Els Gasol, els primers germans campions de la NBA

Una senzilla frase il·lustra la grandesa del moment. “Espero que això serveixi perquè molts nens vegin que no hi ha res impossible”. La va dir un emocionat i eufòric Marc Gasol després del famós salt inicial amb el seu germà Pau a l'All Star del 2015 i agafa ara més força després de consumar-se un fet històric amb l'anell obtingut pels Raptors. Dos germans aconsegueixen guanyar l'anell per primera vegada en la història de la NBA.

Aquell salt inicial al Madison Square Garden de Nova York va merèixer quatre mesos després el Premi Princesa d'Astúries dels Esports. El jurat va argumentar que la distinció arribava per haver aconseguit “el zenit a la lliga de bàsquet més competitiva del món”. Al cap de quatre anys, els Gasol superen una barrera molt més rellevant. L'anell de Marc amb Toronto se sumarà als que va obtenir Pau el 2009 i el 2010 amb els Lakers. Tots dos ja havien estat distingits amb el Premi Príncep d'Astúries del 2006 com a components de la selecció espanyola que va guanyar el Mundial al Japó.

En els play-offs que acaben de concloure havien de deixar una altra petjada amb Stephen i Seth Curry, els primers germans que es van enfrontar en una final de Conferència, la de l'Oest entre Golden State i Portland. La lesió de Pau va frustrar un altre frec a frec fraternal a la de l'Est, en la sèrie entre Toronto i Milwaukee.

La NBA és plena de sagues familiars, pares, fills, germans, cosins. El bàsquet d'elit és un dels esports més influïts per la genètica i també per l'aprenentatge en família. El web oficial de la NBA inclou, entre les dades bàsiques de cada jugador, un apartat reservat per informar dels familiars de cadascun que també han competit a la Lliga. Fins a tres van arribar a inscriure el cognom Barry en samarretes de la NBA, però només Brent va guanyar dos anells amb els Spurs el 2005 i el 2007. Van aconseguir un excel·lent nivell i distingides carreres els Wilkins, Gerald i Dominique, nou vegades All Star i una vegada màxim anotador de la Lliga. Horace Grant va guanyar tres títols amb els Bulls de Michael Jordan, però el seu germà Harvey no va aconseguir igualar-lo en nivell. Als anys seixanta van destacar Tom i Dick Van Arsdale. Van arribar a jugar en una mateixa edició de l'All Star però no com a titulars. La llista és interminable i sobresurten també Brook i Robin Lopez, Marcus i Markieff Morris, Mark i Brent Price, Jeff i Marquis Teague i molts més. Però cap parella està a l'altura dels Gasol.

Des que el seu pare Agustí va veure un rètol un dia que posava: “Si tens 13 anys i mesures…, vine a jugar amb nosaltres”, i allà, al Club Bàsquet Cornellà, va apuntar el Pau, els dos germans no han parat mai de superar-se i sorprendre en el món del bàsquet. Fa dues dècades que sumen una bona colla d'èxits impensables per a l'esport espanyol, sovint junts a la selecció, i cadascun pel seu compte al Barça, a l'Akasvayu Girona i als seus respectius equips a la NBA, amb els quals s'han enfrontat fins a 35 vegades, sis als play-offs. En el seu moment van mantenir fins i tot una pugna per la posició de pivot a la selecció. No semblava que poguessin ser compatibles a la pista.

Fins que Sergio Scariolo va decidir el contrari. “Els volia junts al camp, intimidant, tapant espais i aprofitant la seva increïble qualitat ofensiva. Ara tothom diu que és una cosa lògica. Però en el seu moment la proposta no va deixar ningú indiferent i va originar un debat col·lectiu en la qual cadascun tenia la seva opinió”, va escriure el seleccionador, i ara també ajudant tècnic als Raptors, en el seu llibre Hablando claro. Les carreres de tots dos es van creuar quan els Lakers van incloure els drets del Marc, que havien triat al lloc 48 del draft del 2007, en l'operació del fitxatge de Pau Gasol. Marc va prendre el relleu del seu germà als Grizzlies, i hi va deixar una petjada tan profunda que, quan el van traspassar als Raptors al febrer, van anunciar la retirada de la samarreta amb el número 33 en honor seu.

Tots dos acumulen distincions reservades als escollits. Pau, als 38 anys i després de 18 temporades, pot dir que va ser el Rookie de l'Any el 2001 i sis vegades All Star. Marc, als 34 anys i després d'11 campanyes, va ser el Millor Defensor el 2013 i acumula tres All Star. Això i, per descomptat, el més important, dues carreres sòlides i sempre en l'excel·lència i, sobretot, tres títols entre tots dos i un llegat únic. Sobre el títol que estava a punt d'aconseguir el Marc, el Pau va analitzar: “Ha tingut un camí diferent del meu, però la seva capacitat de sacrifici i el seu talent natural han sorprès molta gent. Ha arribat a les metes més altes. Estic molt orgullós i feliç pel que ha aconseguit i espero que continuï així. Ni en els millors somnis podíem pensar una cosa semblant”.