El ball de Marc Márquez a Jerez després d’una carambola increïble

Ni el més pervers dels guionistes podria haver-ho imaginat. Són, probablement, els tres pilots més fins al volant. Són, segurament, els tres pilots més respectuosos amb els seus rivals a la pista. I aquest diumenge s’han trobat embolicats en una carambola fatal quan lluitaven per pujar al podi. Perquè semblava clar que Marc Márquez tenia la victòria gairebé assegurada i ha començat a obrir distàncies passades 14 voltes. Mentre que el d’Honda enfilava més tranquil si cap el camí del seu segon triomf (consecutiu, a més) d’aquesta temporada, els seus rivals Lorenzo, Dovizioso i Pedrosa es quedaven a l’escapatòria de Dry Sack, una de les corbes més famoses del circuit de Jerez. La sisena, on es produeixen moltes caigudes, on hi ha molts avançaments, on els atropellaments són a l’ordre del dia.

L’acció, a vuit voltes pel final, ha estat un escàndol. Amb un responsable, el que l’ha iniciada: Dovizioso, que anava tercer en aquest moment i ha volgut avançar el seu company d’equip, Lorenzo, per intentar atrapar Márquez, si és que l’escapada encara tenia remei, tres girs després, quan els treia un segon més de distància (2,2 en total). I una víctima: Pedrosa, que anava quart, tancant aquest grup fantàstic al capdavant, i que ha estat el primer a caure. Perquè quan Dovi ha avançat el 99, que a més ho ha fet netament, se n’ha anat una mica llarg. I la jugada ha descol·locat lleugerament Lorenzo, que ha provat de tornar a la seva traçada i ha tallat la corba sense mirar si hi havia algú. I allà hi havia l’Honda i el 26, que ha sortit volant.

Així doncs, hi ha hagut responsables. Cadascun ha jugat un paper. Però es no pot dir que hi hagi hagut culpables. Com sovint indiquen a direcció de carrera, l’acció, esfereïdora, és l’exemple perfecte del que s’hauria de considerar un incident de cursa (i així ha estat, finalment, com s’ha resolt: cap sanció aquesta vegada). Al cap i a la fi, s’han comès errors, però cap ho ha fet amb mala intenció ni amb un excés d’agressivitat en les seves maniobres. Pur espectacle motard.

Com el que acaba d’oferir Márquez. L’espectacle l’ha ofert Márquez perquè sembla difícil imaginar que no hagués guanyat aquesta cursa encara que no s’haguessin quedat pel camí els seus tres rivals, els que el perseguien des que a la volta vuit ha decidit que ja no aguantava més temps a la roda de Lorenzo, l’únic que calçava la goma més tova a davant, llançat des de la sortida. L’espectacle l’ha donat el d’Honda perquè, tot i que ha quedat demostrat aquest cap de setmana que aquesta és la moto que, ara per ara, està un esglaó per sobre de la resta, el motor potentíssim però també àgil, amb bona frenada i una bona acceleració, el de Cervera ha aconseguit (per bé que a força de caigudes, com ha fet tantes vegades) trobar els límits d’aquesta pista que tant li costa. Perquè se li entravessen les seves corbes lentes i, especialment, les que van a la dreta, i al circuit de Jerez n’hi ha unes quantes. Márquez ha marcat els temps de la cursa. Ell ha decidit quan i on avançar Lorenzo (a l’última corba de la volta vuit) i quan trencar la cursa (a la meitat de la prova, 0,5 segons de marge després de 13 voltes, 1’1 a la 14). Desesperat per encalçar-lo, Dovizioso ha acabat jugant una partida de bitlles. I desbaratant la general.

Per tot això, l’espectacle és Márquez. No perquè ha acabat la cursa (amb un generós avantatge de més de cinc segons sobre Zarco) amb una última volta en la qual s’ha entretingut a exaltar les masses, als seguidors que portaven des d’abans de les vuit del matí asseguts a la zona de pelouse del reanomenat circuit de Jerez, ara Ángel Nieto, davant, precisament, de les famoses corbes de Nieto i Peluqui. Tampoc perquè en creuar la línia de meta s’ha posat de peu a la moto per dedicar al seu equip el ball de moda, aquest swish, swish que li dona el toc de modernitat a la competició.

Perquè la nova generació ha arribat. I és a punt per al relleu. Ho diu el podi de Jerez, amb Johann Zarco i Andrea Iannone, juntament amb el campió del món. Dos tipus de l’escola de Moto2, com el català. I encara que hagin pujat al podi per una carambola increïble, ningú pot negar que el seu inici de curs està sent sublim. Que la Suzuki va tan dolça que enamora a tots aquests pilots que encara no tenen contracte per a l’any que ve. I que Zarco és un pilot del qual es parlarà durant molt de temps. Pel seu atreviment i la seva constància, i per les seves peculiaritats. De moment, sense fer massa soroll, s’ha col·locat segon a la classificació.