Espanya ignora els advertiments anticorrupció del Consell d’Europa

Espanya incompleix totes les recomanacions del Consell d'Europa sobre independència judicial i prevenció de la corrupció al Congrés. Quatre anys després de llançar els primers advertiments, l'organisme europeu que vetlla pels drets humans i la democràcia al continent constata que Espanya mostra pocs progressos. El sistema de nomenament de jutges i fiscals i l'accés dels lobbistes a diputats i senadors figuren entre les principals deficiències recollides en un informe publicat avui dimecres.

No és habitual que un país suspengui durant anys totes les recomanacions que li adreça el Consell d'Europa. Però la paràlisi institucional a Espanya –primer per la repetició d'eleccions generals; després per la crisi catalana– i la falta de voluntat política han afeblit els esforços contra la corrupció. “L'informe parla per si mateix. Quatre anys i mig després de publicar les 11 recomanacions, cap s'ha complert del tot. Tenim un petit problema”, avisa Gianluca Esposito, secretari executiu del Grup d'Estats contra la Corrupció (Greco, per les seves sigles en anglès), que depèn del Consell d'Europa. El document atribueix a Espanya un compliment “globalment insatisfactori”, tot i que en set dels 11 epígrafs es registren alguns progressos.

El funcionament de la justícia ocupa bona part de l'anàlisi de l'organisme amb seu a Estrasburg. Malgrat admetre que el buit de poder que es va produir a Espanya entre el 2015 i el 2016 ha retardat les reformes judicials, els autors del text no dubten a lamentar “la falta de mesures més decisives”. Entre les tasques pendents citen el sistema de nomenaments del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) –òrgan de govern dels jutges– i dels presidents de tribunals (provincials, autonòmics, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem). El grup Greco, integrat per 48 països europeus i pels Estats Units, troba a faltar “criteris objectius i requeriments d'avaluació” per a aquests càrrecs, tot i que deixa clara la seva confiança en la qualitat del sistema judicial espanyol.

Els guardians de la lluita contra la corrupció a Estrasburg celebren que el Partit Popular acordés amb Ciutadans modificar el sistema perquè 12 dels 20 membres del CGPJ fossin designats pels jutges, no pel Congrés i el Senat, que els trien a tots. També aplaudeixen el compromís d'impedir que els parlaments autonòmics proposin els presidents dels tribunals provincials, però demanen que s'apliqui la mateixa mesura d'independència als nomenaments a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem.

Els experts del Consell d'Europa apel·len a la credibilitat de les institucions per instar Espanya a aplicar aquestes mesures. “Cal fer un canvi de marxes. Hi ha més possibilitats d'evitar la corrupció si es milloren les mesures preventives. Això és particularment rellevant a Espanya; des del 2013 s'assenyala la necessitat que els ciutadans recuperin la confiança en els poders polítics”, reflexiona Esposito en conversa telefònica.

La independència del fiscal general de l'Estat també mereix l'atenció del grup Greco. El document demana repensar el sistema de selecció i la durada del mandat d'aquesta figura –designada pel Govern després d'escoltar el CGPJ– per donar-li més autonomia. Els experts creuen que cal garantir la transparència en les comunicacions entre el Govern i el fiscal, que han de ser sempre per escrit i publicades “de manera adequada”.

També perjudica els esforços anticorrupció l'escàs termini que es dona per resoldre els expedients disciplinaris oberts a jutges i fiscals. La llei fixa sis mesos de marge. Transcorregut aquest període, les possibles irregularitats prescriuen. El Consell d'Europa destaca que en el cas d'altres funcionaris judicials (com els secretaris), el termini de prescripció és d'un any.

Immobles, interessos i regals

Encara que més breu que l'apartat judicial, la prevenció de la corrupció en seu parlamentària ocupa la primera part de l'informe. La institució europea demana que es creï un codi de conducta per als diputats i senadors que dirimeixi possibles conflictes d'interès i estableixi protocols per a l'acceptació de regals i comunicació d'interessos econòmics, entre altres elements. Respecte a la declaració d'interessos, el Greco reconeix que s'han fet avanços, però demana mesures addicionals, com informar del valor de mercat dels immobles que tenen els diputats, detallar els interessos abonats pels préstecs o consignar els regals i els viatges patrocinats que hagin fet.

A més, el Greco exigeix un marc per regular els contactes amb els anomenats grups d'interès (per exemple, representants d'empreses que visiten els parlamentaris per traslladar-los les seves preferències legislatives).

Davant de la resistència espanyola a aplicar aquestes recomanacions, el Consell d'Europa ha obert un procediment que eleva la pressió política per aconseguir resultats. El primer pas ha estat l'enviament d'una carta del president de Greco a la cap de la delegació espanyola en aquest grup d'Estats.