Les veus femenines que canten els gols

“Goool! El rebot afavoreix Koke i puja el primer per a l'Atlètic”. Així va explicar Danae Boronat (Tarragona, 33 anys) el seu primer gol com a narradora a televisió d'un partit de futbol el 12 de maig. Era la penúltima jornada de la Lliga i per a ella el principi d'un nou camí professional que compaginarà amb el de continuar presentant programes esportius. Aquell dia es va convertir en la primera dona a portar la veu cantant en una retransmissió de futbol televisiva. Poc abans ho havia fet Sara Giménez (Girona, 28 anys) a la ràdio amb un Girona-Espanyol a la cadena SER. Totes dues narren aquests dies a Gol, a més d'altres companys, el Mundial femení de futbol que té lloc a França.

"És un gest important que la primera oportunitat no fos en un partit femení, sinó en un de màxim nivell de Primera Divisió amb coses en joc", assenyala Boronat. "El periodisme esportiu va molt d'acord amb la societat. En els últims anys hem viscut en una societat molt més masclista i ara s'està fent un pas endavant, una cosa que s'ha fet alhora en aquest àmbit", explica Giménez.

El futbol femení ha tingut aquesta temporada a Espanya una gran projecció de cara al públic. Estadis com el Metropolitano a Madrid o el San Mamés a Bilbao s'han omplert per veure partits de la lliga, el Barça ha jugat la final de la Champions i la final de la Copa de la Reina entre l'Atlètic de Madrid i la Reial Societat va ser retransmesa en obert a Telecinco. La victòria de la Reial la van seguir 1.655.000 espectadors (amb un excel·lent 14,8% de quota de pantalla). A Gol al Mundial, el partit de debut d'Espanya contra Sud-àfrica, un dissabte, va tenir 859.000 espectadors de mitjana (8,6% de quota), mentre que el duel contra Alemanya, un dimecres a les sis de la tarda, va ser vist per 675.000 espectadors (7,5%). Les retransmissions dels partits d'altres seleccions estan tenint a Gol una respectable mitjana entre els 200.000 i els 300.000 espectadors.

"Això ja no té marxa enrere, no pot ser una moda passatgera, no ho és", apunta Boronat. Un dels factors d'aquest auge ha estat que els clubs de futbol han començat a prendre-s'ho seriosament. "Ha trigat massa a explotar, però també perquè els clubs a Espanya no es creien els seus equips femenins, com el Reial Madrid, que ni tan sols en té. Quan han començat a creure-s'ho, la roda ha començat a girar", comenta la narradora.

Giménez coincideix amb la seva companya que l'actual interès pel futbol femení a Espanya no es pot quedar com una anècdota o una moda. Totes dues creuen que el següent pas és millorar les condicions de les futbolistes, una lluita també oberta en la resta de lligues femenines internacionals. "El següent ha de ser els convenis col·lectius, que les jugadores puguin desenvolupar la seva feina en les millors condicions. Han de tenir aquesta oportunitat, més enllà que s'obrin estadis o no. Si rendeixen millor i ofereixen més espectacle, això fa que la gent a casa seva estigui seguint més de prop el futbol femení", diu Giménez. "Cal començar pels gestos i després s'ha de convertir en una rutina i en una aposta ferma per part dels clubs d'igualar condicions, no igualtat de salaris, sabem que això és a anys llum pel que genera el futbol femení i el masculí, però sí igualtat de condicions, d'entrenament, de viatges i d'instal·lacions", afegeix Boronat.

Independentment del Mundial i de la prosperitat del futbol femení, per què s'ha trigat tant a tenir dones narradores? "Hi ha dos factors. D'una banda, els responsables no han vist ni la necessitat ni la idoneïtat que una dona narrés. De l'altra, ha faltat fer aquest pas endavant per part de les dones", respon Boronat. "Em dedico a això des dels 17 anys i no he conegut cap companya que m'hagi dit, 'jo vull ser narradora'. I potser sí que ho han volgut o no s'ho han plantejat pel fet que no hi havia referent", afegeix. Per iniciativa pròpia i pensant en el Mundial, Boronat es va preparar durant setmanes i es va oferir als responsables de Gol com a narradora. No va haver d'esperar fins al campionat mundial, l'oportunitat li va arribar a la lliga masculina molt abans.

I en el futur? Boronat, que està al capdavant del programa Xtra a BeIn i és presentadora a Vamos I Movistar Liga de Campeones, diu que és conscient que queda molt de camí per obrir. "Soc prudent i respecto molt els professionals companys meus que fa 20 anys que s'hi dediquen. Entenc que no puc passar per davant de gent que té un bagatge, una experiència i un nivell que jo no puc aconseguir en un any, per més que jo em passés un any, per exemple, narrant la lliga, que tant de bo", explica. "Necessites hores de vol, com més temps portes és més fàcil fer-ho bé. Sé que hi haurà gent que dirà, per què no poden, per què a elles no? Bé, perquè elles encara són al darrere de qui fa molt de temps que ho fa, és lògic i ha estat així tota la vida. No m'ho prendré com una qüestió masclista ni de discriminació", finalitza Boronat. "Amb temps, paciència i practicant, per què no", opina Giménez, "la narració és un tema que no pots fer un partit i deixar-ho aquí, ha de tenir una constància, perquè si no al final tot el que has après és com si retrocedissis".

Boronat creu que a poc a poc hi haurà més dones narrant competicions esportives: "D'aquí a deu anys a totes les cadenes hi haurà una narradora habitual. Ja no es parlarà d'això". Giménez es mostra més optimista: "Espero que la temporada que ve això ja es normalitzi, que sigui l'habitual. Aquesta temporada tot ha estat nou. No hauria de ser notícia, puc entendre que ara ho sigui, però a partir d'aquí serà més habitual. La gent s'acostumarà al fet que les dones narrin o facin qualsevol tipus de feina en el periodisme esportiu".