Un llibre de passions lisboetes

En ple cor del Chiado, el barri que va renéixer de les seves cendres, en l'escenari de tantes històries d'Eça de Queiroz hi ha el Gremi Literari. Un cor cultural i polític privat de la història de la ciutat des del segle XIX on uns amics de l'autor dels Maia van fundar aquest refugi liberal, masònic i progressista. Ja no és allò però segueix conservant aquesta aroma del temps detingut entre els seus salons, la seva terrassa oberta al Tajo, el seu jardí romàntic i fins a la seva sala d'esgrima. En aquest escenari, dijous, es va celebrar la presentació del llibre de passions lisboetes que han escrit els periodistes Rosa Cullell i Javier Martín del Barri, Lisboa, a tua i a minha, editat en portuguès per Random House Mondadori i a l'espera de la seva edició en espanyol.

No va ser una presentació qualsevol. La biblioteca on es va celebrar el naixement d'aquest peculiar llibre s'havia quedat petita. Hi havia gran expectació per conèixer què havien escrit sobre la seva ciutat de residència i treball aquest matrimoni d'espanyols seduïts per una de les urbs més interessants d'Europa, un lloc al qual ni la moda ha estat capaç d'arrabassar-li l'encant.

El president portuguès, Marcelo Rebel·lo de Sousa, havia anunciat la seva presència en condició d'amic dels autors. El van acompanyar, entre d'altres, el destacat intel·lectual portuguès Eduardo Lourenço, l'ambaixador d'Espanya a Lisboa, Eduardo Gutiérrez, Pilar del Río, presidenta de la Fundació Saramago, José António Pinto Ribeiro, exministre de Cultura portuguès, ambaixadors, escriptors, empresaris, periodistes i desenes de portuguesos i espanyols que hivan anar per sentir els autors, presentadors i el millor comunicador portuguès dels últims temps, el professor Marcelo. Una presentació a l'altura d'un llibre ple de sorpreses. No és un llibre de viatges, ni una guia, ni un volum d'autoajuda per perduts per Lisboa, és un compendi de passions, amors, seduccions i algunes crítiques sobre la ciutat que els va atrapar.

Quadern d'històries

Una de les presentadores, l'escriptora Anabela Mota Ribeiro, el va definir com “un quadern d'històries, un híbrid entre diari confessional fet per dins i una guia exterior, pràctica i canònica”. Així és aquest llibre bipolar. Cullell, consellera delegada de Media Capital, empresa audiovisual del Grup Prisa, grup editor d'EL PAÍS, i Martín, corresponsal d'EL PAÍS a Portugal, han recorregut el mateix món però per camins diferents i, no obstant això, convergents. En paraules de Pilar del Río, el resultat és “divertit, intel·ligent per viatjar des de la butaca i recórrer la Lisboa més sorprenent”. Cullell va arribar-hi primer. I ho va fer carregada de dubtes i amb el romanticisme de qui hagués volgut ser una d'aquelles noies que repartien petons i clavells als soldats de la pacífica revolució. Va arribar sola davant el perill amb l'equipatge espiritual de les seves lectures de Pessoa, d'Eça, de Saramago; amb la seva aversió als pastissos de nata —ensenya nacional— i encara sense cap amic. Va trobar la casa somiada, els amics desitjats, l'idioma que l'esperava, l'èxit professional i la ciutat que anava obrint els seus secrets. Es va dedicar als seus museus, els seus concerts, lectures, menjars, passejos i a recórrer la ciutat pels seus costats més cosmopolites. Els sap explicar com una afrancesada que ha llegit Dorothy Parker. Després, ningú és perfecte, va aconseguir que arribés el seu marit.

Aquest es va dedicar amb diurnitat i traïdoria a recórrer barris, tavernes, cases de menjar barat, pastisseries populars, grafitis, grafiters i tot el que es mou de popular i creatiu a la ciutat. Martín té el seu geni i, sens dubte, molt enginy. No entén que s'aparqui  les voreres i es condueixi a tota pastilla en una ciutat de ciutadans tan educats. L'alcalde, després de llegir el llibre, li ha enviat una carta oferint-li l'adreça de la policia municipal. Hi ha més crítiques però guanyen per golejada les declaracions d'amor a una ciutat i un país que ja és també el seu. Així ho va afirmar el president Rebel·lo de Sousa, que va tancar la presentació amb un brillant i improvisat discurs, una declaració d'afecte a aquests espanyols. “Lisboa mereixia aquest llibre. Escrit des de la mirada complexa i diversa de les Espanyes, recollint el millor de tots dos mons. Javier i Rosa ja són portuguesos honoris causa”.