Els feliços anys vint arriben al Coliseum

Si voleu veure com s'embolicava la troca quan la policia entrava de sobte en una sala de festes clandestina de Chicago als anys vint, en plena llei seca, reserveu una taula al club que el Coliseum de Barcelona obre divendres, per a l'estrena del musical Sugar. Els feliços anys vint arriben a aquest teatre per submergir en el clima de l'època els espectadors, que podran gaudir de la comèdia asseguts en una taula i amb un còctel a la mà, un format que permetrà tenir més proximitat amb els intèrprets. A més, els divendres, després de l'obra, podran seguir a la sala ballant swing i conversant amb els actors en un ambient glamurós.

És una obra per “pixar-se de riure”, assegura Xavi Duch, que interpreta el paper de Jenny i Daphne, els mateixos que feia Jack Lemmon a la pel·lícula Ningú no és perfecte, la popular comèdia de Billy Wilder en què es basa aquest musical. “El salt ha estat molt bèstia”, reconeix Duch, que forma part de l'obra des del principi, quan va despuntar al petit Teatre Gaudí el 2015, i el Premi de la Crítica el va empènyer fins a l'Eixample Teatre, on va fer una segona temporada.

Fins llavors no s'havia portat mai a Barcelona aquesta obra de Broadway, estrenada el 1972 al Majestic Theatre de Nova York, i qui ho va veure clar va ser Pau Doz, el director, que va adquirir els drets, però al principi les productores no el van seguir. Malgrat que és un espectacle que donava per a més, es va estrenar a la sala Gaudí i la seva capacitat de recorregut es va confirmar amb l'èxit de públic. Això li va permetre apostar per un format més gran i passar de la sala més petita a la més gran, al Tívoli, on es va estrenar el juny del 2017, any en què va guanyar el Premi del Públic BroadwayWorld Spain 2017.

Per a Doz, treballar amb un text de Billy Wilder suposava una “responsabilitat i certa pressió perquè l'expectativa del públic era alta”, però el director reconeix que el “text està tan ben parit que ho posa fàcil”. “El material és molt bo, el guió està molt mesurat i ben pensat”, emfatitza Doz, que no entén com aquesta comèdia no havia recalat aquí abans.

Tant per a Xavi Duch com per a Rubén Yuste, el duet protagonista, aquests papers han estat “un regal”. Tots dos van decidir no revisar la pel·lícula de Billy Wilder abans d'abordar el seu personatge, per no viciar-se de la interpretació dels grans còmics Jack Lemmon i Tony Curtis. Ells són els músics que es veuran obligats a fugir de Chicago després de ser testimonis d'un enfrontament entre dues bandes de gàngsters.

A més d'un elenc de 18 actors, on destaca Bealia Guerra, que interpreta el paper de Sugar (a la pel·lícula, Marilyn Monroe), a l'obra també hi apareixen cinc músics de jazz, que toquen en directe. Un al·licient més per als que no veuen clar el gènere, explica Duch, que no entén que hi hagi gent a qui no agraden els musicals en general. “Sugar té aquesta fórmula que agrada fins i tot als qui no els agraden els musicals”, assegura.