_
_
_
_

Enemics per sempre

La divisió entre catalans ja no és sobre la independència, sinó sobre la mida de l'ofensa imperdonable que una meitat de Catalunya ha infligit a l'altra

Lluís Bassets
Un venedor que té estelades i banderes espanyoles.
Un venedor que té estelades i banderes espanyoles.ULY MARTIN

Exactament al revés que el 1992. En lloc de somriures, mirades de desconfiança i fins i tot odi. En lloc de consorcis entre administracions, ruptura de la legalitat i aplicació d'articles d'excepció de la Constitució. Insolències en lloc d'abraçades. Justícia i policia en lloc d'esport i trofeus. Ruïna en comptes de prosperitat. Només la força tremenda de la tecnologia del Mobile ofereix una aparença de normalitat.

Alguna cosa s'ha trencat, es va dir fa vuit anys. Ara no és una cosa, el que s'ha trencat. Tot s'ha trencat. Aquesta és una societat dividida, desconfiada, en la qual uns i altres no es miren als ulls i quan ho fan descobreixen en el proïsme l'espurna d'una profunda i insuportable detestació. Ha estat un treball lent, persistent i d'una eficàcia diabòlica.

Per crear una majoria que aconseguís la secessió calia pressionar fins al límit del que era suportable, encara que fos amb tergiversacions, mentides i promeses inassolibles. Per evitar-la, calia enrocar-se en el més absolut dels immobilismes. El resultat és aquest: una Catalunya escindida en dues meitats que no es poden veure i, encara menys, parlar-se, perquè no s'escolten ni s'entenen en res.

Fins a aquesta tardor del desastre la divisió era al voltant de la independència i del dret a decidir. Ara això s'ha superat: la divisió, encara més profunda, és sobre la mida de l'ofensa imperdonable que una meitat ha infligit a l'altra. Una ha intentat una secessió il·legal saltant-se l'Estatut i la Constitució. L'altra és el bloc del 155, una agressió a l'autogovern que ha procurat cops de porra, presó i exili. Les dues són colpistes als ulls de la contrària. Les dues són antidemòcrates. Les dues són totalitàries, en les seves diferents variants, franquistes, veneçolanes, nazis o trumpistes.

Així és com els catalans ens hem declarat els uns als altres enemics per sempre. De manera que l'autèntica distinció que caldrà fer a partir d'ara és entre els qui vulguin treballar per recuperar el civisme mínim que permet viure junts i fer polítiques junts i els qui vulguin persistir excavant en la divisió i l'enfrontament. De moment, a la vista dels darrers esdeveniments, penso que Colau i Torrent segueixen treballant a favor de la divisió i que Iceta i Coscubiela són dels pocs que treballen per evitar que ens instal·lem en l'època dels enemics per sempre.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Bassets
Escribe en EL PAÍS columnas y análisis sobre política, especialmente internacional. Ha escrito, entre otros, ‘El año de la Revolución' (Taurus), sobre las revueltas árabes, ‘La gran vergüenza. Ascenso y caída del mito de Jordi Pujol’ (Península) y un dietario pandémico y confinado con el título de ‘Les ciutats interiors’ (Galaxia Gutemberg).
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_