Queralt Castellet: sense diners no hi ha Copa del Món
La catalana en l'elit de l''snowboard' renuncia a la millor competició aquesta temporada, a Sierra Nevada, per discrepàncies econòmiques amb la Federació
“M'encanta anar ràpid, volar amunt, això et dona una sensació de llibertat”, així descriu Queralt Castellet (Sabadell, 30 anys) el que sent quan és sobre una taula de surf de neu i practica el migtub o halfpipe. La surfista de neu ha buscat aquesta llibertat no només a la seva taula sinó també a l'hora de gestionar el seu programa, els entrenaments i les ajudes econòmiques. Va començar la carrera en el surf de neu el 2005 i l'any següent ja estava classificada per als Jocs Olímpics de Torí. El 2010 va decidir buscar un camí diferent del que li dictava la Reial Federació Espanyola d'Esports d'Hivern (RFEDI): “Les circumstàncies de llavors no eren les que jo necessitava per millorar, volia un programa més intens”. I afegeix: “En aquell moment vam negociar que se'm donés l'ajuda econòmica i així hem treballat”. La seva medalla de plata al Campionat Mundial de Snowboard del 2015 i el setè lloc als Jocs Olímpics de Pyeongchang 2018 van convertir Queralt en l'esportista amb més ajudes econòmiques per part de la RFEDI, el doble que altres esportistes.
No obstant això, Castellet ha comunicat que no participarà en la Copa del Món de Snowboard que es farà el març del 2020 a Sierra Nevada per falta de recursos: “Hi ha diners que encara no se m'han acabat de pagar”. I explica: “Sempre he fet un esforç per anar-hi, però arriba un punt en què no pots”. Els èxits aconseguits durant aquesta temporada, una medalla de plata als X-Games, el quart lloc al Mundial i segona a la general de la Copa del Món, la situen en el seu millor moment. Encara que la seva absència en el Mundial no l'afectaria per aconseguir el seu objectiu principal, la classificació per als Jocs Olímpics d'Hivern 2022, comenta: “Competir en una Copa del Món sempre és important, però venen altres competicions que em tenen molt motivada”. Els Jocs de Pequín del 2022 serien els cinquens de l'atleta i arribaria a igualar María José Reina, la secretària d'Estat per a l'Esport, fins al moment l'esportista espanyola amb més participacions en uns Jocs d'hivern.
Després de no poder assumir els costos de viure a Nova Zelanda, on es troben alguns dels millors circuits de migtub, Castellet s'entrena aquesta setmana a Saas-Fee, Suïssa, amb l'equip d'aquest país: “Aquests entrenaments me'ls gestiono jo i tenen costos elevats”. L'atleta olímpica assegura que l'ajuda que li aporten els patrocinadors ha estat vital per competir: “Gràcies a ells, he pogut arribar on soc ara”.
El director esportiu de la RFEDI, Olmo Hernán, accepta que “entre el que la federació pot oferir i el que ella espera de la federació hi ha una distància que no estem sabent gestionar”. Però defensa que hi ha un interès real a fer que Castellet pugui participar en la màxima quantitat de competicions: “No tindria gaire sentit que nosaltres com a federació no volguéssim donar suport a una atleta d'aquest nivell”. I reconeix: “En aquest cas sortiríem perdent”. No obstant això, aclareix que perquè aquesta situació es doni, la federació necessita que es compleixin certes condicions: “Aquests requisits són els mateixos de sempre, que ella hauria d'intentar complir de cara al futur. Algunes vegades li ha costat complir-los”. La federació considera que Castellet no ha utilitzat en ocasions les marques dels patrocinadors de la RFEDI, no ha comparegut en les presentacions dels equips nacionals i ha elaborat un calendari propi del qual no ha informat els responsables federatius. Pel que fa al tema de si se li deuen diners a l'atleta per competicions anteriors, Hernán comenta: “Hi ha qüestions internes del contracte que no es poden parlar”.
La federació afronta una pèrdua de la subvenció pública de cara al cicle olímpic del 2018 d'un 36% respecte al del 2014. Malgrat tot, la llista d'esportistes a qui dona suport ha passat de 9 a 39 en els últims cinc anys. “Les ajudes que gestionem per a tots els esportistes són considerablement més altes”, comenta Hernán. Per aquest motiu la recerca de patrocinis privats s'ha intensificat: “La federació ha buscat patrocinadors externs que al final són els que paguen als atletes”. Recalca que per això és important que els atletes es comprometin amb els requisits d'aquests patrocinadors. A més d'aquests patrocinis, la RFEDI des del 2015 ha posat a la disposició dels esportistes la Casa Espanya a Saas-Fees, Suïssa, lloc on avui es troben allotjats 90 esportistes, entre els quals hi ha l'olímpic Lucas Eguibar i el bronze olímpic Regino Hernández. “Les instal·lacions que tenen ara no són iguals a les que tenien fa 10 anys”, comenta Eguibar. “Abans ens ficaven a tots en un apartament i fins i tot ens havíem de cuinar”. A més, assegura que el seu rendiment en entrenar en aquestes condicions ha millorat: “Ara m'enfoco només a entrenar, tinc a la meva disposició tot l'equip mèdic, cuiners que s'ajusten a les meves necessitats”. Pel que fa al tema del suport per part de la federació, diu: “Hem tingut les nostres topades, però tot s'ha solucionat parlant”. Tant Eguibar com Hernández es preparen per a la Copa del Món.
Malgrat la seva renúncia a la Copa del Món de l'any vinent, Castellet té altres competicions marcades al calendari per les quals assegura que s'està entrenant intensament: “Soc molt competitiva, i aquestes proves fan que serveis el millor de tu”. Assegura que l'anunci de la seva absència a la Copa del Món la va fer pensant en les persones que li donen suport. “Ells han de saber per què no soc en aquestes llistes”, sentencia. Des de la Federació, Hernán sosté: “Volem que Castellet continuï guanyant tot el possible, però per fer-ho ens hem d'asseure a parlar”. De moment Castellet es concentra en la seva preparació per al LAAX Open que es durà a terme el gener del 2020.
