Cigrons, mongetes i botifarra a la Plaza Mayor

A Manuela Carmena, l'alcaldessa, la van flanquejar Joan Manuel Serrat, que és barceloní, i El Gran Wyoming, que és de Madrid. Els dos van menjar “empedrat de cigrons de Madrid amb mongetes amb botifarra”, segons recepta d'un restaurador de la capital, Carlos Sotos. Al migdia, a la ciutat que és capital d’Espanya, a la qual tantes vegades s'assenyala com a pedra de la discòrdia, i a la Plaza Mayor, que viu els prolegòmens del seu quart centenari, mig centenar de ciutadans, catalans i madrilenys, van menjar el mateix, i van desitjar el mateix: que aquesta trobada gastronòmica sigui anual i que el seu esperit regni sempre. Que passem de Parlem a Mengem, de Hablemos a Hablemos comiendo.

Ho van dir l'alcaldessa, “feliç d'estar aquí”, Serrat, Wyoming, Iñaki Gabilondo, Sandra Barneda, Pedro Sanz (vicepresident del Madrid), Àngels Barceló, Joan Herrera (diu ell que expolític, va ser d’Iniciativa per Catalunya), Dani Mateo, Cristina Almeida, Unai Sordo (de Comissions), Mercedes Milá, Xavier Sardà, Sandra Sabatés, Joan Llorach (“l'altre”, deia, “del llibre sobre les mentides del procés escrit juntament amb Borrell”… I tots van menjar el mateix. I no només mongetes i cigrons, una barreja impossible que va satisfer el gust dispar dels comensals: van menjar crema catalana i llet merengada, sopa de cocido (madrileny) i escalivada, vins de Madrid y del Priorat. I, per desempatar, espàrrecs “com els menjava Lope de Vega”, amb un ou fregit damunt…

No va ser difícil ajuntar-los; Carlos Sotos, que va compartir la idea amb Roger Pallerols, el president del Gremi de Restauradors de Barcelona, es van dir fa quinze dies que era imprescindible, “en lloc de dinamita posar gastronomia”, i aquest desig de menjar junts i de convidar a gent d'una ciutat i d'una altra es va fer obra gràcies a suports “imprescindibles”, la periodista (de Madrid i de Barcelona) Rosana Torres i l'editora Ángeles Aguilera. L'embranzida va ser “de l’Associació de Amics del 4rt centenari de la Plaza Mayor, el Gremi de Restauració de Barcelona y l’Associació d’Hostelers de la Plaza Mayor i Madrid de los Austrias”. “Es menja bé a Madrid, es menja bé a Barcelona”, es van dir Sotos i Pallerols. Carmena va dir “endavant!”, i allà hi eren, en fogons d'amistat barcelonesamadrilenya, com si els cigrons i les mongetes ajudessin a construir un mur de sabor per derrocar un temps d'insipideses.

Els presidents d'ambdues associacions, el gremi madrileny, el gremi català, estaven feliços. José Antonio Aparicio, de Madrid, va dir a EL PAÍS: “Això quedarà per al futur”. Al de Barcelona li preguntem què li va agradar més del menú: “Els cigrons i les mongetes”. A l'alcaldessa i a les altres dones presents els van lliurar “un braquilló de violetes”. A Sotos li preguntem per què no va venir Ada Colau, la col·lega de Carmena: “Va declinar. Tenia altres urgències”. A Marta Higueras, la segona de l'alcaldessa a Madrid, li va agradar “la crema catalana” (recepta del madrileny Miguel Grande, de Los Galayos). A Serrat li va agradar “el menú sencer!” Era, deien, degustant productes comuns, “com si s'acabés aquí aquella desgraciada iniciativa contra els productes catalans”.

Feien venir ganes de cantar. O de ballar. En aquestes va intervenir Cándido Méndez per dir que de Jaén va ser Pep Ventura, que va pautar la música de la sardana. La convocatòria de la trobada la va dibuixar Javier Mariscal creuant paraules dels idiomes creuats: Quedamos a dinar/ Quedem per comer. Una alternativa saborosa a Parlem. Barcelona i Madrid queden per menjar. Concha Díaz de Villegas, directora general de Comerç de Madrid, ho va posar així: “Compartir menjars és la millor manera de fer amics”.