El pitjor Barça engendra el pitjor Messi

El Madrid juga com un equip, amb Ronaldo o sense, amb Asensio o sense Isco, tant si juga Kovacic com Casemiro, mentre que el Barça vol jugar per a Messi i perquè no jugui el Madrid. Una tasca excessiva per als desorientats jugadors de Valverde. Els blaugrana ni van defensar ni van atacar, amb els seus defenses exigits i desbordats pels extrems i volants madridistes, amb Mascherano, Umtiti i Piqué pendents de Benzema, i amb Messi i Luis Suárez reduïts al camp contrari. El Barça tampoc va saber trobar la manera de sortir de la pressió ni de combatre les transicions vertiginoses del Madrid. El festival blanc va convertir en anònim el millor del món en un estadi que li era amable: Messi.

Más información

El Barcelona fitxa Paulinho

Una Supercopa embolicada

El 10 va presenciar el contundent desplegament del Madrid com si no fos al camp, igual que un teleespectador qualsevol, sorprès pel gol d'Asensio i preocupat per la dificultat de Mascherano per tancar la banda per on entraven el mallorquí i Marcelo. El de Rosario no va entrar en joc, alliberat per Valverde al Bernabéu, reduït per Kovacic al Camp Nou. Messi va trigar deu minuts a tocar la pilota i no va tenir més opció que batre's en un cos a cos amb Keylor després d'una assistència de Sergi Roberto, l'únic futbolista blaugrana que semblava del Barça. El volant tocava, es movia, s'associava, jugava al peu i es desmarcava, ho feia tot bé en un equip que ho feia tot malament, inanimat, estirat i rígid, reiteratiu en la pèrdua de la pilota, embargat pels dubtes des de l'any passat, quan ja va sortir malparat de París i Torí.

El Barça no es corregeix, empitjorat sense Neymar, irreconeixible sense Xavi i Iniesta, desestructurat i improvisat, sense cap pla ni dibuix clar: es va plantar en un 3-5-2 per passar a un 4-3-3 i acabar en un inèdit 4-4-2. La cara de Messi a Madrid era un poema. Abatut, va caminar moix i malenconiós cap al vestidor, després de reclamar no se sap què a l'àrbitre, per reaparèixer compungit i contagiat del mal partit dels seus companys del Barça. Ni sol ni acompanyat va sortir el 10 de la penombra del Bernabéu. No la va encertar en una rematada que va anar al travesser, i es va parar a mig camí, sense saber què calia fer, com si fos un futbolista vulgar, en una sortida que acostumava a ser gol o gol en els millors temps del Barça. I ja no es va saber res més del 10.

Messi va capitular poc després de Piqué, lesionat i esbroncat per l'afició madridista, sorpresa per la dimissió del Barça, que per moments va semblar indultat pel Madrid.

Sense futbol

Els barcelonistes es van oblidar de jugar a futbol, de passar-se la pilota, i Messi es va oblidar que és el número 1. Ni tan sols competeix amb Cristiano, resolutiu en l'anada i sancionat en la tornada, sinó que ara es parla d'Isco i d'Asensio. Ahir a la nit van ser Messi i el Barça els que van arribar un segon tard a la pilota i els que van cedir un metre de més al Madrid.

Assumida la lliçó de la Supercopa, a Valverde li toca repensar la seva idea d'equip després d'haver sacsejat l'alineació i provat amb diversos jugadors per afrontar problemes ja coneguts i ara agreujats: ja no es tracta de fitxar, sinó d'evitar que futbolistes com Piqué, Busquets, Luis Suárez o el mateix Messi siguin tan vulgars com ho van semblar a Chamartín. El problema no és només de jugadors, sinó de futbol, la pitjor notícia per al Barça. Impotent i cec, no sap avui quins futbolistes li sobren ni els que necessita, no ja per jugar contra el Madrid sinó per jugar per a Messi. El risc ara mateix és que, igual que va passar amb l'èxit, la decadència blaugrana vagi unida a la de Messi.