Tres euros per aparcar al paradís dels escaladors

Siurana no vol morir d’èxit. El petit poble que penja sobre un penya-segat de la serra del Montsant posa límit a l’allau de visitants que s’apropen als seus carrers estrets i empedrats. I des d'aquest mes ho fa de manera regulada i formal. Pagar tres euros per aparcar, impedir passar la nit als pàrquings i restringir les zones d'acampada són algunes de les mesures adoptades per evitar la saturació del seu privilegiat entorn natural. I, si fa falta perquè ja hi ha overbooking, es tallarà l’única carretera que dona accés al poble.

El control sobre el nombre de turistes que s’apropen a Siurana va néixer com una iniciativa de l’associació de veïns però, finalment, l’ha assumit l’Ajuntament de Cornudella, municipi d’on depèn administrativament Siurana. “És fàcil d’explicar, es tracta de regular el que s’estava fent d’una manera així, així", refereix Salvador Salvadó, l’alcalde de Cornudella.

A Siurana s’hi arriba per una carretera estreta amb molts revolts esculpida entre parets de roca que entusiasmen els aficionats a l’escalada. Són centenars els addictes a pujar per les parets que passen llargues jornades d’escalada a Siurana, i molts altres els que visiten la zona pel seu interès paisatgístic. Recorrent al sentit comú pot sorprendre trobar, al costat d’aquesta carretera, senyals de prohibit aparcar i pilons que impedeixen l’estacionament de vehicles. Però els veïns de Siurana –25 hi viuen tot l’any i diversos més hi van per festes i vacances– coneixen bé el motiu de la senyalització. Fa uns anys van decidir coordinar-se per resoldre l’acumulació de cotxes que es produïa durant els caps de setmana. Advertint que s’apropava el col·lapse del seu petit poble, els residents van acordar que s’abordés la qüestió, alhora que tractaven de treure profit del ganxo de les seves cases i carrers: van consensuar demanar un cànon a cada cotxe foraster. El Ramon, un veí, es va fer càrrec de vigilar les dues zones d’aparcament habilitades i, a cada vehicle, se li demanava el pagament de “la voluntat”. Una voluntat que ascendia, per norma, a dos euros.

El desencadenant de l’actuació veïnal va ser “una Setmana Santa en què hi va haver un col·lapse immens, perquè hi havia dos quilòmetres de cotxes aparcats a banda i banda de la carretera”, recorda Maria Casademunt, responsable del bar restaurant que hi ha a l’entrada del poble i que, després de veure com alguns clients seus trigaven “fins a dues hores” a poder sortir del poble, va demanar a l’Ajuntament que “no fes més publicitat de Siurana”. “Al principi hi havia alguns que no volien pagar, però normalment no hi havia problema", explica el Ramon, que reconeix que no tenia cap autoritat si algú optava per no abonar la taxa. Ara, l’Ajuntament de Cornudella s’ha adjudicat el servei de control dels pàrquings de Siurana i, des del 2 de novembre, estipula que el pagament mínim són tres euros. La Diputació ha cedit al Consistori la titularitat del tram de carretera perquè tingui competència en la gestió de dos aparcaments amb un total de 200 places. Pelsi Hurtado és l’encarregat de vetllar perquè no s’ocupi cap plaça gratis. El primer dia de la nova taxa va comptabilitzar 35 cotxes, i 19 el segon. Res a veure amb el que s’espera per als caps de setmana, quan tindrà el suport de l’experimentat Ramon.

La mesura té l’aprovació dels veïns de Siurana, però genera alguns dubtes. La Josefina, la responsable del càmping del poble, amb capacitat per a 70 persones, es pregunta si es farà un control efectiu perquè ningú passi la nit als aparcaments. “Caldrà veure-ho”, apunta. La seva suspicàcia es refereix als escaladors que passen llargues temporades a Siurana acomodats a les seves furgonetes i que, assegura, sovint es colen a les instal·lacions del càmping per utilitzar serveis comunitaris com les dutxes. “És cert que fins ara ningú vigilava si hi havia vehicles passant la nit a les zones d’aparcament”, reconeix l’alcalde, que apunta que, en mans de l’associació de veïns, el control era “molt feble”. Anticipa que això, ara, canviarà.