_
_
_
_
Resultats de les eleccions a Itàlia

Les forces radicals avancen a Itàlia en un escenari sense majories clares

El Moviment 5 Estrelles creix de manera espectacular, però la coalició de centredreta s'avançaria sense arribar als seients necessaris

Daniel Verdú

Itàlia va anar diumenge a votar amenaçada per la ingovernabilitat i se'n va anar a dormir encara més inquieta. Després d'Espanya i Alemanya, el país dels 64 Governs en 70 anys pateix les conseqüències de la fi del bipartidisme i del claríssim avançament de les forces radicals. Els primers resultats assenyalen que ningú aconseguirà una majoria per si sola. El Moviment 5 Estrelles creix de manera espectacular, però la coalició de centredreta, amb una Lliga que aconsegueix fer el sorpasso a Forza Italia, s'avançaria sense aconseguir els seients necessaris. S'obre un escenari complex, el menys desitjat per a la Unió Europea, en el qual les opcions moderades s'esfondren en la tercera economia de la zona euro.

Gent en un col·legi electoral, a Roma, diumenge.
Gent en un col·legi electoral, a Roma, diumenge.YARA NARDI (REUTERS)

Uns 46 milions d'italians estaven citats per resoldre una situació rebuscada que les enquestes pronosticaven des de feia setmanes. Han votat al voltant del 73% dels electors, gairebé dos punts per sota de l'assistència registrada ara fa cinc anys. I l'opció de protesta, el missatge contra l'establishment i els possibles pactes postelectorals han triomfat a Itàlia. El recompte de més de la meitat dels vots confirma el daltabaix de les forces de centre –Forza Italia i el PD– i una complicada situació de bloqueig. El Moviment 5 Estrelles és el partit guanyador les eleccions, amb un gran resultat (gairebé el 32%), però no serà capaç d'arribar a la majoria necessària tot sol. La coalició de centredreta superaria en més de sis punts els grillini, però el seu resultat, pitjor del que s'esperava, tampoc ajudaria a desbloquejar la situació i hauria de buscar més socis si vol tirar endavant un projecte en el qual hi ha hagut canvis molt significatius.

El primer: la Lliga de Matteo Salvini sorprèn i obté unes xifres històriques amb les quals supera Forza Italia en l'eix del centredreta. El líder xenòfob i euroescèptic es converteix en la referència del bloc amb més seients en les dues cambres. L'espectacular resultat li permetria, entre altres coses, formar un govern amb l'M5S, l'opció que més inquieta la Unió Europea i els mercats. Tots dos partits, i aquesta és la segona gran novetat, sumarien a totes dues cambres la majoria necessària per governar Itàlia. El Partit Democràtic s'esfondra amb un 19% dels vots (un 23% si s'hi sumen els seus aliats), però encara podria ser clau per a qualsevol solució. Alguns dels seus representants, no obstant això, ja han anunciat que el fracàs els conduiria a l'oposició.

Les dues forces més destacades ahir –Moviment 5 Estrelles i Centredreta– tenien la calculadora al sud del país. Aquí es decidia realment la contesa. El nord es donava per assegurat a les files de Silvio Berlusconi i companyia, però les regions de Sicília, Campània, la Pulla i el Laci havien de ser la pedra Rosetta de l'enigma electoral italià, el més incert que es recorda en un país en què la seva política no és precisament senzilla de desxifrar.

Però l'M5S tenia molt avançada la conquesta d'aquest territori, que s'ha tenyit de groc. A Sicília s'ha endut tots els col·legis uninominals. La divisió nord-sud ara també és política a Itàlia. La participació ha pujat, cosa que en principi ha beneficiat els grillini al Mezzogiorno, que han aconseguit el màxim al qual podien aspirar: frenar el centredreta i obtenir un resultat històric que li permetrà portar la veu cantant en l'escenari dels pactes postelectorals.

