Empat en un clàssic colossal

Al Madrid les coses li surten millor al Camp Nou que al Bernabéu. Potser necessita sentir que es troba en terra hostil per reivindicar la seva condició de rei d'Europa. No és casual que les seves millors actuacions de la temporada hagin estat en camp contrari, també a l'estadi blaugrana, escenari on Zidane no ha perdut mai. Als madridistes se'ls va escapar la victòria per molt poc davant d'un Barça colossal. No va ser precisament el millor dia del Barça i, no obstant això, es va batre de manera fenomenal amb un futbolista menys per l'expulsió de Sergi Roberto. Els blaugrana van defensar el marcador i la condició d'invictes a la Lliga amb una actuació molt esforçada i meritòria, dirigida per Rakitic i Luis Suárez. No hi ha cap jugador que sigui millor per a un partit calent que el 9.

A partir del desplegament de Rakitic i de la força de l'uruguaià, es va desencadenar un clàssic tan tosc que va superar jugadors com Coutinho i Iniesta i va desbordar l'àrbitre, una calamitat, protagonista d'uns quants errors molt grossos, esbroncat pel Camp Nou i assenyalat pels jugadors del Madrid. Res va sortir com s'intuïa en la prèvia, quan es parlava d'un partit descafeïnat al Camp Nou.

Valverde va semblar encertar-la amb l'alineació quan va guanyar la Copa amb un futbol tan pletòric que va conquistar l'afició més purista del Barça. El jugador número 11 ja no balla, sinó que en partits exigents com el clàssic s'imposa per consens Coutinho, mig davanter, mig migcampista, el complement aparentment ideal des que va marxar Neymar. Ningú va advertir cap disfunció del brasiler fins a l'1-0. Als blaugrana els agrada pressionar i també córrer, com es va poder veure en el gol de Luis Suárez, una transició vertiginosa que va iniciar i va acabar el 9 després d'una centrada precisa de Sergi Roberto. No van pressionar Marcelo ni Ramos, condicionat per l'entrada de Messi, i l'uruguaià no va donar cap opció a Navas.

La rèplica del Madrid va ser tan ràpida i bonica com la del Barça. El protagonista va ser Cristiano Ronaldo. El peu de Piqué no va poder evitar la rematada de cap de Cristiano. El Madrid va trobar aire per les bandes, especialment per la de Marcelo, mal defensat per Coutinho, fora del partit des de ben aviat davant la sorpresa del colorista Camp Nou. Cristiano Ronaldo va tenir fins a dues rematades més, consecutives, per marcar diferències després de fer l'1-1. No la va encertar per molt poc el l'incisiu davanter del Reial Madrid.

L'equip titular blaugrana no trobava el seu lloc al camp, sotmès per un Madrid d'entretemps i fins a cert punt superat pels últims esdeveniments, especialment pel transitar guanyador dels blancs per la Champions. Zidane va disposar la BBC i el pla funcionava meravellosament malgrat que Bale era més espectador que no pas protagonista, excepte quan va clavar una puntada de peu als bessons a Umtiti. Molt estable i còmode, el Madrid va perdonar reiteradament el segon gol davant la confusió d'un Barça estèril. Als blaugrana els faltava dinamisme i profunditat, secs des del gol de Luis Suárez.

No va haver-hi una sola arribada clara del Barça, ni un xut decent, ni tan sols una jugada ben trenada des de la divisòria, fins que prop del descans Keylor Navas li va passar clarament una pilota a Messi. Sense futbol, nu sense la pilota, l'equip blaugrana va quedar a la mercè del toc de corneta de Luis Suárez, un jugador rebel, de sang calenta, capaç fins i tot de contagiar la seva fúria a un Messi assossegat. El 10 va fer una entrada al turmell de Sergio Ramos i el partit va entrar en una brega de carrer, una baralla molt barroera, més pròpia de gamberros que de futbolistes, impossible de controlar per a Hernández Hernández.

El col·legiat va ser condescendent amb Bale i, en canvi, li va mostrar després la targeta vermella a Sergi Roberto després de respondre amb el braç a l'assetjament de Marcelo. L'àrbitre no va veure cap provocació en el lateral madridista i va constatar una agressió en el català, cosa que li va suposar l'esbroncada del Camp Nou. El Barça es va quedar amb 10 i Valverde va haver de repintar l'equip al vestidor. Semedo va substituir Coutinho en un canvi que estava cantat pel mal dia del brasiler, i per exigències tàctiques, i al Madrid va sortir Asensio per Cristiano, afectat segurament per la puntada de peu rebuda a la jugada de l'1-1. El partit, en qualsevol cas, girava al voltant dels nois de Zidane.

Al rescat barcelonista va acudir novament Luis Suárez. No semblava que l'equip jugués amb 10. A l'uruguaià li van els partits calents, treu de polleguera tant els rivals com els col·legiats, sempre val per dos quan els partits es tornen àrids, com el clàssic del Camp Nou. El 9 no va parar de gratar fins que li va treure, fent falta, la pilota a Varane i va fer una assistència a Messi perquè marqués el 2-1 després que l'argentí es preparés un xut ajustat al pal dret de Navas. L'àrbitre es va fer el longuis davant la ira blanca mentre l'afició rugia. El duel va esdevenir tan tens que Valverde va treure de l'escenari l'angelical Iniesta. Impossible adonar-se de la participació del capità en el seu últim Barça-Madrid.

Ni va haver passadís madridista a l'inici ni s'imposava després cap homenatge a Iniesta en una cita sorprenentment revolucionada, com si en joc estigués la vida més que la condició d'invicte del Barça i la de Zidane al Camp Nou. El partit va fer un gir a favor dels nois de Valverde. Molt forts en defensa, van negar l'ofensiva madridista i van construir bons contraatacs, un d'especialment brillant gestionat per Suárez i rematat per Messi. La intervenció del porter va evitar el 3-1 del Barça i poc després va donar pas al 2-2. Més ben organitzat amb Asensio i Lucas Vázquez, l'equip blanc va tocar més i millor fins que va trobar la cama de Bale, impecable en el xut de primera davant Ter Stegen.

L'assetjament blanc va ser tan persistent com forta la defensa blaugrana en un debat esquitxat per una entrada d'Alba a Marcelo. L'àrbitre no hi va veure penal mentre l'afició blaugrana tancava els ulls i insistia a animar els seus, protagonistes d'un últim esforç digne d'elogi, propi d'un campió que vol acabar invicte la Lliga després de contenir el favorit de la Champions.