L’ANC s’enroca en la unilateralitat i perd pes respecte a Òmnium

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural van començar plegats la cursa per la independència unilateral, però l'han continuada separades. El sobiranisme moderat destaca que Òmnium ha llegit millor el moment actual sorgit de la fallida proclamació d'independència de l'octubre del 2017. Analistes consultats per EL PAÍS remarquen el pragmatisme d'Òmnium davant de la radicalitat de l'ANC. Aquesta radicalitat posaria en qüestió el paper de pal de paller de l'independentisme que ha exercit l'entitat durant el procés.

El pla d'acció de l'ANC per als anys 2018 i 2019 estableix que la declaració unilateral encara és la millor opció per assolir la independència: “Un cop el Govern, el Parlament i la ciutadania estiguin alineats en l’objectiu, cal revalidar la declaració d’independència al Parlament i publicar-la al DOGC, fer una proclamació solemne de la República catalana davant del món i demanar el reconeixement internacional de la independència”. Òmnium, en canvi, ha realitzat una moderació estratègica i ja no transmet missatges com aquest del setembre del 2017 del seu president, Jordi Cuixart, poques setmanes abans de ser empresonat: “Guanyarem la independència perquè l’endemà del referèndum serem capaços de blindar-ne el resultat i d’actuar amb sentit d’Estat davant del món sencer [...] Des d'Òmnium assumim totes les conseqüències col·lectives i individuals que siguin necessàries per defensar la legitimitat democràtica i les lleis que emanen del Parlament de Catalunya, som conscients que ara tot depèn de nosaltres”.

Gemma Ubasart és professora de Ciències Polítiques de la Universitat de Girona, exdirigent de Podem i una de les cares visibles de la campanya d'Òmnium Som el 80% a favor de l'autodeterminació i la negociació política i contrària a les causes judicials. Som el 80% és una de les diverses iniciatives d'Òmnium en què han participat destacats representants del món dels comuns. “A l'ANC predomina la lògica unilateral i d'enfrontament amb l'Estat. Òmnium està en una altra fase, treballa per un espai més ampli, vol establir aliances amb partits, que arribin al PSC”, diu Ubasart.

Jordi Mercader, exdirector de comunicació de la presidència de la Generalitat amb Pasqual Maragall, descarta que Òmnium pugui atraure sectors del PSC: “Al PSC, tot el que sigui Òmnium li cau a l'altra banda, perquè ara tot funciona per bàndols”. Mercader confirma que detecta “més realisme a Òmnium, allunyat del legitimisme de l'ANC”, i coincideix amb Ubasart que l'ANC estaria escorada cap a les tesis de la Crida de Carles Puigdemont, mentre que Òmnium s'acosta al “possibilisme” d'ERC. Per això Òmnium està creixement més que l'ANC en suports, segons Mercader. Òmnium tenia a finals del 2017 prop de 86.000 afiliats, i avui supera els 133.800 —un 56% més; l'ANC tenia el 2017 prop de 40.000 afiliats de ple dret, i ara en té 46.000— un 15% més.

Marina Llansana, vicepresidenta segona d'Òmnium, avisa que si l'entitat no posa l'accent “en el mandat de l'1-O és perquè en aquests moments no hi ha una estratègia del Govern per fer-ho; si n'hi hagués una, s'estudiaria i segurament hi donaríem suport”. Llansana confirma l'objectiu és centrar-se en el judici “per demostrar que a Espanya es vulneren drets fonamentals”. Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, va explicar dijous passat que “independentment que es posi més l'accent en una cosa o en una altra, mai s'ha trencat la coordinació amb Òmnium i els partits”. Paluzie va posar en relleu que les accions de protesta durant el judici dels exconsellers, de Cuixart i dels expresidents de l'ANC Jordi Sànchez i Carme Forcadell seran unitàries amb Òmnium, els CDR i els partits. El pla de l'ANC 2018-2019 proposa que l'entitat assumeixi “el lideratge del moviment independentista, per demanar la creació d’un consell de coordinació efectiva de tots els actors polítics”. Llansana elogia la col·laboració que mantenen amb Paluzie, però creu que s'ha produït un canvi significatiu a l'ANC: si aquesta abans donava suport a totes les forces independentistes, ara ha apadrinat noves candidatures municipals que concorreran contra ERC, el PDeCAT i la CUP.

“Òmnium ha llegit millor la situació que l'ANC, els errors que es van cometre, ha entès millor que Catalunya està pitjor”, afirma Josep Martí Blanch, qui fou secretari de Comunicació de la Generalitat durant els governs d'Artur Mas. Martí apunta que un dels errors que al seu parer ha comès l'independentisme va ser “caure en el cooperativisme entre les entitats d'activisme social i els poders polítics”. Martí es refereix sobretot als mesos del govern a l'ombra que es va crear el 2017 entre els presidents de l'ANC, d'Òmnium, el president i vicepresident de la Generalitat i els líders parlamentaris del PDeCAT i ERC. Martí descarta que torni a reproduir-se aquesta influència de primer nivell que van assolir l'ANC i Òmnium en la presa de decisió executiva i legislativa, considera que han tornat a ser sobretot agents “de l'activisme social”, però amb les seves agendes polítiques: “Els quadres de l'ANC semblen més propers a la Crida”, diu Martí.

Martí destaca que la fallida revolta contra el Consell de Ministres del desembre a Barcelona demostraria que la majoria social catalana no és partidària “d'un escenari de desbordament que forci l'Estat a negociar”. “Tot el que sigui agafar una república que no existeix, una legitimitat que ara no existeix, va en contra de la imatge internacional i de molta gent sobiranista. Això Òmnium ho veu perfectament”, conclou Martí. Toni Aira, professor de comunicació política de la UPF i excap de premsa del PDeCAT, opina que l'ANC i Òmnium són “un reflex de la divisió de criteris de l'independentisme. Mai hi va haver unitat, sí coordinació”. “Les tensions internes es veuen més a l'ANC”, afegeix Aira, sobretot per l'aposta del seu secretariat d'organitzar un procés de primàries que elabori candidatures municipals independentistes contra el parer d'ERC i PDeCAT. Aira considera que les crítiques a l'ANC poden ser injustes perquè l'entitat es manté fidel al que sempre ha defensat: “L'ANC és com un mirall on alguns hi veuen les seves contradiccions. Alguns dels seus detractors, sobretot a ERC, eren els seus defensors més acèrrims”.