Amnistia Internacional troba “injustificable” la presó dels Jordis
L'organització carrega contra les últimes decisions del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional
La vigília del primer any a la presó dels líders sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, Amnistia Internacional (AI) insisteix a demanar-ne la llibertat en considerar "injustificable" aquesta mesura per ser "excessiva i desproporcionada" dels seus drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.
L'organització carrega contra les últimes decisions del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional per mantenir-los a la presó, ja que, "en lloc d'aprofitar l'oportunitat per posar fi" al règim de presó preventiva, "les autoritats judicials han agreujat aquesta injustícia", assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya, en un comunicat.
El 16 d'octubre del 2017, Carmen Lamela, llavors jutgessa de l'Audiència Nacional, va enviar a la presó per sedició Sànchez –llavors líder de l'ANC– i Cuixart –encara avui president d'Òmnium Cultural– per haver promogut la manifestació del 20 de setembre del 2017 davant la seu de la Conselleria d'Economia, a Barcelona, en ple escorcoll de la Guàrdia Civil per desactivar els preparatius de l'1-O.
Amnistia Internacional diu que "els càrrecs que pesen contra els Jordis són injustificats i, per tant, s'han de retirar", tot i que "en cas de demostrar-se que van convocar manifestants amb la finalitat d'impedir una operació policial lícita, això podria ser perseguit, ja que podria tractar-se d'una alteració de l'ordre públic, i ser objecte de sanció penal".
Però "atribuir-los delictes greus com la rebel·lió o la sedició és desproporcionat i una restricció excessiva del seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica", afirma Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya.
Sense entrar a qüestionar els veredictes del Constitucional sobre la llei del referèndum i la seva aplicació, l'organització defensa que els Jordis "tenien dret a organitzar i promoure reunions pacífiques en suport al referèndum i a la independència de Catalunya".
I encara que admet que "els Estats poden imposar algunes restriccions a l'exercici del dret a la llibertat d'expressió amb determinats objectius legítims", com protegir l'ordre públic o la seguretat nacional, requereix que les autoritats "demostrin que aquestes restriccions són necessàries i proporcionades" a l'objectiu perseguit, "cosa que no ha passat en aquest cas".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.