Els rastres perduts de l’imam de Ripoll

El rastre del presumpte cervell dels atemptats de Barcelona condueix a un petit llogaret muntanyenc envoltat de cultius de kif. La mare d'Abdelbaki Es Satty, l'imam de Ripoll acusat d'adoctrinar una desena d'adolescents que van cometre l'atemptat gihadista més important a Espanya des de l'11-M, es protegeix de la mirada dels curiosos en una casa de dues plantes encastada en un vessant, a un costat d'una carretera de cabres. A la part posterior, l'únic dels seus fills que encara viu amb ella ha encès una foguera. Els pocs que volen dir alguna cosa sobre el seu veí tristament cèlebre creuen que la família està llençant al foc els pocs records que tenen d'algú que va néixer en aquest lloc remot fa més de 40 anys.

A la porta principal de la casa hi ha una patrulla militar que obliga a fer mitja volta a tothom que ha pujat fins aquí. L'ambient en aquesta població el centre municipal de la qual és a uns 20 quilòmetres costa avall, Bab Taza, està enrarit des que es va fer públic que les autoritats creuen que Es Satty, mort en una explosió en una casa d'Alcanar (Tarragona) hores abans dels atemptats, és l'ideòleg i el reclutador de la cèl·lula que va sembrar el terror a Catalunya. “Se'n va anar fa 10, 12 anys, no ho sé amb seguretat. No el recordo de res en particular, no es dedicava a res. Es va tornar a parlar d'ell quan el van detenir per droga però això no és gens estrany per aquí”, explica Mohamed davant d'una paradeta de carregadors de mòbils.

El rastre de l'imam estan presents en diverses ciutats del nord del Marroc com Tetuan, Tànger i M'diq. Casat al Marroc amb una dona a la qual va abandonar quan va emigrar, va deixar sis fills que amb prou feines tenien contacte amb ell. Alguns veïns –que asseguren haver-lo vist per aquí cada dos anys i el descriuen com algú callat i enigmàtic i no especialment religiós– creuen que des d'aquesta zona, on hi ha venedors de cànnabis fins a sota les pedres, va idear creuar amb 136 quilos d'haixix de Ceuta a Algesires, la qual cosa el portaria a la presó. Era el primer dia del 2010 i, si es fa cas a la seva documentació oficial, aquest dia celebrava el seu aniversari.

Un dels homes que hi ha al camí del poble diu que el va conèixer quan era petit. Jugava amb Es Satty? “Sí, esclar. Llavors ja estava una miqueta boig”, prossegueix el seu relat amb un espanyol que va aprendre durant els tres anys que assegura haver viscut a Màlaga. El va reconèixer en veure'l al telenotícies? “Sí, sens dubte”, respon. Aquesta mateixa foto?, li pregunta aquest periodista mentre li ensenya la d'un altre dels gihadistes. “Sí, esclar, aquest és el meu amic Abdelbaki”.

No, no ho és. Moltes pistes són igual de confuses. L'imam deia que tenia nou fills –on són els tres que falten, qui és la mare?– i en els seus documents assenyalava com el seu lloc de naixement Madchar, on ningú diu haver-lo vist mai. Fins i tot la seva data de naixement sembla escollida a l'atzar, com la que trien els funcionaris del registre quan fan el tràmit d'uns pares analfabets.

“Aquest home no importa aquí. Ho va fer a Espanya, és allà on vivia, no entenc que es vulgui culpar el Marroc dels fets que han passat”, diu el representant local de Tinghaya, una espècie d'enllaç amb l'alcaldia. El seu discurs és el que han esgrimit totes les autoritats marroquines per blindar l'accés entorn d'aquest imam proper al salafisme, un corrent rigorista de l'islam que advoca per la instauració d'un ordre islàmic. Ni en la mesquita del seu municipi ni en les de la resta de ciutats del voltant diuen haver tingut cap contacte amb ell. Abdelkabi Es Satty és una ombra i si el que queda del seu record està cremant al pati posterior de la seva mare, només queda buscar entre el fum.