Marc Márquez, un guanyador intractable i un gran seductor

A Marc Márquez la seva mare, Roser, l’anomena Puça. El recent campió del món de MotoGP té el mateix sobrenom que un altre esportista acostumat a compensar els seus esforços amb victòries: Lionel Messi. Més enllà de compartir malnom i de governar la seva especialitat aixecats sobre una curta estatura — tots dos mesuren menys d’1,70 metres— Márquez explica que el futbolista argentí li serveix com a font d’inspiració per no cansar-se de guanyar. Mai.

La cursa que li va donar el seu vuitè mundial de motociclisme, sisè de la categoria reina, és un exemple de l’ambició guanyadora del pilot. Li treia tant d’avantatge al segon del campionat, Andrea Dovizioso, que es donava per descomptat que el títol només tenia un amo.

El mateix Márquez l’havia reconegut però sentia tanta pressa per confirmar-ho que va caure dues vegades durant els entrenaments i en carrera va desafiar la lògica i el risc per vèncer amb un avançament in extremis en l’últim revolt al francès Fabio Quartararo. Triomfar al màxim per allargar el seu etern somriure. “Me la vaig plantejar com un cap de setmana normal”, resumeix ell, en relació amb la cursa.

Aquest qualificatiu, normal, és el més repetit quan es busseja en l’entorn del pilot per trobar manies, costums o comportaments que ajudin a revelar secrets de les seves rutines. Márquez, 26 anys –fill d’un conductor d’excavadores que té rampes als dits en cada cursa per la seva mania de mantenir-los creuats, i d’una administrativa, Roser, que es queda a casa retinguda pels nervis quan hi ha gran premi– ha vist com la seva fama i el seu caixet es multiplicaven a mesura que creixia el seu palmarès. Però ell prova de viure protegit en el mateix niu familiar que l’ha acompanyat des que era un nen. En el seu cas, la família va una mica més enllà d’aquells que porten els cognoms Márquez Alentà.

S’envolta d’un equip personal de mecànics, tècnics i assistents que ho posen tot a punt perquè voli per sobre de la seva Honda i que, fora dels circuits, l’han cudiat en els moments més agres. Com els cinc mesos que va estar veient-hi doble arran d’una lesió a les cervicals, després d’un accident a Malàisia, i el seu equip organitzava barbacoes perquè el noi no perdés l’ànim. O quan van fer front comú per afrontar la forta tensió que es va desencadenar amb els mitjans i els tiffosi italians després d’una puntada de peu de Rossi a Márquez en plena cursa. També el dia que Marc va plorar en públic en negar que tingués intenció de viure a Andorra, on viu mitja graella, motivat pels seus incentius fiscals.

Márquez fortifica el seu entorn a Cervera, municipi de 9.000 veïns conscients que no s’han de donar pistes quan algú apareix preguntant per la casa del campió, i on, muntat al seu patinet elèctric, surt per anar a buscar els seus amics, l’aviRamon, a qui dedica una obligada visita abans de cada cursa, al germaníssim Alex, líder del mundial de Moto2.

Marc s’ha construït una casa per independitzar-se i guanyar espai per poder guardar les seves motos i els seus trofeus, però se l’ha fet a prop de la llar familiar, a prop dels macarrons de la mare, a prop de l’habitació on la seva col·lecció de motos de Valentino Rossi compartia prestatgeria amb una bota vermella firmada per Gerard Piqué.

Márquez ara domina en els circuits el seu antic ídol Rossi i, en lloc de conformar-se amb venerar la bota de Piqué, xerra animós amb el defensa del Barça i amb els seus companys de vestuari quan li truquen per fer un partidet al Camp Nou o perquè se sumi a un sopar d’equip, l’última fa un parell de setmanes, després de vèncer en el Gran Premi d’Aragó.

Els seus èxits l’han portat a més focus, a més fama i a més fotos. Algunes, de postureig, promogudes expressament per ell, igual que quan penja retrats lluint el seu musculós tors. Hi ha altres imatges molt perseguides, especialment aquelles en què comparteix magarrufes amb Lucía Rivera. La model de 21 anys, filla de Blanca Romero i Cayetano Rivera, va felicitar expressament Marc després de la vuitena corona. “Orgullosa de tu”, va escriure a les xarxes socials.

El Márquez voraç a la pista es converteix en un Marc simpàtic, amable i rumbós quan es treu el casc. Un seductor que, també en la distància curta, derrota els seus rivals. El seu entorn afirma que té el mateix caràcter que quan era un xaval, però la transformació física ha estat evident i ha corregut en paral·lel a l’exigència més gran de les muntures que ha hagut de domar. De petit li carregaven a la moto un llast de 20 quilos perquè arribés al pes mínim exigit i, ara, per dominar una MotoGP que roda 350 km/hora no li ha quedat cap altra alternativa que enrobustir el seu cos. Una estructura d’acer amb un somriure de mel. I normal, tot molt normal.