La contaminació va acabar amb la vida de 351 barcelonins durant el 2018

Almenys 351 persones van morir el 2018 a causa dels alts nivells de contaminació atmosfèrica a la capital catalana, segons els càlculs de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). “L'any passat, la ciutat va superar de forma continuada els nivells de micropartícules en suspensió PM2,5 (les que tenen un diàmetre inferior a 2,5 micres) que marca l'Organització Mundial de la Salut. Aquest excés es manté així des de fa 20 anys”, va lamentar ahir la regidora de Salut, Gemma Tarafa. L'ASPB calcula que 3.749 persones han mort des de 2010 fins a 2018 per aquestes partícules. Els investigadors denuncien que les administracions no prenen les mesures necessàries per protegir la ciutadania dels efectes de la pol·lució.

L'ASPB calcula que la presència de micropartícules PM2,5 en els últims dos anys ha estat de 14 micrograms per metre cúbic, quan l'OMS recomana no superar els 10 micrograms per metre cúbic. “A Barcelona no tenim un problema d'episodis puntuals com a Madrid. Aquí tenim una exposició crònica que requereix solucions estructurals. La contaminació mata, i per això calen mesures valentes com la reducció del trànsit”, va afirmar Tarafa.

La regidora va anunciar que l'Ajuntament està ultimant l'ordenança que marcarà la normativa de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que abasta 95 quilòmetres quadrats. En aquesta àrea s'inclou tot Barcelona —a excepció de la Zona Franca i els barris de Vallvidrera, Tibidabo i Les Planes— i gran part de L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià de Besòs. A partir de l'1 de gener de 2020, la norma prohibirà l'accés a la ZBE —els dies feiners, de 7.00 a 20.00 hores— a aquells vehicles que no disposin de l'etiqueta de la Direcció General de Trànsit i que són els més contaminants. Així, el Consistori pretén reduir el trànsit un 7% i, per tant, la contaminació.

L'investigador del CSIC Xavier Querol admet que, des de 2009, s'han millorat els nivells de contaminació de la ciutat. Però no n’hi ha prou. “Encara estem per sobre dels nivells marcats per l'OMS”. Querol denuncia que, des de 2010, s'estan superant els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) que poden afectar la salut. “A Alemanya hi ha 57 ciutats que fa deu anys que apliquen la ZBE, aquí arribem tard i necessitem reduir el trànsit, com a mínim, un 30%”, destaca Querol.

La solució per reduir el trànsit, va dir l'investigador, passa per fomentar la xarxa de transports metropolitans i construir aparcaments dissuasius i carrils bus directes a Barcelona. Querol veu necessària la instal·lació de peatges d'accés a la capital —Colau ha defensat que s'ha de debatre aquest punt— i l'eliminació de l'aparcament a la superfície per als no residents. Les mesures passen per aconseguir que les furgonetes de repartiment i els taxis siguin elèctrics o reurbanitzar la ciutat; per exemple, amb les anomenades superilles.

Tarafa va defensar que les mesures adoptades fins ara pel Consistori no tenen efectes immediats i va reconèixer que “ha costat” impulsar els processos administratius necessaris per fer canvis i aconseguir la Zona de Baixes Emissions.