L’AP-7 gratis redueix els ingressos dels municipis

Aixecar els peatges al llarg dels 374 quilòmetres d’autopista que hi ha entre Tarragona i Alacant ha representat un canvi tan dràstic per als usuaris de la carretera que Foment ha fixat uns cartells als accessos a la via ràpida on s’acostumava a agafar tiquet. “No us atureu”, s’adverteix. La novetat és aplaudida per l’àmplia majoria de conductors (24.000 diaris), però la factura de manteniment, que de moment assumirà Foment, i la disminució d’ingressos per als ajuntaments genera incertesa.

El conseller de Territori de la Generalitat, Damià Calvet, ha reiterat la improcedència de la gratuïtat de les vies ràpides. Defensa l’aplicació d’un sistema de peatge per vinyeta: cada vehicle paga una tarifa plana anual, d’entre 40 i 100 euros, que li permet circular per totes les vies ràpides. Però el Ministeri de Foment, tant en l’etapa del PP com en la del PSOE, ha ignorat la proposta, al·legant que els usuaris s’estalvien 300 milions. “Espero que el 2020 sigui l’any en què el Govern i el Ministeri de Foment puguin parlar sobre com pensem les autopistes i apliquem ja la vinyeta”, ha insistit Calvet aquest dijous a Catalunya Ràdio.

“En el conjunt de la ciutadania, la gratuïtat es veu com una cosa positiva, però hi havia opcions intermèdies que podien garantir la sostenibilitat de la infraestructura”, opina Alfons Garcia, alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, una població dividida per l’AP-7. Garcia recela de la gratuïtat total i es mostra més partidari de “peatges tous”, alhora que s’apunta a la teoria de “la vinyeta”. “El tercer carril entre Salou i València és necessari, però serà difícil que el puguem veure”, opina, en referència a qui assumiria el preu de la construcció. Una auditoria del Tribunal de Comptes Europeu assenyala que 1.000 m² de carretera a Espanya costen 160.094 euros.

El Ministeri de Foment assumeix de moment el manteniment de l’AP-7 gratuïta i ha xifrat en 29 milions d’euros la factura per la conservació de la infraestructura durant el 2020 i el 2021. La Generalitat calcula en entre 50.000 i 60.000 euros el manteniment per quilòmetre l’any.

Menys impostos

L’eliminació dels peatges comportarà una pèrdua d’ingressos per als ajuntaments d’aquelles poblacions per on passa l’autopista. Aumar, l’empresa filial d’Abertis que gestionava el tram Tarragona-Alacant, deixarà de tributar l’IBI anual a cada ajuntament, de manera que alguns consistoris perden una font extra de finançament. La minva afecta bàsicament els nuclis més petits i desindustrialitzats. Així ho afirma Núria Ventura, l’alcaldessa d’Ulldecona (6.000 habitants) i amb 18 quilòmetres d’autopista dins dels seus límits. Ventura xifra en 270.000 euros la retallada que pateixen els comptes municipals, que és de sis milions d’euros, per no poder disposar de l’IBI de l’autopista. “És dramàtic, l’Ajuntament es veu obligat a deixar de fer inversions”, afirma l’alcaldessa, alhora que lamenta quedar a costa de les subvencions que pugui rebre d’administracions superiors. “A més, l’impacte del trànsit per als veïns encara hi serà”, apunta.

En altres municipis, l’afectació no és tan notable. A l’Aldea hi havia un dels peatges més transitats de les Terres de l’Ebre. L’Ajuntament té un pressupost anual de quatre milions d’euros i apunta que l’aportació d’Aumar no arribava als 100.000 euros. Un impacte similar tenia la recaptació de l’IBI de l’autopista a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, on l’Ajuntament té un pressupost de 18 milions d’euros. “L’IBI de l’autopista era poc significatiu”, raona Alfons Garcia, l’alcalde, que recorda com més palpable la incidència que va tenir, fa un temps, la decisió d’Abertis de retirar el peatge troncal que hi havia al terme municipal. “Allò va tenir una mica més d’afectació, per la gent que treballava als peatges”, assenyala. Aumar ha xifrat en uns 140 els acomiadaments per l’eliminació dels peatges a l’AP-7 i l’AP-4, entre Sevilla i Cadis.