La victòria de López Obrador porta l’esquerra al poder a Mèxic

Andrés Manuel López Obrador, sí, AMLO, serà president de Mèxic. Per primera vegada, un polític foguejat com a líder social, que mira cap a l'esquerra, governarà el país de parla hispana més gran del món, la segona economia d'Amèrica Llatina, el veí del sud de la gran potència universal. Segons el recompte ràpid de l'Institut Nacional Electoral, ha aconseguit entre el 53% i el 53,8% dels vots, per davant de Ricardo Anaya (22%-22,8%) i José Antonio Meade (15,7%-16,3%). Més clar: López Obrador és el president amb més suport de la història de Mèxic. No ha calgut, en qualsevol cas, esperar a tenir resultats oficials. Després que es coneguessin les enquestes de sortida, els seus dos rivals, van reconèixer la derrota i van felicitar el guanyador. Mèxic no només ha triat president, també un futur diferent. La victòria suposa un tsunami polític. Morena, el partit de López Obrador, governarà també la Ciutat de Mèxic i obté el poder en diverses governacions. Si fa 18 anys el país va decidir posar fi a l'hegemonia del PRI després de 70 anys, ara exigeix una transició, un canvi de règim després de dues dècades d'alternança entre els partits tradicionals.

El triomf de López Obrador és la constatació que el país exigeix a crits un canvi. El malestar i l'enuig amb el sistema actual han pogut més que qualsevol altre factor. Mèxic li ofereix l'oportunitat a qui l'hi havia denegat en dues ocasions. Als 64 anys, el líder de Morena promet una transformació a l'alçada de la Independència, la Reforma i la Revolució. A partir d'ara les propostes retòriques s'hauran d'aterrar. López Obrador haurà de concretar com posarà fi la corrupció més enllà de l'honestedat que promulga i haurà de definir un pla per reduir els nivells de violència.

A les urnes Mèxic ha girat l'esquena al llegat d'Enrique Peña Nieto, encarnat en José Antonio Meade, i ha rebutjat el canvi que proposava Ricardo Anaya. Ho ha fet de manera aclaparadora en una jornada democràtica com se'n recorden poques: gairebé sense incidents a ressaltar; sense acusacions de frau d'anada i tornada. Una tranquil·litat sorprenent, comparada amb el turbulent dia a dia que colpeja el país.

Un dels principals desafiaments de López Obrador des d'aquesta nit fins a l'1 de desembre quan assumeixi la presidència –cinc llargs mesos de transició– serà abordar la manera de superar la polarització generada durant una campanya plena de crispació. La seva figura, malgrat que té un suport molt més gran del que va tenir en els seus dos primers intents, segueix sent motiu de confrontació. El líder de Morena ha sabut incorporar crítics al seu projecte, però segueix tenint detractors furibunds, que no confien en ell. Consideren que l'aparent moderació del seu discurs és una façana. Si per a l'elecció va aconseguir allunyar la idea que és un perill per a Mèxic, a partir d'ara haurà d'allunyar els fantasmes que el consideren un autoritari i haurà de demostrar que governarà per a tots els mexicans. En la seva primera intervenció després de la victòria, López Obrador va fer una crida "a la reconciliació de tots els mexicans", al mateix temps que va llançar un missatge de tranquil·litat als inversors i el sector empresarial.

La contundent victòria de López Obrador trasbalsa el sistema tradicional de partits de Mèxic. Des de 1988, la política mexicana ha girat principalment al voltant del partit hegemònic PRI; el conservador PAN i el progressista PRD. Tot això pot quedar reduït a cendres. Tan significativa és la victòria del líder de Morena com la derrota de la resta de partits. La irrupció de Morena, la formació creada ad hoc per López Obrador, com a principal força al Congrés, situa l'esquerra davant d'un repte ingent, en la mesura que ha aconseguit el triomf en coalició amb un partit, Encuentro Social. Al pol ideològic oposat, la formació evangèlica es prepara per tenir al Congrés un pes que mai havia somiat.

Més incert serà el camí per al PRI i el PAN. En el cas del tricolor, no només abandonarà el Govern el proper 1 de desembre. Al mal resultat de Meade s'hi ha de sumar, a falta dels resultats concrets, la més que previsible pèrdua de poder en l'àmbit local, la qual cosa obliga el partit que està en l'imaginari de tots els mexicans des de fa dècades a iniciar una travessia pel desert. El PRI no s'ha vist mai davant d'aquest escenari. L'aposta per Meade, un tecnòcrata amb àmplia trajectòria al Govern amb el qual Peña Nieto pretenia contenir el desgast de la seva administració i del partit, va resultar un fracàs. La llosa pesava massa. A més, les fractures internes van tornar inviable una campanya condemnada al fracàs des de l'inici.

El final del sexenni ple de violència i corrupció, juntament amb els resultats d'aquesta elecció, compliquen en gran manera la imatge del president –durarà cinc mesos encara en el càrrec– i deixa molt tocat el grup que li ha fet costat tot aquest temps. Entre molts dirigents del denominat vell PRI existeix la preocupació que, si no s'aconsegueix una transició ràpida en el poder del partit, l'estructura es pot veure absorbida per l'ascens de Morena.

El futur de la dreta tampoc és gens prometedor. El PAN es troba en un moment crucial. Ricardo Anaya va lliurar el seu cabal polític a l'èxit del Frente, una aliança amb l'esquerra, que va propiciar des de la presidència del partit conservador. L'aposta, no obstant això, va generar una divisió dins del PAN. Els detractors del candidat consideren que, si hagués anat en solitari, el tradicional partit opositor mexicà hauria tingut més opcions d'enfrontar-se a López Obrador. Els gestos contra Anaya s'han multiplicat des del mateix moment de la seva designació. També la dirigència del PAN ha mogut fitxa sobre aquest tema. Hores abans de l'elecció, la formació va expulsar diversos dirigents amb pes en el passat, un senyal que molts van interpretar com l'acceptació de la derrota anticipada, un intent per contenir una crisi que es preveu inevitable.

Mèxic afronta des d'aquest dilluns una nova era. Un desafiament que transcendeix un país de 120 milions de persones, que ha decidit obrir la porta del poder a l'esquerra.