Fuga o assassinat a Susqueda: darrere de la pista d’en Marc i la Paula

En Marc i la Paula van sortir de casa el dijous passat per anar a Tamariu, al Baix Empordà, per fer una excursió al pantà de Susqueda (Girona) i una ruta amb el seu caiac. Però des que van deixar les seves poblacions —ell viu a Arenys de Munt i ella a Cabrils— ni la família ni els amics tenen notícies de la parella.

Els familiars van anar a la policia, que dimarts va trobar el vehicle que portava la parella al fons del pantà. D'ells, ni rastre. El que va començar com un rescat dels dos joves va passar a ser una operació policial per localitzar la parella. Després de rastrejar l'entorn de l'embassament sense trobar-los, els efectius es van centrar ahir en Susqueda, situat al municipi d’Osor. La investigació no descarta cap hipòtesi: ni un possible crim ni la fugida dels nois. L'última persona que els va poder veure assegura que els amics de la noia van anar a buscar-la dos dies després.

L’única línia que ara com ara es descarta és que Marc H. L., de 23 anys, i Paula M. P., de 21, poguessin haver patit un accident. El conseller d’Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, va sostenir ahir que el cotxe de la parella del Maresme va ser llançat a l'aigua. A l'interior, la policia va trobar una pedra, però amb els elements que es tenien ahir encara no podia confirmar que s'hagués col·locat intencionadament al pedal de l'accelerador perquè el vehicle caigués al pantà.

Els Mossos relaten que, després de descendir per un camí de molt difícil accés, l'Opel Zafira blau de la parella es va detenir en una mena de platja situada al Coll Palomera, a la Serra de Morers. Aquesta zona està a una mica més d'un quilòmetre i mig de l'embarcador. A prop d'allà, la policia havia trobat diumenge el caiac d’en Marc, a l'aigua i desinflat. Segons les hipòtesis dels Mossos, una vegada allà algú va empènyer el vehicle cap a l'aigua en un recorregut que s'ha pogut reconstruir per les marques de les rodes al terra. Una vegada dins del pantà, el cotxe va anar submergint-se mentre anava entrant aigua per la finestreta del conductor, que estava baixada.

El cotxe va baixar fins a una profunditat de set metres. Una gran roca va actuar de topall. De no haver estat així, l’Opel Zafira podria haver descendit més perquè, com a mínim, la profunditat del punt on es va submergir és d'uns 15 metres més.

A partir d'aquí, ja res és segur. La policia va trobar dins del cotxe roba, sacs de dormir, bosses de patates, restes de menjar i fins i tot un palet. També, unes notes personals que els Mossos van examinar per conèixer si hi havia alguna pista que els permetés arribar a alguna conclusió. No obstant això, Forn va explicar que els documents eren unes reflexions “sense cap missatge de comiat” ni res que indiqués una “intenció de suïcidi” dels joves.

Una de les últimes persones que va poder veure la parella va ser Simona Bencova, que regenta un restaurant als peus del pantà. Bencova explica que va veure els joves el dijous al migdia, quan van sortir de casa. Segons relata la dona, van deixar el cotxe a l'aparcament de sorra del local, van entrar al seu establiment i es van prendre uns refrescs. La noia, explica, li va preguntar com arribar fins al pantà, ja que no tenia clar si havien de girar a la dreta o a l'esquerra. Ella els va indicar que havien de pujar deu quilòmetres més cap a l'esquerra. No va notar res estrany en ells: parlaven i reien amb normalitat.

Sí que li va estranyar que, dissabte, un grup de cinc amics de la noia hi va anar preguntant si havia vist la parella. Va contestar afirmativament i els va recomanar que anessin als Mossos. Segons diu, aquests li van dir que ja havien anat a la policia, però que havien de deixar passar les 48 hores des de la seva desaparició per denunciar-ho. Les famílies ho van fer finalment a l'oficina dels Mossos a Premià de Mar (Barcelona). I diumenge, prossegueix Bencova, un grup encara més gran d'amics va anar al restaurant per preguntar-li si havia vist la parella i per deixar cartells amb les seves imatges i números de contacte. Quan ella els va plantejar que la parella tal vegada havia volgut marxar, una amiga de la noia va ser rotunda: “No pot ser”. I ho va justificar dient que les relacions amb la seva família i el seu entorn eren molt bones, per la qual cosa no hi havia motius per fugir.