_
_
_
_
_

El Barça abraça Barcelona davant del Betis

Els blaugrana derroten amb claredat un rival innocu en un Camp Nou mig buit

Ramon Besa
Messi dispara davant Bruno i Mendi.
Messi dispara davant Bruno i Mendi.LLUIS GENE (AFP)

Cal guanyar temps sense perdre punts, tot i que no se sàpiga gaire bé per a què, incapaç d'endevinar el barcelonisme, més absent que present a la seva pròpia casa, si Messi renovarà o marxarà a retrobar Guardiola al City de la mateixa manera que Neymar s'abraça a Alves a París, mentre Iniesta visualitza de gran un futur que mai es va imaginar de nen a Fuentealbilla.

Els seguidors blaugranes estan preocupats pel seu Barça i adolorits per la seva Barcelona, desorientats per l'extraviament del Camp Nou i pendents de la gentada de la Rambla, enamorats de Canaletes: per la font de la qual Cruyff va beure només arribar d'Amsterdam i pel fanal des d'on abans es llegia la pissarra que anunciava els gols de Samitier i en temps de victòria s'hissen les banderes del club, de la ciutat i de Catalunya. Els culers desconeixen quan podran tornar a Canaletes, no encerten a descobrir què li espera al Barça i, no obstant això, no perden la fe a cantar victòria a l'espera de les gestes més grans, com quan Guardiola planejava de matinada com podia activar Messi al Bernabéu des d'un soterrani del Camp Nou.

El Barça és més que mai Barcelona. Fins i tot el 10 no portava a la samarreta el seu nom, sinó el de Barcelona en el partit contra el Betis. Messi és l'única certesa en un club presa de la improvisació, amb l'equip agitat en cada partit per Valverde, un entrenador que es nega a veure passar el temps, disposat a combatre el decaïment i la fatalitat que sacsegen el Barça després de creuar-se amb el Madrid. Valverde es va mirar la carrera de Messi i, en absència de Neymar i Luis Suárez, el va retornar a la posició de fals 9.

Obert a les bandes per Deulofeu i Alcácer, al Barça li costava, no obstant això, filtrar la passada a Messi. Tot i que els blaugrana pressionaven amunt, molt i bé, sense deixar sortir el Betis, no hi havia manera d'aconseguir posicions de xut davant d'Adán. Els verd-i-blancs bloquejaven els xuts del 10, el punt de trobada del Barça. Al seu futbol físic, de molt desgast, li faltava fluïdesa i precisió; la passada més senzilla es convertia en una jugada impossible i els xuts de falta de Messi ja no entraven per l'esquadra com abans, sinó que colpejaven el pal esquerre d'Adán.

Messi, no obstant això, no va defallir i la seva aliança amb Deulofeu va resultar tan providencial com el desplegament de Sergi Roberto. L'associació va funcionar com qui encén el llum només arribar a casa després de travessar el carrer més fosc de Barcelona. El 10 va pressionar fins a recuperar la pilota i habilitar Deulofeu perquè fes pujar l'1-0 al marcador després que la pilota colpegés el peu de Tosca, i Sergi Roberto va completar una assistència de Deulofeu en el 2-0.

La intensitat en atac i en defensa de Deulofeu va ser tan decisiva com la intervenció de Mascherano amb l'1-0. Vulnerable en velocitat, el Jefecito és el rei del tackle, esplèndid quan li robar la pilota a Sergio León. El davanter es disposava a rematar a Ter Stegen per l'1-1 quan es va interposar la bota de Mascherano amb la mateixa eficàcia amb què en el seu moment ja li va treure un gol a Bendtner a la Champions.

El marcador convidava el Barça a conservar la pilota més que no pas a atacar el Betis, un equip nou, massa llarg i poc intens, incapaç de xutar a la porteria de Ter Stegen. Els blaugrana van regular bé al voltant de Messi. Han perdut qualitat i han guanyat generositat i sentit d'equip, qualitats expressades en els moviments de jugadors com Alcácer i Sergi Roberto i en l'actitud de Leo.

El 10 no va parar d'apuntar als pals de la porteria d'Adán mentre pressionava fort Semedo. No se sap gaire bé què passarà amb el lateral dret després de les proves de Valverde. La implicació del tècnic és la millor notícia en un club paralitzat i barallat amb el mercat i amb Europa. Valverde demana una plantilla d'acord amb les exigències i de moment la que hi ha dona per guanyar bé el Betis, derrotat, d'altra banda, en les seves últimes nou visites al Camp Nou. L'afició, mentrestant, espera a casa a veure què passa; potser torna per al derbi després de saber el resultat de Mendizorroza. Cal anar dia a dia al Barça.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_