Però la força amb més vots segueix sent la del centredreta, en plena lluita interna pel lideratge de l'artefacte entre Matteo Salvini i Berlusconi —en l'avanç del recompte, la Lliga (17,6%) supera en cinc punts el seu aliat (14%)—. Però la suma de les xifres de Forza Italia, la ultradreta populista de la Lliga i Germans d'Itàlia no arribaria per governar. De manera que s'obriran diversos escenaris, inclòs el que la mateixa coalició pesqui en el calador d'altres grups per aconseguir una base suficient.

Des que les enquestes es van deixar de publicar fa dues setmanes, els números parlaven d'un complicat trencaclosques en tres blocs: el centredreta, el centreequerra i l'M5S. La gravetat de l'assumpte i les presses per solucionar-lo, en qualsevol cas, les marcaran ara els mercats i una prima de risc que començarà a mossegar si el bloqueig no se soluciona. El president de la República, Sergio Mattarella, i les institucions ja treballen en un escenari de consultes i pactes per evitar el caos. Els mercats, per descomptat, haurien preferit una gran coalició entre el centreequerra —el Partit Democràtic (PD) de Matteo Renzi i +Europa d'Emma Bonino— i Forza Italia, un artefacte polític semblant al que ahir va rebre llum verda a Alemanya. Però ja no serà possible. La davallada del PD en les primeres projeccions (prop d'un 20% de vots, cinc punts menys que el 2013) i la feblesa de Berlusconi no aporten xifres de majoria. Però al Quirinale ja es plantejaven dues altres solucions d'emergència que tenien en compte un gran resultat de l'M5S.

El partit fundat per Beppe Grillo haurà de fer sacrificis si vol formar part d'un Executiu. El més clar, renunciar a la seva promesa de no entrar en aliances de govern. Al si de l'M5S s'ha parlat del tema tota la setmana. Els números no li han donat mai una majoria. I una possibilitat evident seria formar un Executiu amb el PD de Renzi i l'esquerra de Lliures i Iguals, però les primeres veus dels socialdemòcrates descartaven ahir a la nit aquesta idea.

El 2013, el llavors secretari general del PD, Pier Luigi Bersani, ja va buscar un pacte amb l'M5S, el famós Govern de canvi que li va costar el càrrec, malgrat haver obtingut un bon resultat (24,5%). Per Renzi, no obstant això, seria una partida complicada, la negació de tot el que ha promès fins ara de no pactar amb “els extremistes”. Una aliança que podria fagocitar definitivament el PD.

L'altra opció, la que inquieta més els mercats i la UE i que agafava cos a mesura que avançaven les projeccions, portaria a decantar-se per la Lliga (que en les últimes eleccions va arribar només al 4,1% i ara rondaria el 18,6%) i el seu soci petit, els postfeixistes Germans d'Itàlia. Una combinació que entusiasma personatges com Steve Bannon, l'exassessor del president dels EUA, Donald Trump, que es troba aquests dies a Roma com a seguidor de les opcions més populistes (segons ha dit ell mateix).

La militància de l'M5S no veuria bé els pactes. Però el partit liderat per Luigi Di Maio no permet als seus representants presentar-se més de dues legislatures, una norma que afecta el mateix candidat a primer ministre, que afronta ara el seu segon encàrrec. Si no hi hagués govern i haguessin de repetir-se les eleccions, no es podria tornar a presentar, una dada que podria ajudar-lo a reconsiderar algunes de les seves promeses. Alessandro Di Battista, un dels grans exponents de la formació, va advertir el preu: “És un triomf, una apoteosi. Ara tots hauran de parlar amb nosaltres”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Daniel Verdú
Nació en Barcelona pero aprendió el oficio en la sección de Madrid de EL PAÍS. Pasó por Cultura y Reportajes, cubrió atentados islamistas en Francia y la catástrofe de Fukushima. Fue corresponsal siete años en Italia y el Vaticano, donde vio caer cinco gobiernos y convivir a dos papas. Corresponsal en París. Los martes firma una columna en Deportes

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_