El NitBus farà una prova pilot perquè les dones puguin baixar entre parades

De moment seran només dues línies del NitBus de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i només als extrems. Però després de reiterades peticions i davant de l'exemple d'altres ciutats, com Vigo o Terrassa, els autobusos nocturns de l'àrea de Barcelona faran una prova pilot perquè les dones o els menors d'edat puguin baixar entre parades, allà on els agafi més a prop del seu destí per escurçar el trajecte en què caminen soles de nit. Serà a partir del cap de setmana vinent a la línia N1 (en el recorregut per la Zona Franca) i la L9, per Montgat i Tiana. Totes dues són zones amb molt poca densitat de població.

"Seguim treballant amb l'objectiu d'oferir un servei de qualitat i cada vegada més adaptat a les necessitats dels usuaris; engeguem la prova pilot per donar més seguretat i confiança a les dones i els menors que viatgen de nit", ha apuntat el vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, Antoni Poveda. L'anunci del servei ha evidenciat els problemes de comunicació que hi ha entre l'AMB i l'Ajuntament de Barcelona. Hores abans que la primera institució fes públic aquest servei, la segona havia explicat que encara estava estudiant que el NitBus ho oferís.

En funció de com es valori aquesta prova, l'AMB estudiarà ampliar el servei. Les 20 línies del NitBus de Barcelona, que majoritàriament passen per plaça de Catalunya, arriben a 18 municipis propers a la ciutat i l'any passat va transportar vuit milions de persones, amb una mitjana de 22.000 diàries. Encara que els seus usuaris valoren l'absència d'agressions o molèsties, l'índex d'usuàries és menor en aquest servei que en el dels busos de dia (un 47% respecte a un 66%).

D'altra banda, i atès que la majoria de tocaments sexuals amb violència a dones es produeixen al carrer, però també en locals d'oci, on tenen lloc un terç d'aquestes situacions, el sector de l'oci nocturn de Barcelona ha decidit corresponsabilitzar-se'n i nou sales s'han sumat al protocol creat per l'Ajuntament per actuar contra les agressions i l'assetjament sexual en espais d'oci nocturn.

Entre els locals que se sumen al protocol hi figuren sales com l'Apolo, Razzmatazz, Jamboree o Sidecar, i els festivals són el Sónar, el Primavera Sound i el Cruïlla. El protocol preveu actuar en tres moments: prevenció, detecció i atenció. En el primer cas, es tracta d'evitar violències masclistes amb mesures com evitar pràctiques com el pagament de l'entrada o les copes a un preu diferent per a clients homes o dones, o també vigilant les zones fosques dels locals. En el cas de la detecció, es tracta que el personal de les sales actuï quan vegi comportaments d'assetjament sexual als locals o entre el públic dels festivals. I si no han pogut evitar-los, que se'ls hagi format per atendre les víctimes.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha considerat que és un protocol "molt esperançador per revertir les situacions de violència quotidiana i no resignar-nos al fet que estigui tan estesa". "Cal poder passar-ho bé sense que ens passi res", ha defensat. La imatge de la campanya és una boca oberta que crida "No callem".

La regidora de Feminismes, Laura Pérez, ha destacat que el protocol és pioner a Espanya. Els representants de les sales d'oci nocturn, com Tamara Cascales, de l'Apolo, han aplaudit la mesura: "El protocol amplia la responsabilitat, ja no cau sobre la víctima, les sales estem entrenades per no callar, hi ha certs comportaments que no tolerarem". Lluís Torrent, de Razzmatazz, ha assenyalat que l'assetjament "és un problema social i dels homes; som els que agredim, assetgem i els primers que hem de fer una reflexió sobre el que està passant. És important que fem nostre el protocol i deixem de normalitzar situacions que no ho són". "Si no som nosaltres els qui deixem de riure segons quines gràcies o deixem passar segons quines situacions, no avancem", ha resolt.