_
_
_
_

Temps per a Dembélé i Piqué

El FC Barcelona millora les prestacions i tomba un inofensiu Vila-real amb un partit complet del central a les dues àrees i les aparicions de l'extrem francès

Ramon Besa
Piqué i Víctor Ruiz, en l'acció del primer gol del partit.
Piqué i Víctor Ruiz, en l'acció del primer gol del partit.David Ramos (Getty)

El protagonista del Barça es diu Ousmane Dembélé. Avança el calendari i la notícia de la jornada, i també la d'entre setmana, continua sent des del primer dia l'11 del FC Barcelona. De vegades marca un gol decisiu, en ocasions arriba tard a l'entrenament, sovint, és aconsellat i fins i tot renyat pels seus companys davant la seva falta de responsabilitat i en molts moments es mostra també precís en la presa de decisions, com va passar, per exemple, ahir davant el Vila-real.

No se sap del cert encara si és bo o dolent que les càmeres se centrin en Dembélé. Hi ha qui sosté que, com més intervencionisme del davanter, pitjor és el joc del Barça. La tesi no es pot aplicar al partit amb el Vila-real. No van jugar malament els blaugrana, tampoc molt bé, condicionats pel selectiu intervencionisme de Messi, copejat i orfe de Luis Suárez, i alleujats per la determinació i desequilibri de Dembélé i l'omnipresència de Piqué. El central va tancar a pany i forrellat la seva àrea i va marcar les diferències en l'adversària fins que va sortir Aleñá i va marcar una bona desmarcada a Messi per al 2-0.

Encara que les sensacions a Eindhoven van ser tan negatives com les xifres, especialment quant a les rematades concedides (24) i pilotes perdudes (106), més que en cap altre partit del Barça, Valverde va insistir davant el Vila-real amb la mateixa alineació que va formar davant el PSV. El marge de maniobra de l'entrenador és escàs per les moltes lesions, algunes de capitals com les d’Arthur o Luis Suárez. La mirada del Txingurri, no obstant això, és igualment curta, i no arriba fins a la Masia, una fàbrica de volants com Aleñá, jugadors amb una bona línia de passada que ajuden a cosir un equip amb tendència a partir-se quan s’enfronta a equips que intercanvien cops a la Lliga o la Champions. No va ser el cas del Vila-real; va millorar el Barça.

Amb mancança de migcampistes amb fil de joc, el partit es va convertir en un duel d'extrems: Chukwueze va arrencar amb un barret a Alba i un canvi de ritme davant Lenglet mentre Dembélé regatejava sense parar, i de vegades també sense moure's, molt pendent de Messi. Molt junt, el Vila-real es va aplicar sobre el 10, reduït, absorbit i sovint abatut, la millor manera que els blaugrana no tinguin oportunitats ni tan sols quan la pressió és alta i bona com passava al Camp Nou. Malgrat la dificultat per trobar el marc d’Asenjo, mancat de profunditat i de rematada, el Barça dominava, millorat també en defensa després d'un xut al pal de Gerard.

A remolc de Dembélé, el FC Barcelona va guanyar la pilota i el camp, sempre intens i concentrat, i va acabar per arramblar el Vila-real. Apareixia més sovint Coutinho, començava a arribar Jordi Alba i persistia Piqué mentre Messi remetia en el seu futbol, adolorit per les faltes tàctiques i per alguna puntada com la que li va ventar Caseres. Calia obrir el joc per les bandes davant les limitacions pròpies i del contrari i Dembélé va sostenir el seu equip fins a l'1-0. El francès va treure un córner amb la dreta, el rebuig va tornar als seus peus i el segon centre, ara amb l'esquerra, el va rematar de cap Piqué. La jugada va resumir el paisatge de l'estadi: el partit pertanyia a Dembélé i a Piqué.

La bona dinàmica de joc blaugrana es va trencar a la sortida del descans quan l'afició no parava de mirar Messi. No se sabia gaire bé si estava tocat o de mal humor, poc participatiu, moix i expectant amb l'embranzida del Vila-real. El 10 no fallava una passada, vigilat pels centrals de Calleja. A canvi, no s’arriscava, com si se sabés limitat, descansat perquè no es rendia Dembélé. L'equip, no obstant això, retrocedia, mancat d'oxigen i de llum, tan assetjat pel rival que Valverde no va tenir cap més remei que intervenir-hi: Aleñá va substituir l'innocu Vidal. El xilè no sap encara quin és el seu rol al Barça. A Aleñá, en canvi, li van sobrar minuts per marcar un bon gol, assistit per Messi, feliç perquè per fi va tenir un jugador a qui ficar una passada genial, més a gust com a segon davanter que com a fals 9. La jugada farà pensar Valverde.

No va necessitar més el Barça en un altre partit d'entretemps amenitzat per Dembélé.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_