La transició al cotxe elèctric porta a repensar la indústria auxiliar

El sector de l'automoció es podria quedar enrere si no es renova per adaptar-se a la transició del cotxe de combustió al vehicle elèctric i connectat. La reflexió la comparteixen tots els agents del sector, però el ritme d'adaptació és molt desigual. Mentre els fabricants amb presència a Catalunya, Seat i Nissan, tenen en marxa els plans que impulsen les seves matrius, la indústria auxiliar de fabricació de components lluita per no quedar obsoleta. Els sindicats reclamen que la Generalitat impulsi el sector i alerten que, si no es renoven, moltes empreses podrien començar a desaparèixer d'aquí a 10 anys.

El sector de l'automoció representa a Catalunya el 10% del PIB i dona feina a més de 143.000 persones. Malgrat que la facturació ha crescut en els últims anys després de la crisi, algunes veus alerten que està perdent força. L'automoció experimenta una caiguda de vendes des del 2018, i l'any passat, per primera vegada, es va registrar una caiguda en l'afiliació a la Seguretat Social. Sindicats i patronal descarten atribuir-ho encara a la transició a l'elèctric, però avisen que ara és el moment de començar a anticipar la pèrdua de quota de mercat del vehicle de combustió.

Al març, el Clúster de la Indústria de l'Automoció de Catalunya (CIAC) va avisar que el 75% de les empreses haurà desaparegut en 2030 si no es reinventen. El sindicat CCOO va xifrar en 13.000 els llocs de treball que desapareixeran, encara que va afirmar que una renovació completa de les empreses i una aposta per la formació pot evitar la pèrdua d'ocupació.

La clau, expliquen, és que, malgrat que encara no és clar com evolucionarà la tecnologia dels automòbils, es calcula que el cotxe elèctric necessitarà un 30% menys de peces que el cotxe de combustió. “Els que només fan tubs d'escapament, han de trobar una altra via per adaptar-se”, resumeix José Antonio Hernández, secretari general d'Indústria de CCOO. Segons el sindicat, en un cotxe elèctric la cadena de valor canvia completament: en el de combustible el valor es trobava en el motor i els components. En l'elèctric el 40% del valor el tenen les bateries, un altre 40% la connectivitat, i un 20% els components.

A Catalunya hi ha una important indústria auxiliar de l'automòbil, encapçalada per empreses multinacionals com Gestamp (components de metall), Ficosa (òptica dels cotxes), Dens o Lear (sistemes tecnològics). “Les grans empreses tenen plans interns per a la transició a l'elèctric, però hi ha algunes que encara no ho estan fent”, assenyala Hernández.

Una de les empreses que sí que es prepara per a la transició al cotxe elèctric i connectat és Ficosa. Aquesta empresa catalana, que té com a accionista majoritària la japonesa Panasonic, ha desenvolupat un retrovisor digital que, entre altres coses, integra la funció de pagar els peatges. Aquest component ja es pot instal·lar en alguns models de BMW, i és una de les apostes de l'empresa per encaixar el seu negoci en el vehicle connectat. Una altra gran companyia, Gestamp, ha desenvolupat peces metàl·liques més lleugeres per allargar l'autonomia dels cotxes elèctrics.

Renovació de components

Una de les preocupacions dels sindicats és que Catalunya no ha estat capaç d'atreure empreses que fabriquin bateries, ja que aquest sector específic s'ha concentrat a Corea del Sud, la Xina i el Japó. “Potser anem tard en això. En connectivitat, no obstant això, tenim un gran punt fort i podem atreure empreses, perquè Barcelona és un hub tecnològic que està molt ben connectat, i amb un port important al costat”, afirma Hernández.

“No cal ser alarmista”, matisa Josep Nadal, gerent del clúster, “d'aquí a 10 o 15 anys hi haurà un model mixt, de convivència entre cotxes de combustió i elèctrics”. No obstant això, considera que les empreses s'han d'anticipar al canvi. Un estudi del clúster indica que hi ha un 10% dels components del vehicle que probablement desapareixerà en l'elèctric, i un 36% que ha de renovar completament el seu concepte per sobreviure en la propera etapa.

“Les empreses que estan més afectades són les que només fan un component. Algunes estan diversificant, però d'altres encara no han fet res”, explica. Un dels casos que destaca és una empresa de cargols, Vilardell Purti, que es va reinventar per entrar també en el sector dels implants dentals. “Aprofiten els processos que ja tenen amb els cargols, i es diversifiquen”, explica.

Els sindicats consideren que la Generalitat s'ha d'implicar més en l'atracció d'empreses que facilitin la transició a l'elèctric, i alerten que no es pot deixar tot a la inèrcia de la indústria. “Això funcionaria si tens grans empreses establertes al territori, però el que tenim són dos grans fabricants que tenen els centres de decisió fora: Seat, que pertany al grup Volkswagen, a Alemanya, i Nissan, al Japó”, afirma el dirigent sindical, que recorda que el primer cotxe elèctric de Seat no es fabricarà a Martorell, sinó a Alemanya.

Hernández creu que el Pacte Nacional per la Indústria impulsat per la Generalitat, que inclou el sector de l'automoció, és una bona eina, però lamenta que no s'estan complint els objectius. “Els aspectes estratègics, com les infraestructures i l'energia, no s'estan complint, només se n'ha executat el 17%”, diu Hernández. Nadal no ho veu igual, i descarta que la responsabilitat sigui només del sector públic: “L'administració hi pot donar suport, però cada empresa ha de fer els seus deures”.