Washington també renega de Cristòfor Colom

Washington, la capital dels Estats Units, se suma aquest any a la llista de 130 ciutats i vuit Estats del país que des de fa una dècada han anat suprimint la celebració de la festa coneguda com a Columbus Day, el Dia de Colom, i la substitueixen pel Dia dels Pobles Indígenes. La setmana passada, el Districte de Columbia (nom, per cert, derivat de Colom), al qual pertany Washington, va votar suprimir aquesta festa aquest any. Colom, segons va quedar establert en la llei del Consell de la ciutat, “va esclavitzar, colonitzar, mutilar i massacrar milers de pobles indígenes a les Amèriques”. La figura de l'explorador, associada als EUA més a la seva italianitat que no pas a la història espanyola, s'ha convertit en un símbol controvertit en els últims anys.

El regidor David Grosso, home que hi ha al darrere de la proposició i que també és contrari al nom de l'equip de futbol de la ciutat, Redskins, per considerar-lo ofensiu, va declarar que era “important reconèixer la gent que vivia aquí abans que arribéssim d'Europa”. “Massa sovint hem fet mala feina a l'hora de no reconèixer els nadius americans i donar molt de crèdit a Colom”. La legislació, aprovada per procediment d'urgència, estableix que els valors del Districte de Columbia, com la igualtat, la diversitat i la inclusió, no queden representats per una figura com Colom, que és divisiva. La figura de Colom només serveix per perpetuar l'odi i l'opressió, afirma la llei.

Dels 11 regidors del Districte de Columbia, nou van donar suport a la moció i dues es van abstenir. Un d'ells, Jack Evans, va declarar que donava suport a l'existència d'un dia dels Pobles Indígenes, però no a costa d'eliminar el Columbus Day. Evans va explicar que molts dels seus votants d'origen italià li havien escrit o trucat per fer-li saber que no consideraven la decisió justa.

Per als detractors de celebrar l'herència espanyola —encara que la festa de Columbus Day fos propiciada per italians— és fins i tot un accident de la història que se celebri Colom d'aquesta manera. El Dia de Colom es va designar festa federal el segon dilluns d'octubre als Estats Units el 1937, tot i que Colom no va descobrir Amèrica del Nord, que milions de persones ja vivien aquí abans que ell arribés i que el conqueridor mai va posar un peu a la costa del que avui són els Estats Units, argumenten els contraris a la festa.

Els defensors del Dia dels Pobles Indígenes creuen que considerar Colom un descobridor benefactor és un mite que cal desmuntar i reemplaçar-lo pel paper crucial dels pobles indígenes en la protecció del planeta, un rol que cada dia és més reconegut.

Els detractors de la figura del conqueridor nascut a Gènova volen deixar clar que el moviment per suprimir la festivitat no és, en absolut, contrari a la comunitat italo-nord-americana i insisteixen que és una denúncia contra el genocidi i una celebració dels pobles indígenes i el seu paper clau en la història d'Amèrica i el seu futur.

Els Estats Units viuen un moviment de revisionisme històric que ha afectat l'herència espanyola en aquest país, amb els atacs a estàtues de religiosos com el sant espanyol que va explorar Califòrnia, Juníper Serra, i la figura del qual representa aquest Estat al Capitoli de Washington. Diverses estàtues de Colom també han estat vandalitzades en anys anteriors i cobertes de pintura vermella per la sang que, segons diuen, taca les seves mans.