Dalí, objectiu de 14 fotògrafes

Un jove Salvador Dalí nu i bronzejat sota el sol de Portlligat (Cadaqués) o de la Toscana italiana, en un ball de disfresses a Venècia, en hotels de la ciutat de París o Nova York. Són algunes de les imatges que recull Elles fotografien Dalí, una mostra que, segons la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, pretén donar visibilitat als treballs de 14 dones “modernes, viatgeres i lliures” que van escollir la fotografia com a mitjà d'expressió i que “tenen de comú denominador Salvador Dalí” i el fet de posar en valor la diversitat del fons que atresoren. En total, 48 fotografies que permeten avançar cronològicament en l'evolució de la imatge del geni empordanès.

Les comissàries de la mostra, Rosa Maria Maurell i Bea Crespo, han escollit aquestes fotografies del fons de gairebé 16.000 que disposa el Centre d’Estudis Dalinians i de la Fundació Gala-Salvador Dalí. “Segur que hi trobem a faltar noms, però no hi són perquè no els teníem als nostres fons”, apunta Aguer, que detalla que precisament no hi ha fotògrafes espanyoles per aquest motiu. Les seleccionades procedeixen de països tan diferents com França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Polònia, Rússia o Amèrica del Nord.

L'exposició permanent d'aquest any al castell de Púbol té Gala, “la dama del castell”, com a fotògrafa destacada. “Per primera vegada descobrim l'artista a través de la mirada de la seva musa”, com una dona creadora que el va fotografiar i va saber donar-li una mirada diferent, apunta Aguer. Destaca la importància que tenia en el món de Dalí —com es veu en la signatura de les seves obres Gala-Salvador Dalí—, però també “el component creatiu i que existia una Gala abans de Dalí”. Nascuda a Kazan el 1894, era una dona culta a qui li interessava molt la literatura, sobretot la d'autors russos. Gala va animar Dalí a escriure, li va corregir els primers textos i el va ajudar a publicar-los. “És una Gala molt més implicada en la tasca creativa del que es podria pensar”, subratlla Aguer.

En la mostra s'exposen una dotzena de fotos que Gala li va fer a un Dalí jove i esprimatxat entre el 1930 i el 1932, al principi de la seva relació amorosa a Portlligat, en les quals l'immortalitza completament nu amb una branca convenientment situada tapant les seves parts púdiques. També a París amb Paul Éluard, el seu exmarit.

Valor documental

Entre les fotògrafes de la mostra, n'hi ha algunes de reconegudes, com la parisenca Denise Hulmann, Denise Bellon després de casar-se. Va ser qui va fotografiar l'Exposició Internacional del Surrealisme (París, 1938) i de qui destaca en els seus fotoreportatges el seu valor documental i estètic. De Karen Radkai destaquen les fotografies que va fer el setembre del 1951 a Dalí amb els vestits que van dissenyar el pintor i Gala i va crear Dior per a Le bal du siècle, una de les festes més enlluernadores que es recorden a Venècia, a casa del magnat mexicà d'ascendència basca Carlos Beistegui, amant del luxe, l'art i la cultura.

En l'àmbit del retrat destaquen, per la seva bellesa i composició, les imatges captades per dones properes a Dalí, com Valentine Hugo, la polifacètica Gloria Braggiotti i la mecenes Anna Laetitia-Pecci més coneguda com a Mimi, una gran galerista que va retratar Dalí el 1936 a la seva finca de la Toscana.

Els treballs de Marcia Keegan i Michelle Vincenot, que estiuejava a Cadaqués i a finals dels seixanta es va trobar casualment amb Dalí, evidencien com el geni se serveix de la fotografia per documentar els esdeveniments artístics que organitza, en els quals s'erigeix ell mateix com a obra d'art.

Elles fotografien Dalí es complementa amb un apartat documental amb llibres, revistes i retalls de premsa relacionats amb les fotògrafes i els treballs exposats. Un vídeo mostra un extracte d'una entrevista a Suzy Embo on es recull el testimoni de les seves tres trobades amb l'artista i les seves vivències com a fotògrafa. Embo és l'única que encara és viva i amb la seva càmera va aconseguir captar el 1966 en un hotel de París un Dalí espontani i abstret, aliè a l'òptica de la fotògrafa.

El treball de recerca inèdit que han dut a terme les comissàries queda reflectit sobretot al final del catàleg, a Memorabilia, on hi ha testimonis directes relacionats amb les fotògrafes. Segons Aguer, “estableix un precedent i s'haurà d'utilitzar quan vulguem investigar alguna d'aquestes fotògrafes”. La mostra es podrà veure fins al 6 de gener del 2019.