Nova Caledònia rebutja separar-se de França

Nova Caledònia seguirà pertanyent a França. Una majoria de votants al territori francès del Pacífic sud va votar no en el referèndum sobre la independència, segons els resultats definitius donats a conèixer aquest diumenge per l'Alt Comissariat, representant de París en l'arxipèlag. El referèndum, previst en la Constitució francesa i al qual estaven citats a votar 174.000 habitants de l'illa, culmina un procés de 30 anys, iniciat amb els anomenats acords de Matignon, que van posar fi a una situació de gairebé guerra civil ea la zona.

El no va obtenir un 56,4% de vots i el sí, un 43,6%. La participació va ser elevada, amb un 80,63%. En les presidencials del 2017, la participació va ser del 53%.

El resultat és més ajustat del que preveien els sondejos, la qual cosa dona esperances als independentistes de poder revertir la correlació de forces en una futura convocatòria. Malgrat la victòria del no, existeix la possibilitat d'organitzar dos referends més.

En una declaració solemne des del Palau d'Elisi, el president de la República, Emmanuel Macron, va celebrar l'organització del referèndum com un èxit dels caledonians de tots dos costats, i de l'Estat francès.

"Vull declarar primer el meu immens orgull en haver traspassat junts aquesta etapa històrica. Vull declarar també l'orgull, per al cap de l'Estat, perquè la majoria de caledonians han escollit França. Per a nosaltres és una marca de confiança en la República francesa, en el seu futur i en els seus valors", va dir. A partir d'ara, va afegir, "no hi ha un altre camí que el diàleg" per construir la Nova Caledònia del futur.

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha felicirtat el poble kanak i l'Estat francès per haver celebrat el referèndum. "Votar és sempre la solució democràtica quan hi ha reivindicacions col·lectives", ha escrit el president català.

"Vol vostè que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i es converteixi en independent?" Aquesta és la pregunta a la qual havien de respondre els votants, kanaks o originaris de l'illa, o persones, inclosos francesos d'origen europeu, que hi portin vivint almennys des del 1994.

La pregunta sobrentén que Nova Caledònia, inclosa en la llista de l'ONU de 17 territoris no autònoms que han d'autodeterminar-se, ja gaudeix d'una sobirania parcial. El roc, com es coneixen aquestes illes situades a 16.500 quilòmetres de la França metropolitana, és el territori de la República amb més competències —gairebé totes, excepte les relacionades amb la seguretat i la justícia—  i l'únic amb institucions pròpies amb capacitat per legislar.

Colonitzada el 1853, originàriament França va utilitzar Nova Caledònia com a presidi per a delinqüents francesos. Successives onades d'europeus i també immigrants procedents de la regió del Pacífic van acabar de configurar els actuals equilibris ètnics, molt lligats a les opcions polítiques. Avui viuen al roc al voltant d'un 39% de kanaks, un 27% d'europeus o caldotxes, un 8% de població procedent del territori de Wallis i Futuna, un 8% de mestissos i d'altres comunitats nacionals. Un dels esculls principals a l'hora de negociar el referèndum va ser el cens, diferent de la resta de les eleccions perquè havia d'incloure només les persones assentades des de feia temps a l'arxipèlag.

Després de la colonització, la discriminació econòmica i política dels autòctons va acabar alimentant un conflicte que en els anys vuitanta va provocar una explosió violenta que va deixar vuitanta morts.

La signatura, el 1988, dels acords de Matignon entre el líder kanak Jean-Marie Tjibaou i el líder francès Jacques Lafleur, afavorits pel llavors primer ministre Michel Rocard, van engegar el procés que ha desembocat en el referèndum. Els francesos van ratificar els acords de Matignon i el pla per a l'autodeterminació de Nova Caledònia en un referèndum en el qual sí va guanyar amb un 80% de vots expressats. Tjibaou va ser assassinat un any després per un radical kanak, però el procés, encara que lent, no es va detenir.

El 1998, els acords de Numea, capital de Nova Caledònia, van reconèixer la identitat kanak, van asseure les bases de la ciutadania neocaledoniana, van crear les institucions pròpies i van fixar com a data màxima del referèndum novembre del 2018. Tant Matignon com Numea van aconseguir mantenir la pau social, però no la fi de les desigualtats ni la reivindicació sobiranista.

El potencial econòmic Nova Caledònia està fora de dubte. Posseeix una quarta part de les reserves mundials de níquel, el seu principal sector econòmic després del funcionariat, i un nivell de vida superior al dels territoris francesos d'ultramar, segons dades citades per Le Monde. Rep cada any uns 1.400 milions d'euros de transferències de l'Estat francès.

Amb la independència hauria pogut perdre'ls, encara que un ampli sector independentista advocava per mantenir algun tipus d'associació amb França en cas de victòria del no. Possiblement aquest territori de les antípodes tingui també, per a París, un valor geopolític, una prova de la irradiació global de la República francesa, on es pot dir, sense caure en l'anacronisme, que mai es posa el sol. Nova Caledònia no forma part tècnicament de la Unió Europea, sinó que n'està associada; els seus ciutadans, en ser francesos, sí són ciutadans de la UE.

L'exdiputat René Dosière, que a l'Assemblea Nacional francesa va tractar durant anys els assumptes caledonians, va assenyalar, en vespres del vot, el risc que el referèndum trenqués l'actual cooperació d'ambdues parts en les institucions locals. "El referèndum és sí o no, cal triar, és brutal", va dir en una entrevista telefònica. "I aquesta brutalitat es traduirà en el resultat i cal evitar que faci ressorgir oposicions".

Macron es va mantenir neutre durant la campanya. El primer ministre, Édouard Philippe, estarà a Numea aquest dilluns per avaluar els resultats i els passos següents.