Un taller al Poblenou desenvolupa activitats socials amb la bici com a nexe

Cada vegada costa més classificar el Poblenou, un antic barri industrial de Barcelona. Va passar d'acollir la Vila Olímpica el 1992 a convertir-se en el districte d'empreses d'innovació en els 2000 fruit del projecte municipal 22@. Fa una dècada acollia a les seves fàbriques abandonades les raves (festes clandestines de música electrònica) més sonades de la ciutat i ara, precisament amb una d'aquestes naus com a seu, s'ha convertit en un centre neuràlgic de mobilitat sostenible amb la bicicleta com a emblema. Darrere de tot això hi ha el Pere i el Xavi, dos ecologistes més a prop dels 60 que dels 50 que després del seu pas pel col·lectiu Amics de la Bici van fundar el 1987 la cooperativa Biciclot, un modest taller de reparació i muntatge de bicicletes amb el qual pretenien “anar més enllà de la reivindicació teòrica”, expliquen. Després de tres dècades al barri del Clot, l'Ajuntament els ha cedit fa poc un antic magatzem de carbó i maons al Poblenou, des d'on han impulsat Bicihub, un punt de trobada d'una vintena d'entitats que desenvolupen activitats de caràcter social amb la bici com a nexe.

El Pere és Pere Serrasolses, barceloní del barri de Sant Andreu. “Hem liderat un munt de lluites sols. Ara tenim ajuda”, afirma per explicar el projecte més ambiciós de la seva carrera. El Xavi és Xavi Prat, que va créixer al mateix barri. “Cedim el protagonisme a les entitats. Però els exigim una participació activa. O s'arremanguen amb la resta o no es beneficien”, adverteix el més enèrgic d'aquest parell d'amics de tota la vida. La cooperativa està constituïda en total per nou socis –que cobren el mateix independentment de la seva feina o antiguitat, més enllà d'algun plus en funció de la situació familiar– i el mateix nombre de treballadors.

Una de les associacions que integra Bicihub és Amb Bici Sense Edat, que fa passejos en tricicles per a gent gran perquè surtin de la residència i visitin els seus antics veïnats. Biciclot forma els voluntaris perquè puguin fer anar aquestes bicicletes, que tenen un calaix de dos seients a la part del davant. Aquests tricicles, que valen 10.000 euros, es diuen Christiania, un nom que fa referència a la ciutat lliure de vida comunal de Copenhaguen, on hi ha molts vehicles d'aquest tipus. Biciclot s'encarrega de fer-ne el manteniment.

Encara que Bicihub fa uns mesos que està en marxa, la festa d'inauguració se celebra dissabte 8 de juny. Es tallaran els carrers del voltant, hi haurà una arrossada i a la nit es muntarà un cinema a pedals a càrrec de Rueda, una altra de les entitats adherides i que té uns projectors impulsats per bicicletes. Fins a vuit persones han de pedalar perquè no hi hagi una fosa a negre.

“Els veïns estan entusiasmats. Al barri hi havia vandalisme. Si no s'utilitzava aquest edifici, corria el risc que es convertís en una nau ocupada més”, explica Serrasolses. El Poblenou acull veïns humils de tota la vida (“Això era el Manchester barceloní”, resumeix Prat), treballadors de les empreses de disseny i tecnologia que fan vida de dilluns a divendres i cada vegada més turistes que treuen el cap, davant la proliferació de bars i cafès, per visitar el Museu del Disseny, comprar al Palo Alto Market o anar fins a la platja.

Són Mobilitat és una altra de les entitats que es beneficia de les sinergies que es generen a Bicihub. La cooperativa els ha proveït d'un tricicle elèctric amb capacitat de càrrega de 200 quilos per a finalitats de repartiment. També es responsabilitzen del servei de postventa. “Té molta qualitat, aquest trasto”, afirma Prat, que ja portava ronyonera abans que se la pengessin com una bandolera alguns dels moderns que es reuneixen a l'Espai Joliu, cafè i galeria d'art.

Però no totes les entitats tenen cabuda a Bicihub. Han d'estar compromeses amb l'economia social, aplicar la igualtat salarial entre homes i dones i prendre les decisions de manera col·lectiva. “Si alguna no ho compleix, els donem un temps. Si no es posen al dia, van fora”, afirma taxatiu el soci i fundador, amb la pell ben colrada de sol de tant passeig amb bici i unes ulleres prou tècniques per protegir-se del vent.

