El lideratge de Valverde

Al final de la jornada 13, superat el primer terç de la Lliga, el Barça suma vuit punts més que la temporada passada, precisament la mateixa distància que avui el separa del Madrid i de l'Atlètic, la meitat respecte del València. No és una dada qualsevol si es té en compte que Valverde disposa avui d'una plantilla de menys qualitat que la de Luis Enrique, especialment per la marxa de Neymar. Fins i tot es podria dir, si es considera el traspàs del brasiler com un factor diferencial, que l'actual entrenador del Barça va començar la pretemporada amb un equip més fort del que té ara malgrat ser el líder de la Lliga.

No cal oblidar tampoc que la directiva va descartar a última hora el fitxatge de Coutinho i de Di María per raons econòmiques i no esportives, atès que un dels dos es presentava com una incorporació més que justificada, fins i tot després d'haver presentat Dembélé. La lesió del davanter francès, que s'espera recuperar per a finals de mes, ha complicat encara més els plans de Valverde. El tècnic blaugrana ha sabut optimitzar els recursos de la plantilla i alhora gestionar l'equip amb decisions com la de reservar durant una hora Messi a Torí.

“Nosaltres hem tingut possiblement alguns dels millors entrenadors d'Europa”, argumenta un dels titulars de més rang al Barça. “Així que als tècnics els mesurem sobretot per la manera com porten el vestidor i per la seva capacitat per plantejar els partits sense donar-se protagonisme i sobretot per la seva manera de corregir-los quan es torcen i exigeixen la seva intervenció”, afegeix. “Fins ara, Valverde ha estat una sort per a nosaltres i per a un club com el Barça. Anem pel bon camí. La meta, no obstant això, queda molt lluny, en la Lliga i la Champions”.

Mirant els números, el mèrit de Valverde ha estat millorar la defensa sense que disminuís el potencial ofensiu: els gols a favor són pràcticament els mateixos que el curs passat (34 contra 33), mentre que en contra han disminuït considerablement (5 davant de 14). El centre neuràlgic ja no és el trident, principal protagonista de 9 dels 13 títols guanyats amb Luis Enrique (Guardiola en va sumar 14 de 19), sinó que els gols es reparteixen entre Messi (12), Suárez (5), Paulinho (4), Alcácer i Denis Suárez (2), i fins a cinc jugadors diferents amb un altre gol per cap, a més dels tres en pròpia porta, una marca que li permet seguir invicte a la Lliga.

El dubte de Dembélé

El marcador expressa la fiabilitat blaugrana, un equip invicte que només ha cedit quatre punts davant dels dos rivals més exigents, com són l'Atlètic i el València. I l'empat de diumenge a Mestalla té un valor especial si es pensa en les absències de Piqué, Sergi Roberto, André Gomes i en la deficient actuació de Luis Suárez i especialment de Deulofeu, que es va equivocar en la majoria de decisions, circumstància que va fer empipar Valverde i Messi, decisiu com a subministrador de joc, capital com a referent i, en canvi, poc encertat i altre cop estèril –fa fins a cinc partits que no marca– malgrat fer un gol que l'àrbitre Iglesias Villanueva no va donar per bo.

El comportament de l'equip en atac, especialment en l'última passada, contrasta amb la protecció de la porteria de l'excel·lent Ter Stegen. La regularitat d'Umtiti, Piqué, Alba i especialment Busquets ha contribuït a equilibrar un equip mancat precisament de desequilibri i en el qual se segueix discutint sobre el rol de Paulinho, excel·lent en l'arribada a l'àrea, menys dotat per a la possessió i la combinació, i afavorit per les lesions de Sergi Roberto i André Gomes. La figura del quart volant ha estat fonamental per garantir l'ordre, la pressió i els matisos tàctics que Valverde introdueix en cada partit, també a Mestalla.

El dubte és saber què farà l'entrenador quan recuperi Dembélé. Valverde s'ho ha manegat de moment tan bé, malgrat les adversitats –la golejada a la Supercopa, la disputa del partit a porta tancada amb el Las Palmas o la frustrada moció de censura–, que ningú li recrimina que jugui sense extrems ni se li recorda l'ADN del Barça. El lideratge del Txingurri es nota fins i tot quan cal contextualitzar errors, com el gol no concedit a Messi contra el València.