El València és foc a Mestalla; el Barça, aigua beneïda

La mà de l'entrenador es nota cada vegada més en els partits del Barça. No hi ha prou amb mirar l'alineació, sinó que s'imposa atendre el partit per advertir les consignes que tenen els futbolistes, els matisos tàctics preparats en els entrenaments, els detalls que són importants, assumptes cabdals en nits exigents com la de diumenge. El Barça va ser un equip seriós, rigorós, equilibrat, solidari, més juganer i també menys contundent que el València. No va tenir l'encert ni l'agressivitat expressada pels valencianistes en el gol de Rodrigo. Un raig va tronar després del plugim blaugrana fins que Messi va reaparèixer.

El València va ser més espectador que no pas protagonista fins a l'1-0. Ningú es va assabentar que jugava l'inèdit Vermaelen i no el sancionat Piqué, i Paulinho va encaixar esplèndidament en la formació rematada per Messi, fresc per la suplència a Torí, feliç amb la seva Bota d'Or, i tot just renovat per Bartomeu. A l'entrenador blaugrana el preocupava el contraatac del València. Calia limitar les pèrdues, acabar les jugades i assegurar el replegament, compactar l'equip, raó de més per apostar per un marcat 4-4-2 amb Paulinho i Messi de mitges puntes per darrere de Luis Suárez. I el pla va reduir el València.

Els blaugrana van agafar la pilota només sortir al camp i es van posar a tocar pacientment mentre Mestalla rugia. A les llargues possessions del Barça, responia amb selectives fuetades el València. Els blaugrana la tocaven buscant la passada interior d'Iniesta i de Messi o el xut de Paulinho i Rakitic i s'estiraven ràpid de tant en tant Zaza i Rodrigo. Als barcelonistes, excel·lents en el control, els faltava profunditat i precisió i als nois de Marcelino els sobrava excitació, crescuts per l'afició i al mateix temps reduïts per la defensa ràpida, forta i avançada del Barça.

Els nois de Valverde van visualitzar perfectament el partit, pensaven bé, pressionaven i tallaven encara millor i, en canvi, executaven malament les jugades, amb Messi excessivament allunyat de l'àrea de Neto. Una vegada reduït el València, a l'equip blaugrana només li faltava contundència, una rematada o un xut, fins i tot un ensurt a l'àrea de Neto, per coronar el domini del partit, especialment del camp propi, governat pel futbol d'Umtiti, un cacic amb peu de seda, símbol dels nous temps que corren pel Barça. El partit no trencava, com anunciava la jerarquia blaugrana, fins que es va presentar Messi.

El 10 va engaltar un xut sec que es va colar entre les cames de Neto. La pilota es va escórrer per les mans del porter i només l'assistent i el col·legiat no van veure gol a Mestalla. L'afició es va posar a ovacionar el seu equip perquè el joc no s'aturés i el València no va parar fins que Zaza va disparar a l'esquerra de Ter Stegen mentre els blaugrana es queixaven sense parar a l'assistent d'Iglesias Villanueva. No feia falta ni tan sols el VAR per certificar que la pilota va botar dins de la porteria del València. L'error arbitral no va aturar l'ofensiva blaugrana, que va seguir amb una gran aturada de Neto davant d'una rematada de Luis Suárez.

La pilota i el partit eren del Barça. Mestalla, no obstant això, feia créixer el València. A l'equip de Marcelino li arribava l'aire de la graderia, sempre intimidadora, feliç amb un equip que ha despertat amb Marcelino i Alemany. A partir de la intensitat i de l'agressivitat, els valencianistes van equilibrar el duel després del descans i van obligar el Barça a extremar les precaucions al voltant de Ter Stegen. Els locals i els forasters estiraven tant que el partit es va trencar en benefici de València.

L'equip local no va perdonar quan la defensa del Barça es va desajustar. Semedo i Rakitic no van tancar bé la banda davant la profunditat de Guedes i Gayà, després d'una obertura de Parejo, i la centrada del lateral va acabar a la punta de la bota de l'incisiu Rodrigo. Encara que Luis Suárez no va saber com sortir de la posició de fora de joc, el Barça no es va desesperar, sinó que va aguantar i va esperar Messi. I el 10, substituït Iniesta, no va parar fins que va connectar amb Jordi Alba. Hi ha jugades que són una assegurança de vida, fins i tot en les circumstàncies més adverses, i cap com la passada de Messi per al desmarcatge i el xut creuat sense parar de l'exlateral del València.

Encara que va haver-hi més arribades a les àrees per subratllar que els València-Barça són forts i intensos, ja no va haver-hi més gols i el final va respondre al guió: Marcelino segueix sense guanyar contra el Barça, que fa 10 anys que no perd a Mestalla. Des del punt de vista futbolístic, els blaugrana van reforçar el seu liderat malgrat cedir dos punts davant d'un equip que portava la xifra rècord de vuit victòries seguides i ja encadena 19 partits invicte quan afronten la part més difícil del calendari: esperen el Vila-real, Madrid i Anoeta. Encara que ha perdut qualitat i desequilibri, el Barça ha guanyat seny, valentia i sentit d'equip amb Valverde.