El Congrés aprova el desallotjament exprés d’habitatges de particulars ocupats

La Comissió de Justícia del Congrés ha aprovat aquest dimarts una proposició de llei del PDeCAT que modifica la Llei d'Enjudiciament Civil per protegir la propietat privada de l'ocupació il·legal. Aquesta comissió de la Cambra baixa ha enviat la reforma de la llei al Senat, on el PP té majoria absoluta, i el text no trobarà cap obstacle per tirar endavant, tot i que després haurà de tornar al Congrés. La reforma ha estat aprovada per 19 vots a favor i 18 en contra –s'hi han oposat el PSOE, Units Podem i ERC– i quan entri en vigor després de la seva ratificació a la Cambra alta permetrà el desallotjament exprés dels habitatges de propietaris que siguin "persones físiques, entitats sense ànim de lucre i entitats públiques propietàries d'habitatges social". Els tres partits que s'hi han oposat mantenen que la modificació no garanteix el reallotjament de les famílies vulnerables que hagin ocupat un immoble.

Units Podem-En Comú Podem-En Marea havia alertat que la proposició de llei per agilitar els processos de desallotjament davant d'ocupacions d'habitatge obre la porta al fet que els bancs i fons voltor poguessin acollir-se a aquest procediment de desnonament exprés. El PSOE s'ha despenjat d'un text que, en bona part, havia acordat i avalat en la fase de ponència, perquè el resultat "final no té mesures concretes contra els extorsionadors, sinó contra els ocupants". 

En la votació d'esmenes en la comissió s'han exclòs del procés de desnonament exprés les entitats privades i gestores d'un fons d'habitatges destinats al lloguer social, que venien incloses en el text aprovat per la ponència, la qual cosa obria la porta al fet que entitats financeres o fons voltor poguessin acollir-se a aquests procediments.

Podem havia denunciat que entre les entitats que es poden acollir a aquest nou procediment figuren "entitats titulars o gestores d'un fons d'habitatges destinats a lloguer social al qual pertanyi l'immoble que no gaudeixin de privilegis administratius per recuperar la possessió". "Això són bancs i el que faci falta", havia denunciat aquest dilluns la portaveu d'En Comú, Lucía Martín.

Segons la proposta finalment aprovada, podran demanar "la immediata recuperació de la plena possessió d'un habitatge o d'una part sempre que se n'hagin vist privats sense el seu consentiment" les persones físiques propietàries d'habitatge, entitats sense ànim de lucre i "entitats públiques propietàries o posseïdores legítimes d'habitatge social".

En aquest cas, es traslladarà una notificació als ocupants, extensible a aquells que en aquell moment no es trobin a l'habitatge. Des de llavors, s'exigirà a aquests ocupants que justifiquin la situació de possessió. Davant d'això, "exclusivament" podran fonamentar la seva oposició a la demanda en "l'existència de títol suficient per posseir l'habitatge o en la falta de títol" per part del demandant. En cas que no s'aporti la "justificació suficient, el tribunal ordenarà mitjançant una interlocutòria l'immediat lliurament de la possessió de l'habitatge". Contra aquesta interlocutòria, diu la llei, "no es podrà presentar cap recurs i es portarà a efecte contra qualsevol dels ocupants que es trobessin en aquell moment a l'habitatge". 

També es dictarà sentència "immediatament" en cas que el demandat no contesti al requeriment en el termini previst de cinc dies. La llei, a més, possibilita l'execució, si així ho sol·licités el demandant, sense la necessitat que transcorri el termini de 20 dies previst per la Llei d'Enjudiciament Civil.

La ponent del PDeCAT, Lourdes Ciuró, ha assegurat que en cap cas buscaven permetre "que puguin acollir-se ni fons voltor ni qualsevol entitat que pugui especular amb l'habitatge". "No és la nostra intenció", ha declarat. Ciuró ha confirmat que han treballat en "un redactat perquè no quedi ni el més mínim dubte que únicament es puguin acollir administracions públiques i ONG, tal com constava en la iniciativa original, i fins i tot en el mateix títol inicial de la proposta, que esmentava la disposició d'habitatges a entitats socials i administracions públiques. Ara es limita a parlar de "l'ocupació il·legal d'immobles".

La llei també preveu la comunicació "als serveis públics competents en matèria de política social" en diferents fases del procés "si procedís la seva actuació", tot i que no d'ofici, sinó una vegada s'obtingués consentiment "dels interessats". La primera, en cas que s'identifiquin els ocupants en efectuar la notificació de la demanda, en acordar-se el lliurament de la possessió de l'habitatge i el desallotjament i també quan es fixi la data per executar el desnonament. En acordar el lliurament de la possessió, es fixa un termini de set dies perquè aquests serveis públics puguin "adoptar les mesures de protecció que si escau procedeixin".

No obstant això, la proposició de llei no garanteix l'alternativa habitacional per als desnonaments d'aquestes ocupacions i no té definides mesures concretes per a aquells casos en els quals les persones desnonades es trobin en una situació de vulnerabilitat. Estableix, això sí, l'obligació de les administracions públiques d'incorporar en els seus protocols d'habitatge "mesures àgils de coordinació i cooperació a fi de prevenir situacions d'exclusió residencial", amb la finalitat de "donar una resposta adequada i el més immediata possible" a casos de vulnerabilitat.

Aquests protocols, subratlla aquesta mesura inclosa en una disposició addicional, "garantiran la creació de registres" que incorporin "dades sobre el parc d'habitatges socials disponibles per atendre persones o famílies en risc d'exclusió".