual va acordar les primeres diligències i va citar com a investigats els responsables de Tous i del laboratori Applus. En el recurs exigeix que s'imposi fiança a l'acusació popular i denuncia que la mouen interessos “espuris”, segons fonts jurídiques.

“La tècnica que utilitzen no està regulada per la llei. Que diguin que és xapat o que té un bany d'or o de plata, però que no ho venguin a preu d'or i plata quan no ho és”, va assenyalar Magdalena Entrenas, l'advocada de l'associació denunciant, després de la declaració. “Es neguen a entendre que el que han de vendre és bijuteria”, va subratllar.