Messi: “El Madrid és menys bo sense Cristiano”

Fins i tot sent sempre Leo Messi, reconeixible dins i fora del camp, el jugador del Barça es reinventa cada temporada independentment de les consideracions i els premis que mereixi el seu futbol. Exclòs de l'última llista de The Best elaborada per la FIFA i acabat el Mundial, ha renunciat a la selecció argentina i ara s'entrena amb el seu equip en les dates FIFA; exerceix de capità del FC Barcelona amb parlaments motivadors com el de la presentació (“mentalment estava preparat per parlar”, assegura, “però el discurs no estava fet; vaig dir el que sent el barcelonisme”); continua marcant gols (4) i donant assistències (2), així com concedint penals al seu amic Luis Suárez; sembla menys egoista i més sociable que abans, i fins i tot concedeix alguna entrevista, l'última a Sonia Gelmà i Ricard Torquemada per al programa Tot costa, de Catalunya Ràdio.

“Ja toca, ja toca!”, repeteix quan se li pregunta per l'obsessió blaugrana per guanyar la Champions. “Hem d'apuntar a això com a club, com a equip, com a vestidor i com a plantilla”, argumenta. “Tenim un planter espectacular per competir i lluitar per la Copa d'Europa. No parlem per parlar”. El davanter argentí està entusiasmat amb les quatre incorporacions: Arthur, Lenglet, Malcom i Vidal. “Els que han vingut són molt bons. M'han agradat tots els fitxatges que ha fet el club. Si haig de dir un nom, dic el d'Arthur. No el coneixia personalment i m'ha sorprès. Salvant les distàncies i sense voler entrar en comparacions, el seu estil és molt semblant al del Xavi perquè vol tenir la pilota, sap donar-la, no la perd, juga curt i segur. Té l'estil dels jugadors d'aquí. Ha captat ràpid la nostra manera de jugar”.

Más información

Messi & Maradona

Messi: “Volem que la Champions torni al Camp Nou”

També li agrada Arturo Vidal perquè, assegura, "és d'aquest tipus de jugadors que ajuden molt en un equip acostumat a defensar amb la pilota, a la possessió. És important tenir-los. Treballa molt. Cada vegada pesa més l'aspecte tàctic, el físic, les dues línies de quatre ben tancades, sense espais, i els partits es fan més avorrits, com es va veure al Mundial. I nosaltres sempre som els més petitons de tots a la Champions. Així que és bo tenir jugadors d'aquest estil”. I adverteix que el desig de reconquistar el trofeu, que el club no guanya des de Berlín 2015, no serà fàcil “perquè tot està més igualat. Hi ha clubs amb molts diners i molts equips que competeixen per ser els millors: els dos de Manchester, el Chelsea, el Madrid, nosaltres, el PSG, Itàlia. I el jugador es guia més pels diners que no pas pel club; no és com abans, sinó que el que més diners hi posa és el que se l'endú”.

Messi admet que al Barça se li “han escapat algunes Champions” o que “en podríem tenir alguna més”, i recorda les eliminatòries jugades contra el Chelsea i l'Inter en temps de Guardiola. “No han arribat per petits detalls tot i ser superiors als rivals. La pitjor de totes va ser l'última per com va anar el partit, perquè no ens hi vam ficar ni vam saber reaccionar quan les coses es van posar lletges. La Roma ens va marcar dos gols pràcticament sense fer res. Ja són tres anys seguits quedant fora. Aquesta vegada ho podem fer”, insisteix en les ganes de Champions. Intueix, en qualsevol cas, que l'actual campió, el Madrid, tornarà a aspirar al títol: “És un dels millors equips del món, per jugadors i per plantilla, tot i que la sortida de Cristiano fa menys bo el Madrid i, d'altra banda, converteix en una clara favorita la Juve. CR se n'ha anat a un equip molt bo”.

“M'ha sorprès”, reitera quan se li repregunta per Cristiano Ronaldo. “No me l'imaginava fora del Madrid ni que se n'aniria a la Juve. Hi havia molts equips amb els quals se'l vinculava i no hi sortia la Juve”. No té opinió, en canvi, sobre la decisió de Griezmann de rebutjar l'oferta del Barça i renovar per l'Atlètic: “No vaig viure el tema del xou televisiu. Cadascú mira pel seu bé, i si va decidir quedar-se és decisió seva. Cal pensar en els que han vingut, plantejar-nos nous objectius, no mirar enrere”. I, en aquest context, advoca pel planter després que surti el nom de Riqui Puig: “Ha fet una pretemporada espectacular i s'entrena amb nosaltres. És bo que el club torni a confiar una altra vegada en el planter; aquest tipus de jugadors s'havien perdut en els últims anys. Els nois quan entren al vestidor ho fan més còmodes”.

El davanter blaugrana aposta per complir el contracte amb el Barça, que s'acaba el 2021, i quedar-se a viure a Barcelona. “Aquí he fet la meva vida, ho tinc tot des dels 13 anys, els meus fills han nascut a Catalunya. No tinc cap necessitat de marxar enlloc. Estic en el millor equip del món i la ciutat, si no és la millor, és de les millors”. “No sé què faré, on acabaré”, continua. “Quan arribi el moment de deixar el futbol, segurament em dedicaré a alguna cosa que m'ompli; ho descobriré més endavant. La idea és quedar-me a viure aquí; estem molt bé, el Thiago té el seu grup d'amics. El Mateo parla el català millor que ell; jo el parlo amb ells i podria parlar-lo més, però prefereixo mantenir-ho així”.

Potser perquè és conscient que el futur sense Messi turmenta el barcelonisme, el jugador assegura amb 31 anys: “El club pot estar tranquil. Ha d'apostar pel planter, seguir traient jugadors perquè fitxatges importants n'han vingut tota la vida. Ara em veig jugant fins que se m'acabi el contracte; després ja parlarem si estic per seguir o no”. El 10 gaudeix de la seva condició de capità: “És un orgull, tot i que no canvia la meva manera d'actuar, ja que era un grup de capitans i sempre m'he sentit identificat amb tots; he crescut amb els de la casa, amb el Puyi, amb el Xavi i amb l'Andrés Iniesta, amb qui segurament tinc més similituds”. Messi sent, de tota manera, que amb l'edat ha disminuït el seu egoisme: “M'agrada fer gols, però ja no hi estic obsessionat. Prefereixo donar assistències, encara que si marco jo tampoc està malament”.

Aparentment ser pare de tres fills ha endolcit la imatge competitiva de Messi. Una falsa sensació si s'atén a les seves explicacions. “M'ho prenc d'una altra manera, quan perdo, des que va néixer el Thiago”, afirma, primer, tot i que després afegeix: “Al Thiago, el gran, li va començar a agradar el futbol i a seguir-me al Barça i la selecció. Sap que no es pot parlar del tema després d'una derrota o un cop dur. Jo soc d'escalfar-me per qualsevol joc, tot i que de vegades deixo guanyar els meus fills”. La condició de capità ha augmentat, sens dubte, la seva determinació per intentar guanyar la Champions. Messi, abans anomenat “el presidente” pels seus companys, se sent més amo que mai del Barça.