La llarga ombra de la mort al tribunal per a l’ex-Iugoslàvia

La justícia holandesa ha obert una investigació per esclarir els detalls del suïcidi de Slobodan Praljak, l'exgeneral bosniocroat que dimecres va ingerir un verí al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) mentre se li dictava sentència. Com va arribar la substància letal a les seves mans, qui l'hi va proporcionar i per què no ho van detectar a temps els serveis de seguretat són les tres incògnites que ara han de resoldre els fiscals de la Haia, seu del tribunal. Praljak va rebutjar enèrgicament que els jutges d'apel·lació confirmessin la pena de 20 anys de presó imposada el 2013, en primera instància, per crims de guerra contra els musulmans bosnians. Quan estava dempeus,i força agitat, l'exgeneral va beure una poció que va posar fi a la seva vida en el curs de les dues hores següents. De moment, es plantegen diverses hipòtesis i no es descarta ningú, des de visitants a familiars o coneguts, i fins i tot membres del seu equip de defensa per investigar qui li podria haver proporcionat el verí.

Más información

Un criminal de guerra bosniocroat se suïcida amb verí en un tribunal de la Haia

Ratko Mladic, condemnat a cadena perpètua pel genocidi de Srebrenica

Les mesures de seguretat del tribunal i les de la presó que Nacions Unides lloga a Scheveningen, el districte costaner de la Haia, per a aquests presos són similars. Disposen d'arcs detectors de metalls, pantalles per observar el contingut de la roba i les maletes, i el corresponent escorcoll posterior. Praljak i altres acusats, o convictes en procés d'apel·lació, conviuen a la mateixa zona de la presó. Sense divisions per ètnies, reben nombroses visites. Una vegada al tribunal, pugen des d'unes cel·les situades al soterrani fins a la sala que els correspongui, i tenen contacte directe amb els seus advocats. El fet que unes pastilles o un líquid passessin desapercebuts aquesta vegada és una cosa que, ara com ara, ningú s'explica. Praljak, que era també escriptor i director de cinema i teatre, es va suïcidar davant de les càmeres.

Des del 1994 dos presos més s'han suïcidat, però des de les seves cel·les: dos serbocroats, Milan Babic (primer president de la República Sèrbia de Krajina), i Slavko Dokmanovic, antic alcalde de Vukovar. El primer, Babic, estava acusat de crims de guerra i va morir el 5 de març del 2006. Segons va explicar llavors el TPII, a Babic van anar a veure'l aquell mateix dia a les sis de la tarda, sense que hi hagués gaires novetats. Mitja hora després, quan van tornar a comprovar la cel·la, era mort.

En l'altre cas, Dokmanovic, acusat de crims de guerra i contra la humanitat, va morir el 29 de juny del 1998. Aquell dia, a dos quarts de dotze de la nit, Dokmanovic va ser vist amb vida per un guardià. Pocs minuts després, la seva cel·la es va quedar en la foscor més absoluta, cosa que Dokmanovic possiblement va aconseguir provocant un curtcircuit amb una màquina d'afaitar elèctrica. Mitja hora més tard van trobar el seu cos balancejant-se.

A aquests dos casos s'hi suma l'impacte que va tenir en el procés judicial la defunció el 2006 de l'expresident serbi Slobodan Milosevic, afligit d'hipertensió. El tribunal va concloure que Milosevic va morir per causes naturals.

Els fiscals holandesos guarden silenci sobre la mort de Praljak, i la sala 1 del tribunal, on va passar tot, està precintada per fer-ne la revisió forense. La premsa croata publica tota mena de versions sobre la mort del que considera un “màrtir de la pàtria” –avui dijous el Parlament del país ha fet un minut de silenci–. En particular, se centren en la suposada lentitud dels serveis mèdics proporcionats pel TPII per atendre els processats de les guerres dels Balcans. A la Haia, testimonis presencials que van contemplar dimecres el que havia passat, una vegada Praljak es va prendre el verí i van endur-se'l de la sala de vistes, han assenyalat a aquest diari que els paramèdics el van atendre allà mateix. “Però l'ambulància va trigar una hora a arribar i en va passar una altra més fins que el van dur a l'hospital”, el Haaglanden Medisch Centrum, a la Haia. Tot i que han demanat que es respecti el seu anonimat, els mateixos testimonis asseguren que “van veure sang i sentir crits de dolor del protagonista, que es retorçava”.