L’Estat recorrerà al Constitucional la reprovació del Rei
La vicepresidenta Carmen Calvo anuncia que el Consell de Ministres aprovarà divendres la iniciativa
El Govern espanyol assumeix la iniciativa després que el Parlament votés a favor de la reprovació del rei Felip VI. La vicepresidenta Carmen Calvo ha anunciat aquest dimarts que el Consell de Ministres de divendres donarà llum verda a la presentació d'un recurs davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la resolució aprovada la setmana passada per la Cambra catalana, impulsada per Catalunya en Comú-Podem, en la qual també es reclamava l'abolició de la monarquia. "Un Parlament autonòmic no pot intentar traçar la forma d'Estat d'aquest país", ha afirmat la número dos de l'Executiu als passadissos del Congrés, abans d'afegir: "Això no té cap sentit des del punt de vista jurídic, però sí que ha de tenir una resposta política".
Amb aquesta mesura, adoptada després que el PP presentés dilluns una moció al Senat per demanar que el Govern espanyol impugnés davant del Constitucional la reprovació del Rei, l'Executiu central intenta desfer-se de la pressió del principal partit de l'oposició. De fet, Calvo ha remarcat el caràcter de la iniciativa com a "resposta política". Unes paraules que ràpidament han trobat resposta de Quim Torra, president de la Generalitat. "És d'una lògica remarcable. Com que vols una resposta política, la portes a un tribunal. I així tot, bàsicament", ha afirmat el dirigent independentista amb ironia, només uns minuts després de l'anunci de la socialista.
El Govern espanyol ja va advertir la passada setmana, tot just unes hores després que el Parlament reprovés Felip VI, que adoptaria "les mesures legals al seu abast" per actuar contra la resolució de la Cámara catalana. Prendria la iniciativa en defensa de la "legalitat, la Constitució i les institucions de l'Estat", segons va subratllar l'Executiu, que va insistir que la figura del cap de l'Estat havia de quedar fora del debat partidista. "Ara resulta que els Parlaments no poden reprovar [un concepte polític] el Monarca?", va criticar llavors Alberto Garzón, d'Units Podem, que va qualificar d'"incomprensible i errònia" l'actuació del Govern central.
"No entenc gaire el recurs. En democràcia és legítim dir que es pugui abolir la monarquia. Al pas que anem, potser acabem a la presó per demanar-ho", ha dit aquest dimarts Pablo Iglesias, informa Ana Marcos. "És posar portes al camp i coartar la llibertat d'expressió d'un Parlament sobirà. Nosaltres estem orgullosos del que va aprovar el Parlament, respecte a la reprovació del cap de l'Estat per la seva actitud nefasta sobre l'1-O", ha afegit Joan Tardà, portaveu d'ERC al Congrés, informa Javier Casqueiro. "Si creuen que han d'anar al Constitucional, que hi vagin. Però la llibertat d'expressió i d'una Cambra és intocable i sagrada", ha puntualitzat el diputat independentista.
Si divendres obté el vistiplau del Consell de Ministres, aquesta seria la segona vegada que el Govern de Pedro Sánchez recorre davant del Constitucional contra una moció del Parlament, després de fer-ho al juliol, quan va prendre la decisió davant d'una resolució que ratificava els "objectius polítics" del 9-N i obria el camí per reprendre la via unilateral cap a la independència.
El text del Parlament condemna Felip VI per la seva posició després del referèndum de l'1 d'octubre i demana abolir la monarquia per ser una institució "caduca i antidemocràtica". La resolució es va votar a instàncies de Catalunya en Comú, el partit de Ada Colau, i va tirar endavant amb 69 vots —61 vots del bloc independentista i els vuit dels comuns—i 57 en contra, dels partits constitucionalistes. Els quatre diputats de la CUP es van abstenir.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.