La teràpia experimental que ha eliminat la metàstasi

El 2014, l’enginyera nord-americana Judy Perkins tenia 49 anys i tenia un tumor de mama amb metàstasi al fetge i a altres òrgans. Els metges li donaven dos mesos de vida. Gairebé quatre anys després segueix viva i fa dos anys i mig que no hi ha ni rastre del càncer gràcies a un autotrasplantament dels seus propis limfòcits. El seu cas s’ha convertit en una esperança per desenvolupar una nova immunoteràpia contra els tipus de càncer més letals.

La possibilitat d'aconseguir noves teràpies contra els tumors més letals que gairebé ningú es podrà permetre és real, segons reconeixen alguns oncòlegs

“Hem vist cinc pacients amb remissions espectaculars com aquesta, inclosa una altra dona amb càncer de còlon metastàtic que fa gairebé cinc anys que no pateix la malaltia”, explica Steven Rosenberg, cirurgià de l’Institut Nacional del Càncer dels EUA i creador d’aquesta teràpia experimental. “Aquesta tècnica és encara a les beceroles. Treballem sense parar per augmentar-ne l’efectivitat, perquè fins ara només el 15% de pacients hi respon”, adverteix Rosenberg, un veterà investigador de 78 anys, al telèfon des del seu despatx a Bethesda.

La possibilitat d’aconseguir noves teràpies contra els tumors més letals que gairebé ningú es podrà permetre és real, segons reconeixen alguns oncòlegs

El més interessant d’aquests casos aïllats és que els pacients tenien tumors epitelials amb metàstasi en altres òrgans. Aquest gran grup de lesions causa el 90% de totes les morts per càncer i no hi ha cap tractament efectiu contra elles. “Aquests resultats ens donen l’esperança de poder trobar una estratègia per tractar tumors epitelials, per exemple de fetge, còlon, coll d’úter, mama i d’altres”, detalla Rosenberg.

La nova tècnica es coneix com a limfòcits que infiltren el tumor (TIL, en les sigles angleses), una nova variant d’immunoteràpia en fase de proves que podria sumar-se a les que ja existeixen. Actualment ja hi ha al mercat fàrmacs basats en anticossos que s’uneixen als limfòcits i els permeten unir-se a les cèl·lules tumorals i destruir-les. Aquesta immunoteràpia és efectiva contra el melanoma metastàtic i el càncer de pulmó avançat, tot i que només funciona en un terç dels pacients per raons que encara no estan clares. Un altre tipus d’immunoteràpia en el desenvolupament de la qual ha tingut un paper fonamental Rosenberg és la teràpia gènica a força de CAR-T, limfòcits modificats genèticament que han resultat efectius contra tumors sanguinis, especialment leucèmies agudes en persones joves.

Els TIL són un altre pas de rosca dissenyat per combatre tumors que no responen a altres immunoteràpies. La tècnica consisteix a aïllar limfòcits T que han penetrat al tumor i seleccionar aquells que són capaços d’identificar neoantígens, proteïnes que només produeixen les cèl·lules tumorals. En el tractament de Perkins, per exemple, els metges van aïllar amb prou feines 11 limfòcits que identificaven quatre antígens tumorals a partir dels quals van obtenir al laboratori 80.000 milions de fills que després van ser reinjectats. Un any després, tots els tumors havien desaparegut.

En aquest punt, Rosenberg ofereix una notícia bona i una altra de dolenta. “El 80% dels pacients amb càncers epitelials generen limfòcits que reaccionen contra el tumor però, de 197 mutacions identificades, 196 són exclusives del tumor d’aquest pacient i no les comparteix amb cap altre, a excepció d’una mutació del gen KRAS que vam veure en dos pacients”. Això significa que cal desenvolupar un tractament per a cada malalt, la qual cosa, al seu torn, requereix l’ús de sales netes, seqüenciació genètica massiva del pacient i el seu tumor, i el treball d’uns 30 especialistes.

El cost dels fàrmacs aprovats de CAR-T és d’uns 400.000 euros i el dels TIL podria superar-lo. La possibilitat d’aconseguir noves teràpies contra els tumors més letals que gairebé ningú es podrà permetre és real, segons reconeixen alguns oncòlegs.

El cost dels fàrmacs de teràpia gènica és d'uns 400.000 euros i els TIL podrien superar-ho

“En certa manera, seria molt positiu arribar a tenir aquest problema”, opina Alena Gros, cap del Grup d’Immunoteràpia i Immunologia de Tumors de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron, a Barcelona. “El mercat i el sistema de salut s’haurien de regular d’acord amb la necessitat i l’eficàcia perquè ho rebin els pacients. Això ha passat amb altres teràpies cel·lulars com els CAR anti-CD19: en aquest cas, només es paga la teràpia si el pacient respon. De moment, estem encara lluny de plantejar aquest dilema”, explica.

Gros va conèixer Judy Perkins i altres pacients que van experimentar recuperacions sorprenents entre el 2014 i el 2016, quan va estar aprenent la tècnica dels TIL al laboratori de Rosenberg. Ara té intenció d’aplicar-la en un assaig clínic a Espanya, tot i que encara pot trigar un o dos anys a engegar-ho.

El cost dels fàrmacs de teràpia gènica és d’uns 400.000 euros i el dels TIL podria superar-lo

A Madrid, l’equip de Manuel Ramírez-Orellana va provar els TILS per tractar quatre nens amb tumors que no responien a altres teràpies a l’Hospital Niño Jesús. “Vam veure que el tractament era segur, però els pacients no van respondre”. En aquest cas es van conrear els limfòcits que havien infiltrat els tumors, però no es va fer una selecció en funció dels neoantígens que eren capaços de reconèixer, cosa que pot ser la clau que expliqui per què la teràpia va funcionar tan bé en alguns pacients als EUA. “En qualsevol cas, els darrers estudis de Rosenberg demostren que hi ha una possibilitat de tractar càncers que es consideraven incurables i que és una possibilitat que cal explotar”, explica Ramírez-Orellana des de l’Hospital Infantil de Seattle (EUA), on està aprenent enginyeria de limfòcits T.

L’investigador creu que l’estratègia més efectiva serà combinar teràpies, per exemple atacant els tumors primer amb virus oncolítics i després amb TIL. “Els TIL requereixen instal·lacions cares de crear i mantenir, però que ja existeixen en alguns hospitals públics espanyols. Tot el programa d’investigació en paral·lel exigeix recursos molt difícils d’aconseguir. Els tractaments de CAR-T tenen preus desorbitats. És absurd perquè no els pot pagar un sistema públic de salut, ni tan sols molts de privats. O hi ha un canvi radical o aquest tipus de tractaments serà només per a una elit”, alerta.

Rosenberg no dubta que, si es demostra l’efectivitat d’aquest tipus de tractaments, “l’enginy de la indústria farmacèutica s’encarregarà de fer-los possibles i assequibles”. “Hi ha almenys tres empreses que ja estan explorant-ne el desenvolupament comercial”, assegura.