La Galeria dels Uffizi recorre a un algoritme per combatre les cues

El turisme de masses i les hosts del pal de selfi han transformat la manera de visitar el món. I també, per descomptat, les prioritats dels museus. La revolució, la modernitat, ja no passa tant per innovar en el relat de l'ordenació de les col·leccions, com als anys noranta, sinó per una cosa tan prosaica com contrarestar una experiència massificada i cada vegada més insuportable. La Galeria dels Uffizi a Florència és gairebé tan famosa per les seves obres de Botticelli i Leonardo com per les seves cues. El mateix els passa als Museus Vaticans a Roma i a tants altres centres culturals, convertits en una tortura emocional i climatològica quan toca esperar més de dues hores a la intempèrie. La vida, pensen ara a Florència, és massa curta per consumir-la en una cua.

Más información

La Galeria dels Uffizi, contra el turisme massiu

Els museus a l’era del ‘selfie’

Quan Eike Schmidt (Friburg, 1969) va aterrar el 2015 als Uffizi, el museu més visitat d'Itàlia (3,4 milions l'any), va decidir dedicar part del seu esforç a qüestions de l'entorn artístic. Era el primer director estranger de la història del museu, que no tenia ni pàgina web, i vivia de la seva llegenda. Primer va establir un sistema variable de tarifes. La temporada alta i la baixa no podien tenir el mateix cost. Això hi va ajudar. Després, va reordenar la col·lecció i va fer les reformes per regular els fluxos de visitants, sovint col·lapsats davant d'obres com La primavera, de Botticelli, o la Venus d'Urbino, de Tiziano. Però quedava la pitjor propaganda que es feia a si mateixa.

Diumenge es va provar per primera vegada un sistema basat en un algoritme que recull informació científica –com el temps mitjà de visita, la capacitat de les sales, l'època de l'any i la comparativa històrica...– i social. Aquest apartat és el que li confereix vitalitat a la màquina, ja que basa la seva predicció d'espera en assumptes com la meteorologia, l'impacte de determinades exposicions temporals o el perfil dels visitants.

Quan el sistema es posi en funcionament definitivament (aquesta és una versió beta que ha estat provada amb els 7.561 visitants de diumenge), mai més hi haurà cues. Cada visitant rebrà a la seva arribada una cita horària, amb un marge d'error de 15 minuts, la qual cosa permet aprofitar el temps en altres assumptes. De fet, el Palau Pitti ja ha augmentat aquest cap de setmana un 22% les seves visites. “La gestió de les cues és una ciència exacta, basada en les estadístiques, l'estructura de gestió, la informàtica... Però també és una ciència social, que no té a veure amb molècules, sinó amb grups de persones que es comporten de manera diferent en funció de l'entorn. Hem pogut treballar-ho per tenir un model estadístic predictiu molt precís, però hi haurà casos en què encara no hi hem pensat”, adverteix Schmidt.

Un 3% hi passa quatre hores

Visitar els Uffizi no serà com demanar qui és l'últim a la carnisseria. La precisió horària és fonamental perquè no es tornin a formar cues de gent que espera un torn equivocat. “Hem analitzat el comportament dels visitants fora, però també dins. Hem vist quines són les seves estratègies quan visiten el museu, com s'agrupen. Cada dia hi ha grups que passen 40 minuts al museu o menys. Vol dir que entren, es fan una foto i surten. Després hi ha un 3% de visitants que hi passen més de quatre hores, arriben al matí i se'n van a la tarda. Però la majoria hi passa entre dues i tres hores. I això és una dada molt reconfortant. Habitualment es pensa que el turisme de masses és superficial, però no és així”, apunta Schmidt.

El sistema ha estat ideat per un equip de la Universitat de L’Aquila dirigit per Henry Muccini, president del Programa d'Estudis d'Informàtica. L'objectiu, assegura, no és només optimitzar l'ús. “Es tracta també de crear sostenibilitat en el turisme. Redistribueix la càrrega de visitants, augmenta la qualitat de la visita i millora la visibilitat de la ciutat internacionalment”. A més, apunta, hi ha un element de seguretat incontestable: “Una cua, malauradament, és un objectiu terrorista claríssim”.

El risc d'eliminar les cues va implícit en l'ADN del turisme de masses. Si no hi ha gent esperant a la porta, deu valer la pensa el que hi ha dins?