_
_
_
_

Fotografiat per primera vegada el naixement d’un ‘jet’ gegant

Investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya han aconseguit captar des de l'inici un d'aquests rars fenòmens, les descàrregues elèctriques més grans que es coneixen

Seqüència d'un 'jet' gegant captat pels investigadors a Colòmbia. Com que les càmeres sensibles utilitzades són monocromàtiques, el programari acoloreix les imatges només per la seva intensitat, i apareixen tons blavosos i verds (encara que per sobre de 35-40 km aquests 'jets' són vermellosos en la realitat).
Seqüència d'un 'jet' gegant captat pels investigadors a Colòmbia. Com que les càmeres sensibles utilitzades són monocromàtiques, el programari acoloreix les imatges només per la seva intensitat, i apareixen tons blavosos i verds (encara que per sobre de 35-40 km aquests 'jets' són vermellosos en la realitat).Grupo de Investigación de Rayos de la UPC

A les regions tropicals, per sobre de les grans tempestes, de vegades s'originen les descàrregues elèctriques més intenses que existeixen: els jets gegants. S'inicien al núvol com un poderós llamp cap amunt, i creen una forma molt característica, amb una part inferior filamentosa i de color blavós produïda per sota dels 30 quilòmetres i una altra de superior molt ramificada de color vermellós que pot arribar als 90 quilòmetres d'altitud.

La formació d'aquests rars fenòmens, que, curiosament, es produeix exclusivament en zones properes als tròpics, és encara tot un misteri per a la comunitat científica. Només es pot observar de nit, igual que altres esdeveniments relacionats, com els jets blaus o els anomenats follets o sprites (amb forma de pastanaga o columna) i els elfs o elves (amb forma d'anell).

Ara, investigadors del Grup de Recerca de Llamps de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb un col·lega de la Universitat Duke (EUA), han captat per primera vegada imatges del moment exacte en què es forma un d'aquests jets gegantins i després han seguit la seva evolució pas a pas.

Aquest avanç és important per desentranyar els misteris que envolten als fenòmens elèctrics a l’atmosfera i l’acoblament entre capes atmosfèriques

El descobriment del jet i la captació de les imatges s'ha fet a la costa nord de Colòmbia. L'estiu del 2017 els investigadors van utilitzar un sistema portàtil de càmeres ràpides prop de la ciutat colombiana de Santa Marta, que operava a 900 imatges per segon.

Després, el 2018, es va dur a terme una segona campanya a Barranquilla i Cartagena per detectar aquest fenomen, en la qual es va treballar amb un sistema d'altíssima velocitat, que va operar en 5.000 imatges per segon.

Un enregistrament històric

Amb aquestes càmeres, l'investigador Oscar van der Velde del Grup de Recerca de Llamps de la UPC va fer un seguiment minuciós de tempestes en desenvolupament, amb l'esperança que aparegués el fenomen.

El seguiment va donar els seus fruits: durant les dues campanyes, es van produir 12 jets gegants en sis nits diferents, cinc dels quals van ser registrats amb èxit per la càmera d'alta velocitat.

La imatge captada de la formació del jet gegant s'ha pres amb una resolució temporal de 200 microsegons i mostra, per primera vegada, el primer flaix a partir del qual es desencadena. Els resultats es publiquen en obert a la revista Nature Communications.

La seqüència de les imatges demostra, a més, que la formació d'un jet gegant es desenvolupa pas a pas, experimentat a partir dels 40 km d'altura un salt continu fins a arribar a la ionosfera (90 km).

Segons els autors, aquest fet històric és important per desentranyar els misteris que envolten els fenòmens elèctrics a l'atmosfera i l'acoblament entre capes atmosfèriques, un camp científic encara molt incipient.

Així ho reconeix Van der Velde: "Amb el nostre treball hem pogut aportar una informació molt valuosa per entendre com i per què es formen, però el que passa dins dels núvols continua sent un misteri. Tampoc sabem per què els jets gegants només es formen a la zona dels tròpics. Els models actuals per descriure'ls encara són molt bàsics, per això les imatges que captem amb els nostres equips són molt importants per a la comunitat científica".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_