Emprenedors que contribueixen al progrés social

Allà on els canvis i els avenços socials semblen un objectiu inassolible, i on l'administració no arriba o triga a engegar-se, moltes vegades són les iniciatives privades les que comencen a obrir el camí. Com, per exemple, el d'habilitar una porta d'entrada de les persones transsexuals al sistema sanitari sense que per això s'hagi de fer un examen psiquiàtric del pacient. O formar aliances i cooperatives per portar internet a les zones rurals i menys desenvolupades. Iniciatives com aquestes són les que centraran els debats del European Changemaker Summit, que la fundació Ashoka celebra a Barcelona fins dimecres amb l'objectiu de fomentar l'emprenedoria social.

La fundació Ashoka es va crear als Estats Units fa 40 anys i s’ha estès per tot el món. Té com a objectiu identificar persones que han emprès iniciatives en l'àmbit social, connectar-les en una xarxa d'emprenedors i donar-los suport amb formació i finançament. La comunitat ja engloba 3.600 emprenedors i té 350 escoles a gairebé 100 països. En el marc de la inauguració del congrés European Changemaker Summit, la fundació ha donat a conèixer aquest dilluns 16 emprenedors nous, i entre aquests hi ha els quatre que ha seleccionat la delegació d’Ashoka a Espanya. "Necessitem nous referents quotidians que es llancin a solucionar problemes", ha dit Alexandra Mitjans, presidenta d'Ashoka Espanya. En la seva presentació en roda de premsa, els quatre seleccionats han explicat com, sent professionals en el seu àmbit, es van adonar que existia un buit, una necessitat social, que les administracions no cobrien i ells podien contribuir a trobar una solució.

Aquest va ser el cas de Rosa Almirall, doctora en ginecologia que es va apropar a la comunitat trans per conèixer les seves dificultats per accedir al sistema sanitari. "En aquell moment les persones trans les tractaven dins d'una unitat de psiquiatria. Vaig decidir que no volia seguir aquests protocols mèdics", ha explicat Almirall en la presentació. El 2012 va crear Trànsit, una plataforma dins de l’Institut Català de la Salut (ICS) per donar una atenció sanitària a les persones trans "que no fos vexatòria ni discriminant". El projecte va anar creixent i des de llavors ha atès gairebé 2.000 persones. "Va començar com a voluntariat, i va arribar un moment que no donava a l'abast, així que ens vam organitzar amb altres professionals per continuar", explica la doctora.

L'èxit del projecte va arribar a influir en les decisions de l'Administració. El 2017, el Parlament de Catalunya, a petició del Departament de Salut, va aprovar modificar el protocol d'atenció a les persones trans per eliminar el diagnòstic psiquiàtric que es necessitava per accedir a tractaments hormonals o operacions quirúrgiques, una de les grans reivindicacions del col·lectiu. També va situar Trànsit com la plataforma de referència per accedir a l'atenció sanitària. "A Catalunya tenim una mena de paradís amb aquest sistema, ara la idea és fer formacions i ampliar aquesta visió a altres comunitats", explica Almirall sobre l'ús que donarà al fet de ser part de la xarxa d'emprenedors d’Ashoka.

El de Trànsit és un dels exemples, segons Ashoka, que les iniciatives socials tenen un impacte en la legislació o el Govern. Entre les que formen part de la comunitat d'emprenedors, el 93% ha aconseguit influir en les decisions de l'Administració. Els altres tres emprenedors espanyols seleccionats també han viscut l'experiència d'intentar arribar a unes necessitats que no estan cobertes. És el cas de Ricardo Martino, de la fundació Porque Viven, un sistema de salut de cures pal·liatives pediàtriques. "La mort dels nens és el gran tabú, però això no vol dir que no se li hagi de prestar l'atenció necessària", afirma Martino. El doctor explica que hi ha una iniciativa legal que regula les cures pal·liatives pediàtriques, però que el sistema descentralitzat en la sanitat pública fa que el projecte es retardi.

"L'Administració és la més lenta", coincideix Clara Jiménez, cofundadora del mitjà de comunicació digital Maldita.es, especialitzat en la verificació de notícies. Jiménez és una altra de les emprenedores seleccionades per Ashoka. "Hem canviat una mica el paradigma del factchecking, no decidim nosaltres el que cal verificar, sinó que ens basem en el que ens pregunten els lectors", explica. L'últim dels espanyols seleccionats és Ramon Roca, fundador de Güifinet, una iniciativa que vol portar la connexió a internet a comunitats que viuen en zones despoblades o menys desenvolupades. "Les telecomunicacions abans eren un monopoli, i ara són un oligopoli. El nostre repte és que es reconeguin iniciatives com la nostra, que fomenten cooperatives per portar la connexió a tot arreu", explica Roca. La iniciativa ja ha creat 35 cooperatives que sumen 200 treballadors.