No tot s’hi val amb Riqui Puig

L’entrada que va rebre Riqui Puig al partit de la darrera jornada contra l’Oriola fa esgarrifar i obliga a reflexionar sobre el futur del centrecampista del Barça B.

Al club blaugrana pensen que ara per ara difícilment pot jugar al Camp Nou. Només cal veure què li passa a Aleñá, que sovint no va ni convocat, per entendre que podria ser contraproduent que Riqui passés a formar part de l’equip de Valverde.

Tampoc el volen perdre de vista, perquè podria tenir els seus minuts i fins i tot jugar algun partit en competicions com la Copa, com ja s’ha vist sovint amb els jugadors del filial del Barça. No és necessàriament dolent estar a cavall dels dos equips si repassem les trajectòries de futbolistes blaugrana que van arribar a ser figures, i aquí hi cap fins i tot Guardiola.

Als jugadors del Barça B que ja s’han entrenat i debutat amb l’equip campió de la Lliga els costa fer-se la idea de jugar al Miniestadi i ara al Johan Cruyff. Arriba un moment en què la frustració de la majoria és tan gran que els joves jugadors ja no esperen ni la llista de convocats del Barcelona.

Es tracta aleshores que es fiquin al cap que han d’actuar amb la mateixa professionalitat i dedicació amb què entrena Garcia Pimienta, un tècnic de club per excel·lència, al qual més d’una vegada han menystingut o relegat en favor de preparadors promocionats per les diferents directives, i que tampoc té gaire clar que un dia pugui arribar a la banqueta del Camp Nou.

El què ja es fa més difícil de suportar per a qualsevol futbolista del planter és que, un cop ha assumit que ha de jugar al Barça B, els partits es converteixin en un martiri, com li passa a Riqui Puig. Al darrer partit disputat per l’interior blaugrana el van envoltar tres rivals i, després d’anar-se’n de dos, el tercer el va abatre amb una entrada brutal als ulls de qualsevol espectador llevat de l’àrbitre, que va decidir amonestar Pedro Inglés amb la targeta groga.

La jugada era d’expulsió per la seva duresa i per extemporània, ja que es va produir al minut 93 d’un partit que el Barça guanyava per 3-0. Fins i tot se’n va queixar públicament el sempre mesurat Garcia Pimienta.

Riqui va decidir quedar-se al Barça i esforçar-se per madurar al filial després de saber que no formaria part de la plantilla professional. Ha progressat força, és més dinàmic i té més influència en el joc; arriba més a l’àrea i ha fet dos gols; condueix menys la pilota i la deixa anar més de pressa, tot i que no renuncia a desbordar contraris amb els seus eslàloms, i als 20 anys se sent important al Barça B.

Un cop ha assimilat que és un referent al seu equip, Riqui tem convertir-se ara en el blanc dels adversaris, de manera que el seu esforç se’n pot anar en orris si els condicionants no ajuden, i un de molt important és l’arbitratge. No s’ha de demanar cap tracte de favor ni ser condescendents, sinó d’aplicar el reglament i penalitzar la duresa, de la mateixa manera que el futbolista no es pot saltar els passos previs que el puguin portar a quedar-se al Camp Nou.

Arribats en aquest punt, la pregunta és si, mentrestant, és millor per a Riqui Puig jugar a Segona B o a Primera Divisió. No vull pensar que no té lloc a cap categoria ni futur perquè és un futbolista tan fràgil que se l’emporta el vent amb els seus 1,69 metres i 56 quilos. Segurament ha de treballar el tren inferior, ser més potent i fort, no defallir i seguir l’exemple de figures com Xavi, Iniesta o Guardiola, acusats al seu dia que només tenien cap i no cames. Riqui té molta feina i el Barça farà bé d’estudiar totes les opcions, però el que no s’ha d’admetre tampoc és que se li posin totes les traves del mon. No tot s’hi val amb Riqui.