El ‘timing’ de Griezmann

La directiva del Barça va fitxar aquest estiu jugadors com De Jong i Griezmann per millorar el joc de l’equip i animar una afició abatuda per la desfeta d’Anfield. Un trimestre després el barcelonisme continua ben ensopit, l’entrenador no troba l’alineació titular i el futbol és molt escàs, sense l’ambició i la grandesa que se suposen al FC Barcelona.

La classificació per als vuitens de final de la Champions està pendent encara de la disputa de dos partits molt exigents contra el Borussia Dortmund i l’Inter, i el liderat de la Lliga no es donarà per bo fins que es jugui el Barça-Madrid el 18 de desembre a l’estadi, després de la vista blaugrana a camps tan exigents com els de l’Atlètic de Madrid i el Leganés.

El futbol blaugrana no flueix, la pilota no corre i les conduccions són excessives, ja que no hi ha línies de passada netes i els jugadors no saben trobar el seu lloc a la gespa, tots alineats com si formessin part de la barra d’un futbolí instal·lat al museu del Camp Nou. De Jong ja no sap què més fer per ser transcendent i Griezmann no troba el ‘timing’ des que va marxar de Madrid.

Griezmann ha arribat un any tard al Barça. Va retardar el seu fitxatge després de fer molta comèdia i ara li costa que els companys se’l prenguin seriosament i el respectin com correspon a un campió del món amb França. El davanter fa cinc partits que no marca després d’haver donat tres assistències i d’haver fet quatre gols, tots a la Lliga, dos contra el Betis.

La seva incorporació ja va ser força discutida pels analistes, perquè entenien que el seu lloc natural és el que ocupa Messi. Tampoc ha quedat gaire clar encara que n’espera l’entrenador després de dir que s’havia de “buscar la vida”, una afirmació colpidora en un equip en què les funcions solen estar molt marcades si es respecten els principis del 4-3-3.

Griezmann és dels jugadors que fa més quilòmetres, el davanter que es desmarca més i també el més interessat a convèncer el barcelonisme de la seva vàlua i capacitat per menjar a la taula de Messi. El problema és que l’argentí i el francès encara no sintonitzen, no es troben, no es passen la pilota, i quan ho fan Griezmann no l’encerta, com es va veure contra el Celta.

Griezmann va fallar un gol després d’una obertura deliciosa de Messi. No són pas amics, però tampoc es pot dir que s’ignorin; si de cas, sembla que entre ells encara no hi ha química, sobretot perquè el francès no ha desxifrat els misteris del Barça. Només cal veure què fa Griezmann quan Messi té la pilota: la majoria dels seus moviments no són precisament els que espera i vol el 10.

No sincronitzen perquè Griezmann encara no domina el solfeig del Barça ni sap interpretar Messi. La velocitat del capità i de l’equip, que darrerament juga la pilota al peu, són diferents de la del francès, un futbolista que va molt bé a l’espai, tècnicament bo, acostumat a marcar les diferències a la Reial Societat i a l’Atlètic de Madrid.

Només cal recordar què va dir Henry quan va ser entrevistat al documental Take the ball, pass the ball, dedicat al Barça. “Als 30 anys vaig haver d’aprendre a jugar a futbol”, va exclamar el davanter quan se li va preguntar per la seva etapa al Camp Nou. A Griezmann li podria passar el mateix, com ja va dir Miguel Rico a Mundo Deportivo.

El ‘timing’ de Griezmann no va compassat amb el del Barça. I mentre no es trobin s’explicaran moltes histories del francès, com ara que la seva manera de ser també costa de ser acceptada vestidor, sobretot per ser tan presumit, tocat i posat a l’hora de vestir-se i pentinar-se, capaç de tirar confeti a la grada per celebrar el seu segon gol al Betis.

Ja hi ha qui li diu “el posturitas” al Camp Nou. Cal no oblidar que els futbolistes més veterans del Barça estaven disposats a ajornar el cobrament de les seves fitxes perquè Neymar tornés. Així ho va dir Piqué. Tal vegada algú encara l’espera i fa temps amb Griezmann. Al capdavall hi ha una espècie de maledicció contra els que intenten substituir Neymar.

Coutinho va haver de tocar el dos al Bayern de Munic, no se sap ben bé què passarà amb Dembélé, i ja veurem com li van les coses a Griezmann. Tot i que el repte és majúscul per a un equip que ha renunciat als extrems purs en favor del trident, és sabut que Griezmann sempre se n’ha sortit des que va haver de marxar del seu poble perquè ningú li feia cas a França.