Un excel·lent a l’hora d’arreglar bicis

Biciclot, la cooperativa primigènia, i les entitats adherides a Bicihub comparteixen espai a Can Picó, el magatzem de maons erigit el 1907 i cedit per l'Ajuntament per als propers 30 anys. Existeixen sales comunes per treballar i fer formació, un taller d'autoreparació i una botiga de bicis de segona mà. Els socis poden utilitzar les eines per arreglar la seva bici per 30 euros l'any o cinc per sessió. “Es tracta de tornar a posar en forma edificacions com aquestes. No només convertir-les en hotels i oficines. Volíem oferir un servei social”, afirma Serrasolses, amb la quietud de qui passa consulta. En aquest mateix taller Marcelo Gallardo fa classes de mecànica a joves de secundària a qui els costa seguir els ritmes habituals. “Els reforça l'autoestima”, afirma aquest peruà de 57 anys, que es mou amb bici per la ciutat. “Malament rai, si m'hi presentés amb moto”, es justifica.

Els nanos assisteixen a 10 classes de tres hores repartides en un trimestre. “Se senten útils. És una manera que tenen d'escapar-se”, afirma Pedro Figuerola, el seu tutor. “Tenim immigrants i refugiats. Com podem tenir tancat sis hores en un aula un sirià que ve d'estar al carrer”, explica. “Els nois deixen d'arribar tard a classe o absentar-se. A alguns els serveix per acabar l'ESO”, raona Serrasolses. 40 alumnes passen pel taller de Biciclot cada any.

La Dikra i la Chaimaa en són dues. Bessones nascudes a Barcelona però d'origen marroquí, condicionen plegades una bici que havia estat abandonada. Afirmen sense aixecar el cap del manillar que els agrada venir a les classes. Ara bé, quan la conversa vira cap als seus gustos musicals aparquen el drap i el tornavís. Els encanta PNL, dos rapers francesos, i s'identifiquen amb Morad, un noi de l’Hospitalet d'origen marroquí. “És un noi del carrer. Ensenya la realitat del seu barri en les seves cançons”, afirma la Dikra, la més extrovertida de les dues, i passa a parlar amb entusiasme del Pou de la Figuera, l'espai on s'estan amb la seva gent al cèntric i agitat barri de Ciutat Vella, amb un gran activisme veïnal.

Gallardo també imparteix classes a aturats i joves que no tenen gaire clar el seu futur i tenen poc currículum. Alguns estan en risc d'exclusió social. “Formem 30 mecànics de bicicletes l'any. Tenim una taxa de col·locació del 60%”, afirma Serrasolses, que parla amb un aire pausat. Un d'ells, sordmut, va passar a formar part de Bicing, l'empresa municipal de lloguer de bicicletes de Barcelona. “Era molt bo. Va millorar el servei tècnic quan va entrar”. Un altre que va rebre classes va ser Mortalla Top, un immigrant senegalès de 29 anys que vivia al carrer i es guanyava la vida amb la venda de ferralla. Va conèixer Serrasolses i li va insistir que volia aprendre l'ofici de mecànic. Després de formar-se es va integrar a la plantilla de Biciclot. Ja fa tres anys que hi és. Abans havia viscut en una de les naus abandonades del Poblenou després d'haver arribat des de Madrid passant abans per les Canàries, on va arribar en una pastera.

Aprendre a anar amb bici

Amb trenta anys de vida entorn de la bici hi ha hagut temps per a molts iniciatives. “Sempre hem estat conscients que els projectes neixen i moren”, explica Serrasolses, amb formació en disseny industrial i interiorisme. Van arribar a tenir una botiga però van abaixar la persiana. Van regentar durant dos anys un espai a la platja de lloguer de bicicletes. Però entre que se'ls va acabar la concessió i que la creixent competència va fer baixar els preus van haver d'abandonar aquest negoci. Un projecte que segueix vigent és el de Rebiciclem, des del 2009 s'encarreguen de recuperar i arreglar bicis abandonades i vendre-les. “La gent es compra una bici per 110 euros i a la primera avaria l'abandonen”, explica Serrasolses. “Tenen un preu assequible però els donem tot el valor. Hi ha hores de feina al darrere. Costen entre 80 i 200 euros”, explica Erika Laguillo, coordinadora de continguts de Biciclot.

Aquesta entitat té una flota de bicis de color groc. Ensenyen a anar amb bici persones adultes i amb diversitat funcional, i fan acompanyaments des de casa fins a l'escola perquè els nens utilitzin aquest mitjà de transport en el seu dia a dia. El següent projecte és obrir una cafeteria a les instal·lacions. "No és fàcil. Des de l'inici ens hem complicat molt la vida", afirma Serrasolses. Sempre de la mà del seu amic Xavi. "Ens hem clavat algunes hòsties, però també ens hem fet petons", resumeix.

Aquesta notícia, patrocinada pel projecte FeliZiudad, de Renault, ha estat elaborada per un col·laborador d'EL PAÍS.